Raça (classificació d'éssers humans)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Europa suportada per Àfrica i Amèrica. William Blake, 1796.

El concepte de raça humana fou emprat a partir del segle XVIII, tot extrapolant-lo de la zoologia, per a designar grups humans posseïdors d'un aspecte físic hereditari (característiques físiques externes, fenotips)[1] i que hom suposava genèticament divergents d'altres grups humans comparables (“races”).[2][3] A partir, sobretot, del segle XIX, el concepte de raça fou la base pseudocientífica del racisme; i, al llarg del segle XX, s'usà per a legitimar la perpetració de crims contra la humanitat com l'Holocaust per part dels nazis, l'apartheid a Sud-àfrica i la segregació als EUA.

Concepció actual[modifica]

A partir de mitjans segle XX, un cúmul d'estudis científics basats en la genètica demostren que el concepte de raça no és pertinent per a caracteritzar els diversos subgrups geogràfics de l'espècie humana, atès que la variabilitat genètica entre individus d'un mateix subgrup és superior a la variabilitat genètica mitjana entre subgrups geogràfics.[4][5]

El consens científic actual rebutja de ple l'existència d'arguments biològics que legitimin el concepte de raça humana; hom considera que fou un constructe ideològic arbitrari en funció de caràcters morfològics externs (pigmentació, craniometria, forma de les parpelles, alçada mitjana, etc.), barrejats, a més, amb trets aliens a la biologia tals com cultura, ètnia i situació socioeconòmica. Es tracta, doncs, d'un prejudici social, un mite, i no pas de cap concepte biològic.[4][5][6]

Dit altrament:

  • a títol informativo-descriptiu és possible i legítim definir "subgrups humans d'aspecte físic extern hereditari"; però no se'ls pot aplicar el terme de raça, perquè aquest implica un grau de diferenciació biològica inexistent en l'espècie humana (però aplicable, en canvi, a cavalls, gossos, etc.).
  • tota classificació de "subgrups humans d'aspecte físic extern hereditari" comporta un nivell o altre d'arbitrarietat en la tria dels elements definitoris;[7] però, en tot cas, és científicament indefensable la divisió tradicional entre "grans races" (grandes races, major stocks, Hauptrassen) blanca, negra i groga.
  • el problema de raça no és el terme en si, sinó el concepte que expressa.[8]

A partir de 1950 la Unesco ha emès diverses declaracions recomanant d'abandonar el terme raça humana, per científicament inadequat i políticament funest.[9] Hom tendeix a parlar de poblacions segons origen geogràfic.[10]

Atès que el concepte de raça no és aplicable als éssers humans, la ciència actual només l'empra en referència a tipus de plantes cultivades i d'animals domèstics.

La mera creença en l'existència de races humanes, però sense connotacions racistes, s'anomena racialisme. El racisme parteix del racialisme, però hi afegeix un triple joc de proposicions acientífiques: que cada "raça humana" té característiques socioculturals intrínseques d'origen biològic;[11] que existeixen "races pures" i mesclar-les comporta la decadència biològica; i que existeixen races superiors i races inferiors.

Altres consideracions[modifica]

En alguns països hi ha científics que usen encara algun tipus de concepte de raça per a fer distincions pràctiques entre els conjunts difusos dels trets. Per exemple, certs antropòlegs forenses en l'anàlisi de restes esquelètiques, en la recerca biomèdica i en la medicina basada en la raça, concepte, en si, controvertit.[12]

L'estudi dels trets comuns entre els pobles es realitza sobretot al llarg de línies ètniques, amb la participació de la història dels grups endogàmics, atès l'aïllament de molts en el passat.

Els grups humans socialment concebuts com a "racials" es poden correspondre amb patrons d'estratificació social, la qual cosa ajuda els científics socials a comprendre les diferències subjacents entre grups definits de persones. A més, en països com els EUA la policia utilitza la "raça" per a crear perfils dels sospitosos cercats de manera expeditiva (i hi empra un aparell conceptual arcaic).

La comunitat científica considera que la idea de raça és sovint utilitzada pel públic en general d'una manera ingènua o simplista, erròniament designant tipus completament discrets d'individus. Entre els humans, la raça no té importància cladística; totes les persones pertanyen a la mateixa subespècie d'homínids, l'Homo sapiens sapiens.

El mot "raça" mateix és problemàtic i acostuma de comportar connotacions negatives. Les concepcions socials del que són les "races humanes" i quines agrupacions concretes ho són, varien amb el temps, amb la participació de taxonomies populars[13][14] que defineixen tipus essencials d'individus basats en conjunts percebuts de trets. Els científics consideren l'essencialisme biològic obsolet,[15] i generalment descoratgen explicacions racials per a cap diferenciació col·lectiva, tant en trets físics com de comportament.[16]

Com que la gent elabora i divulga diferents concepcions de raça, això crea percepcions socials que categoritzen "races" de maneres variades. En aquest sentit, es diu que les races són construccions socials.[17] Aquestes construccions es poden desenvolupar dins de diversos contexts legals, econòmics[18] i sociopolítics, i de vegades poden ser l'efecte, en lloc de la causa, de situacions socials essencials. Factors socioeconòmics,[19][20][21] en combinació amb opinions primerenques, però perdurables,[22] de raça, han portat a molt de patiment entre els grups racialitzats desfavorits. Alguns estudiosos continuen debatent el grau en què les categories racials són biològicament justificades,[23] i socialment construïdes, així com n'hi ha que propugnen admetre les "races humanes" com a fet real per tal que la societat lluiti contra el racisme de manera adequada.[23]

Notes[modifica]

  1. «Raça». Institut d'Estudis Catalans, 2010. [Consulta: 30 gener 2011].
  2. Vegeu:*Thompson, William; Joseph Hickey. Pearson. Society in Focus (en anglès), 2005. ISBN 0-205-41365-X. * Aaanet.org. American Anthropological Association Statement on "Race" (en anglès), 17-05-1998 [Consulta: 30 gener 2011]. *Palmié, Stephan. Genomics, divination, 'racecraft' (en anglès), maig 2007, p. 205–22. DOI 10.1525/ae.2007.34.2.205 [Consulta: 30 gener 2011]. *Mevorach, Katya Gibel. Race, racism, and academic complicity (en anglès), 2007, p. 238. DOI 10.1525/ae.2007.34.2.238 [Consulta: 30 gener 2011]. *Segal, Daniel A. Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland. 'The European'_ Allegories of Racial Purity (en anglès), 1991, p. 7–9 (Anthropology Today 7). DOI 10.2307/3032780 [Consulta: 30 gener 2011]. *Bindon, Jim. University of Alabama. Post World War II. 2005. (anglès)
  3. [1] Peters, Georges. Racismes et races: histoire, science, pseudo-science et politique. Éditions d'en bas, 1986.
  4. 4,0 4,1 Y a-t-il des races humaines ? Pourquoi autant de couleurs de peau ?, hominides.com.
  5. 5,0 5,1 Alberto Piazza, « Un concept sans fondement biologique », Aux origines de la diversité humaine - la science et la notion de race, 30/09/1997, La Recherche Plantilla:N°, p. 64
  6. Tony Fitzpatrick. «Evolutionary biologist: race in humans a social, not biological, concept». [Consulta: Plantilla:1er novembre 2012].
  7. Per exemple, Theodosius Dobzhansky definia trenta-quatre "races humanes".
  8. És a dir, és el concepte mateix, que cal abandonar; altrament, cauríem en la lògica del llenguatge políticament correcte, que només canvia la manera de dir les coses, però no pas allò mateix que es diu.
  9. The race question’', Unesco, 1950.
  10. El concepte subjacent, però, no és el mateix que l'expressat per raça, essent aquest darrer un error d'aplicació contextual. En algun moment la Unesco havia proposat de substituir raça per ètnia o grup ètnic; però aquests termes es refereixen a agrupacions humanes per afinitat lingüístico-cultural i/o de consciència col·lectiva, i no pas a grups de característiques fisonòmiques determinades; uns i altres no tenen per què coincidir, i, de fet, sovint no coincideixen.
  11. Els negres ballen molt bé (però no volen treballar); els jueus són astuts (i alhora avars)...
  12. Vegeu:
  13. Montagu, Ashley. «The Concept of Race» (en anglès). American Ethnography Quasimonthly, 2008 [1962]. [Consulta: 30 gener 2011].
  14. Per exemple, una persona que en els Estats Units seria anomenada «hispana» o «afroamericana» va poder ser anomenada «branca» (blanca) en el sistema de categorització racial d'ús comú al Brasil.
  15. Sober E (2000). Philosophy of biology (2ª ed.). Boulder, CO: Westview Press.
  16. «American Anthropological Association Statement on "Race"» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2011]. «L'evidència de l'anàlisi genètica (per exemple, l'ADN) indica que la major part de la variació física, al voltant d'un 94%, es troba dins dels anomenats grups racials. Les agrupacions "racials" geogràfiques convencionals difereixen entre si només en un 6% dels seus gens. Això significa que hi ha una major variació dins de grups "racials" que entre ells.»
  17. Smaje, C. Sociology (31:2). Not just a social construct: Theorising race and ethnicity (en anglès), 1997, p. 307–327. DOI 10.1177/0038038597031002007. 
  18. Harris CI (1995). "Whiteness as property". In K Crenshaw; N Gotanda; G Peller; K Thomas (Eds.) Critical Race Theory: The Key Writings That Formed the Movement (pp. 276 –291), p. 287.
  19. Sivanandan A, esmentada en Miles R (2000). "Apropos the idea of 'race' ... again". En L Black; J Solomos (Eds.), Theories of Race and Racism (pp. 125–143). Londres: Routledge.
  20. Crenshaw, KW. «Race, reform, and retrenchment: Transformation and legitimation in antidiscrimination law» (en anglès) p. 1331–1337. Harvard Law Review (101:7), 1988. DOI: 10.2307/1341398. [Consulta: 30 gener 2011].
  21. Conley D (2007). "Being black, living in the red". In PS Rothenberg (Ed.), Race, Class, and Gender in the United States (7ª ed.), pp. 350–358. Nova York: Worth Publishers.
  22. La noció de jerarquia racial té orígens antics: "Va ser Aristòtil que primer va organitzar tots els animals en una sola escala classificada, que col·locava els éssers humans a la part superior com la iteració més perfecta. A finals del segle XIX, la idea que la desigualtat va ser la base de l'ordre natural, coneguda com gran cadena de l'ésser, formava part del lèxic comú". Winfield AG (2007). Eugenics and education in America: Institutionalized racism and the implications of history, ideology, and memory (pp. 45–46, emphasis in original). Nova York: Peter Lang Publishing, Inc.
  23. 23,0 23,1 C. Loring Brace. «Does Race Exist?» (en anglès). Nova. [Consulta: 30 gener 2011].

Bibliografia[modifica]

  • Blanc, Marcel. "¿Existen las razas humanas?". Mundo científico, nº 18 (oct. 1982), p. 1016-1028.
  • Delacampagne, Christian. Racismo y Occidente. Barcelona: Argos Vergara, 1983. (En línea)
  • Esteva Fabregat, Claudio. Razas humanas y racismo. Barcelona: Salvat, DL 1975. (Grandes temas; 84)
  • Lewontin, R.C.; Rose, S.; Kamin, L.J. No está en los genes: racismo, genética e ideología. Barcelona: Crítica, 2003. (Biblioteca de bolsillo; 94)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]