Vés al contingut

Etnografia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'etnografia (del grec etnos, 'poble' o 'nació', i grafia, 'escriure': 'descripció dels pobles') és la disciplina que descriu els costums i tradicions dels pobles en antropologia. És la disciplina pràctica que forneix dades a l'etnologia; també pot definir-se com a etnologia descriptiva. El seu ús s'ha estès a la recerca qualitativa o l'estudi de casos, en què l'etnografia és el primer pas per a l'anàlisi. L'etnografia intenta descriure una realitat des del punt de vista dels participants i no sols des de l'observador extern (que, inevitablement, modifica allò que estudia). Els etnògrafs obtenen les dades a partir d'observacions directes, filmacions, entrevistes i similars.

L'etnografia, com les dades empíriques sobre la salut humana, les societats i cultures, va ser pionera en les branques biològiques, socials i culturals de l'antropologia, però també s'ha convertit en popular en les ciències socials en general, en la sociologia,[1] en els estudis de comunicació i història, en què s'estudien els grups ètnics, formacions, composicions, reassentaments, característiques socials, la materialitat, l'espiritualitat i l'etnogènesi.[2] L'etnografia típica és un estudi global[3][4] i, per tant, inclou una breu història i una anàlisi del terreny, el clima i l'hàbitat d'estudi. En tots els casos, ha de ser reflexiva, fer una contribució important per a la comprensió de la vida social dels éssers humans, tindre un impacte estètic en el lector i expressar una realitat creïble. Observar el món (l'estudi) des del punt de vista del subjecte (no el participant etnògraf), registrar tota la conducta observada, i descriure totes les relacions simbòliques utilitzant conceptes que eviten explicacions casuals.

Ni la filologia ni l'etnografia no tingueren gaire d'interès per als estudiosos xinesos fins al segle xix.[5]

Origen del concepte i el terme

[modifica]

Friedrich Müller desenvolupà el concepte d'etnografia com a disciplina individualitzada mentre participava en la segona expedició de Vitus Behring a Kamtxatka (1733–1743) com a professor d'història i geografia; la designà Völkerbeschreibung (literalment, 'descripció dels pobles').

El neologisme ethnographia, format d'arrels gregues, s'atribueix a l'historiador Johann Friedrich Schöpperlin, en el marc d'una obra publicada a Nördlingen (Suàbia) el 1767.[6][7]

Fou l'historiador August Ludwig von Schlözer (1735-1809) qui encunyà els termes Ethnographie ('etnografia'), Ethnographische Metode ('mètode etnogràfic') i Ethnograph ('etnògraf')[8] en el curs 1771-1772 de la Universitat de Göttingen, conjuntament amb Christoph Wilhelm Jacob Gatterer. Arran d'això s'introduí la nova disciplina en el món acadèmic, en un intent de reformar la comprensió contemporània de la història mundial.[6][7]

Diferències entre disciplines

[modifica]

El mètode etnogràfic s'utilitza en una gamma de disciplines diferents, principalment per antropòlegs/etnòlegs, però també ocasionalment per sociòlegs. Els estudis culturals, la teràpia ocupacional, l'economia, el treball social, l'educació, el disseny, la psicologia, la informàtica, els factors humans i l'ergonomia, l'etnomusicologia, la folklorística, els estudis religiosos, la geografia, la història, la lingüística, els estudis de comunicació, els estudis de rendiment, la publicitat, la recerca comptable, la infermeria, l'urbanisme, la usabilitat, les ciències polítiques, els moviments socials[9] i la criminologia són altres camps que han fet ús de l'etnografia.

Antropologia cultural i social

[modifica]

L'antropologia cultural i l'antropologia social es van desenvolupar al voltant de la recerca etnogràfica i els seus textos canònics, que són majoritàriament etnografies: per exemple, Argonauts of the Western Pacific (1922) de Bronisław Malinowski, Ethnologische Excursion in Johore (1875) de Nicholas Miklouho-Maclay, Coming of Age in Samoa (1928) de Margaret Mead, The Nuer (1940) d'EE Evans-Pritchard, Naven (1936, 1958) de Gregory Bateson o The Lele of the Kasai (1963) de Mary Douglas. Els antropòlegs culturals i socials actuals donen un gran valor a la recerca etnogràfica. L'etnografia típica és un document escrit sobre un poble en particular, gairebé sempre basat, almenys en part, en punts de vista èmics d'on comença i acaba la cultura. L'ús de la llengua o dels límits comunitaris per delimitar l'etnografia és comú. Les etnografies també s'anomenen de vegades estudis de cas. Els etnògrafs estudien i interpreten la cultura, les seves universalitats i les seves variacions a través de l'estudi etnogràfic basat en treball de camp. Una etnografia és una ciència observacional escrita que proporciona un relat d'una cultura, societat o comunitat en particular. El treball de camp consisteix habitualment a viure durant un any o més en una altra societat, convivint amb la població local per conèixer de primera mà les seves formes de vida, els seus costums i la seva organització social.

Ruth Fulton Benedict.[10] va iniciar el seu treball de camp l'any 1922 entre els serrano, continuant amb els zuni el 1924, els cochiti el 1925 i els pina el 1926. L'objectiu d'aquestes estades era obtenir dades etnogràfiques directes i aprofundir en el coneixement antropològic d'aquestes comunitats. Les seves investigacions entre el poble zuni, al sud-oest dels Estats Units, són considerades el fonament del seu període de formació com a antropòloga. Aquesta experiència la va portar a formular la idea que «la cultura és la personalitat escrita a grans trets»,[11] una concepció que esdevindria central en la seva obra.

Mitjançant l'estudi comparatiu de les cultures dels diferents pobles pueblo i de les tribus de les planes, Benedict va identificar patrons disomorfisme cultural, un enfocament propi que caracteritzaria la seva manera d'entendre l'antropologia i que es basava en l'ús sistemàtic de tècniques etnogràfiques.[12]

Bronisław Malinowski entre la tribu Trobriand
Part de la col·lecció etnogràfica del Museu del Comtat de Međimurje a Croàcia

Una etnografia típica intenta ser holística i normalment segueix un esquema que inclou una breu història de la cultura en qüestió, una anàlisi de la geografia física o del terreny habitat per les persones estudiades, incloent-hi el clima, i sovint incloent el que els antropòlegs biològics anomenen hàbitat. Les nocions populars de botànica i zoologia es presenten com a etnobotànica i etnozoologia juntament amb referències de les ciències formals. La cultura material, la tecnologia i els mitjans de subsistència es tracten normalment a continuació, ja que solen estar relacionats amb la geografia física i inclouen descripcions d'infraestructures. Normalment s'hi inclouen el parentiu i l'estructura social (inclosa la classificació per edat, els grups d'iguals, el gènere, les associacions voluntàries, els clans, les meitats, etc., si existeixen). Les llengües que es parlen, els dialectes i la història del canvi lingüístic són un altre grup de temes estàndard. Les pràctiques de criança, l'aculturació i les opinions èmiques sobre la personalitat i els valors solen seguir les seccions sobre estructura social. Els ritus, rituals i altres proves de religió han estat durant molt de temps un tema d'interès i de vegades són fonamentals per a les etnografies, especialment quan es duen a terme en públic on els antropòlegs visitants els poden veure.[13]

A mesura que l'etnografia es va desenvolupar, els antropòlegs es van interessar més en aspectes menys tangibles de la cultura, com ara els valors, la cosmovisió i el que Clifford Geertz va anomenar l'«ètos» de la cultura. En el seu treball de camp, Geertz va utilitzar elements d'un enfocament fenomenològic, traçant no només les accions de les persones, sinó també els elements culturals en si. Per exemple, si dins d'un grup de persones, fer l'ullet era un gest comunicatiu, primer va intentar determinar què podia significar aquest gest que no és unívoc. Després, va intentar determinar en quins contextos s'utilitzaven els gestos i si, a mesura que hom es movia per una regió, els gestos mantenien el mateix sentit. D'aquesta manera, es podien explorar les fronteres culturals de la comunicació, en lloc d'utilitzar fronteres lingüístiques o nocions sobre la residència. Geertz, tot i seguir una mena d'esquema etnogràfic tradicional, es va moure més enllà d'aquest esquema per parlar de teranyines en lloc de esquemes de la cultura.

Dins de l'antropologia cultural, hi ha uns quants subgèneres d'etnografia. A partir de les dècades de 1950, els antropòlegs van començar a escriure etnografies bioconfessionals que exposaven intencionadament la naturalesa de la recerca etnogràfica. Exemples famosos són Tristos tròpics (1955) de Lévi-Strauss, The High Valley de Kenneth Read i The Savage and the Innocent de David Maybury-Lewis, així com la lleugerament ficcionada Return to Laughter d'Elenore Smith Bowen (Laura Bohannan).

Les etnografies reflexives van refinar la tècnica per traduir les diferències culturals i representar-ne els efectes en l'etnògraf. Exemples famosos són Deep Play: Notes on a Balinese Cockfight de Clifford Geertz, Reflections on Fieldwork in Morocco de Paul Rabinow, The Headman and I de Jean-Paul Dumont i Tuhami de Vincent Crapanzano. A la dècada del 1980, la retòrica de l'etnografia va ser sotmesa a un intens escrutini dins de la disciplina, sota la influència general de la teoria literària i el pensament postcolonial i postestructuralista. Les etnografies experimentals que revelen la fermentació de la disciplina són Shamanism, Colonialism, and the Wild Man de Michael Taussig, Debating Muslims de Michael FJ Fischer i Mehdi Abedi, A Space on the Side of the Road de Kathleen Stewart i Advocacy after Bhopal de Kim Fortun.[cal citació]

Aquest gir crític en l'antropologia sociocultural durant la meitat dels anys vuitanta es pot atribuir a la influència del text ara clàssic (i sovint controvertit), Writing Culture: The Poetics and Politics of Ethnography, (1986), editat per James Clifford i George Marcus. Writing Culture va ajudar a introduir canvis tant en l'antropologia com en l'etnografia, sovint descrites en termes de naturalesa postmoderna, reflexiva, literària, deconstructiva o postestructural, ja que el text va ajudar a destacar els diversos problemes epistèmics i polítics que molts professionals veien com a plaga de representacions i pràctiques etnogràfiques.[14]

Mentre l'antropologia interpretativa de Geertz i Turner reconeixia els subjectes com a actors creatius que construïen els seus mons socioculturals a partir de símbols, els postmodernistes van intentar cridar l'atenció sobre l'estatus privilegiat dels mateixos etnògrafs. És a dir, l'etnògraf no pot escapar del punt de vista personal en la creació d'un relat etnogràfic, cosa que fa que qualsevol e de neutralitat objectiva sigui problemàtica, si no del tot impossible.[15] Pel que fa a aquest últim punt, Writing Culture es va convertir en un punt focal per observar com els etnògrafs podien descriure diferents cultures i societats sense negar la subjectivitat dels individus i grups estudiats, alhora que ho feien sense reclamar coneixement absolut i autoritat objectiva. Juntament amb el desenvolupament de formes experimentals com l'«antropologia dialògica», l'«etnografia narrativa»,[16] i l'etnografia literària, Writing Culture va ajudar a fomentar el desenvolupament de l@'etnografia col·laborativa.[17] Aquesta exploració de la relació entre escriptor, públic i subjecte s'ha convertit en un principi central de la pràctica antropològica i etnogràfica contemporània. En certs casos, la col·laboració activa entre l'investigador o investigadors i el subjecte o subjectes ha ajudat a combinar la pràctica de la col·laboració en el treball de camp etnogràfic amb el procés de creació del producte etnogràfic resultant de la recerca.[17][18][19][20]

Sociologia

[modifica]

La sociologia és un altre camp que destaca per les etnografies. La sociologia urbana, la Universitat d'Atlanta (ara Universitat Clark-Atlanta) i l’Escola de Chicago, en particular, són associades a la recerca etnogràfica, amb alguns exemples primerencs ben coneguts com The Philadelphia Negro (1899) de WEB Du Bois, Street Corner Society de William Foote Whyte i Black Metropolis de St. Clair Drake i Horace R. Cayton, Jr. És ben coneguda l'etnografia pionera de Jaber F. Gubrium sobre les experiències d'una residència d'avis, Living and Dying at Murray Manor. Les principals influències en aquest desenvolupament van ser l'antropòleg Lloyd Warner, a la facultat de sociologia de Chicago, i l'experiència de Robert Park com a periodista. L'interaccionisme simbòlic es va desenvolupar a partir de la mateixa tradició i va produir etnografies sociològiques com Shared Fantasy de Gary Alan Fine, que documenta la història primerenca dels jocs de rol de fantasia. Altres etnografies importants en sociologia inclouen el treball de Pierre Bourdieu a Algèria i França.Plantilla:Citació necessàaria

Són notables les sèries d'etnografies organitzatives de Jaber F. Gubrium centrades en les pràctiques quotidianes de la malaltia, l'atenció i la recuperació. Inclouen Living and Dying at Murray Manor, que descriu els mons socials d'una residència; Describing Care: Image and Practice in Rehabilitation, que documenta l'organització social de la subjectivitat del pacient en un hospital de rehabilitació física; Caretakers: Treating Emotionally Disturbed Children, que presenta la construcció social dels trastorns del comportament en els nens; i Ancians i Alzheimer: L'organització descriptiva de la senilitat, que descriu com el moviment per la malaltia d'Alzheimer va construir una nova subjectivitat de la demència senil i com s'organitza en un hospital geriàtric. Un altre enfocament de l'etnografia en sociologia es presenta en forma d’etnografia institucional, desenvolupada per Dorothy E. Smith per estudiar les relacions socials que estructuren la vida quotidiana de les persones.

Altres etnografies destacables són Learning to Labour de Paul Willis, sobre la joventut de la classe treballadora; el treball d’Elijah Anderson, Mitchell Duneier i Loïc Wacquant sobre l'Amèrica negra, i Glimpses of Madrasa From Africa de Lai Olurode. Però tot i que molts subcamps i perspectives teòriques dins de la sociologia utilitzen mètodes etnogràfics, l'etnografia no és la condició sine qua non de la disciplina, com ho és en l'antropologia cultural.

Estudis de comunicació

[modifica]

A partir de les dècades del 1960, els estudis de la comunicació van començar a utilitzar àmpliament els mètodes de recerca etnogràfica. Com que l'objectiu de l'etnografia és descriure i interpretar els patrons compartits i apresos de valors, comportaments, creences i llenguatge d'un grup que comparteix una cultura, Harris (1968) i Agar (1980) assenyalen que l'etnografia és tant un procés com un resultat de la recerca. Estudis com l'anàlisi de Gerry Philipsen de les estratègies de comunicació cultural en un barri obrer de classe mitjana al sud de Chicago, Speaking 'Like a Man' in Teamsterville, van obrir el camí a l'expansió de la recerca etnogràfica en l'estudi de la comunicació.Plantilla:Citació necessàaria

Els estudiosos dels estudis de comunicació utilitzen mètodes de recerca etnogràfica per analitzar comportaments i fenòmens comunicatius. Això sovint es caracteritza en els escrits com a intents de comprendre rutines que es donen per fetes mitjançant les quals es produeixen socialment definicions de treball. L'etnografia com a mètode és un examen relatiu, acurat i sistemàtic dels mecanismes generadors de la realitat de la vida quotidiana (Coulon, 1995). El treball etnogràfic en els estudis de comunicació busca explicar com els mètodes/pràctiques/actuacions ordinàries construeixen les accions ordinàries utilitzades per la gent corrent en els assoliments de les seves identitats. Això sovint dóna la percepció d'intentar respondre a les preguntes perquè i com és de la comunicació humana. Sovint aquest tipus de recerca resulta en un estudi de cas o un estudi de camp, com ara una anàlisi dels patrons de parla en una manifestació de protesta o la manera com es comuniquen els bombers durant el temps d'inactivitat en una estació de bombers. Igual que els estudiosos de l'antropologia, els estudiosos de la comunicació sovint s'immergeixen i participen i/o observen directament el grup social particular que s'estudia.

Negocis

[modifica]

Antropòlegs com Daniel Miller i Mary Douglas han utilitzat dades etnogràfiques per respondre qüestions acadèmiques sobre els consumidors i el consum. Tony Salvador, Genevieve Bell i Ken Anderson descriuen l'etnografia del disseny com «una manera d'entendre les particularitats de la vida quotidiana de manera que augmenti la probabilitat d'èxit d'un nou producte o servei o, més adequadament, redueixi la probabilitat de fracàs específicament a causa d'una manca de comprensió dels comportaments i marcs bàsics dels consumidors».Plantilla:Citació necessàaria La sociòloga Sam Ladner argumenta al seu llibre que comprendre els consumidors i els seus desitjos requereix un canvi de punt de vista, que només proporciona l'etnografia. Els resultats són productes i serveis que responen a les necessitats no satisfetes dels consumidors.[21]

Les empreses han trobat que els etnògrafs són útils per entendre com la gent utilitza els productes i serveis. En avaluar l'experiència de l'usuari en un entorn natural, l'etnologia proporciona informació sobre les aplicacions pràctiques d'un producte o servei. És una de les millors maneres d'identificar àrees de fricció i millorar l'experiència general de l'usuari. A més, el llibre de Sam Ladner del 2014, Practical Ethnography: A Guide to Doing Ethnography in the Private Sector, va emfatitzar el valor de l'etnografia per proporcionar nous coneixements.[22]

Les empreses poden utilitzar mètodes etnogràfics per entendre els consumidors i el consum, o per al desenvolupament de nous productes (com ara l'etnografia en vídeo). La revista Ethnographic Praxis in Industry (EPIC) n'és una prova, com que publica articles relacionats amb enfocaments etnogràfics i socioculturals per abordar els reptes empresarials.[23] L'enfocament sistemàtic i holístic dels etnògrafs a l'experiència de la vida real és valorat pels desenvolupadors de productes, se'n serveixen per entendre els desitjos no expressats o les pràctiques culturals que envolten els productes. Quan els grups focals no reïxene informar els professionals del màrqueting sobre el que realment fa la gent, l'etnografia vincula el que diu la gent amb el que fa, evitant els errors que sorgeixen de confiar només en dades autodeclarades de grups focals.

Estudis religiosos

[modifica]

Als estudis religiosos, l'etnografia es pot utilitzar com a metodologia per entendre la perspectiva interna. L'antropòleg i estudiosos dels estudis religiosos Robert Orsi assenyala que l'etnografia trenca el tradicional tallafocs entre els estudiosos de la religió i aquestes experiències.[24] Orsi també transmet la importància que un etnògraf d'estudis religiosos s'endinsi en un món religiós sense traduir-lo ansiosament al seu món, sense descartar-lo i sense jutjar.[24]

L'etnografia també permet als estudiosos religiosos entendre la diferència entre la pràctica individual i la cultura comunitària i organitzativa en general.[25] A més, les estudioses Penny Edgell i Nancy Eiesland expliquen que l'etnografia també pot contrarestar la tendència de les persones a generalitzar massa quan es tracta de la religió americana.[25] A més, l'etnografia es pot utilitzar per entendre el significat en lloc d'imposar definicions professionals a tot.[26]

Avaluació de l'etnografia

[modifica]

La metodologia etnogràfica no s'avalua normalment en termes de punts de vista filosòfics (com ara el positivisme i l'emocionalisme). Els estudis etnogràfics s'han d'avaluar d'alguna manera. No s'ha desenvolupat cap consens sobre els estàndards d'avaluació, però Richardson (2000, p. 254)[27] proporciona cinc criteris que els etnògrafs poden trobar útils. La monografia de Jaber F. Gubrium i James A. Holstein (1997), The New Language of Qualitative Method, analitza les formes d'etnografia en termes del seu discurs dels mètodes.

  1. Contribució substantiva: L'obra contribueix a la nostra comprensió de la vida social?
  2. Mèrit estètic: Aquesta peça té èxit estètic?
  3. Reflexivitat: Com va arribar l'autor a escriure aquest text... Hi ha prou autoconsciència i autoexposició perquè el lector pugui jutjar el punt de vista?
  4. Impacte: Això m'afecta? Emocionalment? Intel·lectualment? Em commou?
  5. Expressa una realitat: Sembla 'veritable', un relat creïble d'un sentit cultural, social, individual o comunitari d'allò que és 'real'?

Referències

[modifica]
  1. ↑ "Ethnology" at dictionary.com Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine..
  2. ↑ Токарев, Сергей Александрович [2003-05-19]. История зарубежной этнографии (en rus). Наука, 1978 [Consulta: 30 setembre 2013]. Arxivat 2003-05-19 a Wayback Machine.
  3. ↑ Ember, Carol and Melvin Ember. Cultural Anthropology. 2006. Prentice Hall, Chapter One.
  4. ↑ Heider, Karl. «cap.1,2». A: Seeing Anthropology (en anglès). Prentice Hall, 2001.
  5. ↑ Ross, John. History of Corea, Ancient and Modern; with Description of Manners and Customs, Language and Geography. Londres: Elliot Stock, 1891, p. 1.[Enllaç no actiu]
  6. 1 2 Vermeulen, Hans. Early History of Ethnography and Ethnology in the German Enlightenment: Anthropological Discourse in Europe and Asia, 1710-1808. Leiden: Privately published, 2008.
  7. 1 2 Vermeulen, Hans F. "The German ethnographic tradition and the American connection". History of anthropology newsletter, vol. 33, issue 2 (Dec. 2006), p. 9-14.
  8. ↑ Així com, també, el concepte més ampli de Völkerkunde ('etnologia').
  9. ↑ Balsiger, Philip. «Participant observation». A: Della Porta. Methodological practices in social movement research. Oxford University Press, 2014, p. 144–172. ISBN 978-0-19-871957-1.
  10. ↑ Benedict, Ruth (1934). Patterns of Culture. Boston: Houghton Mifflin
  11. ↑ Modell, Judith Schachter (1983). Ruth Benedict: Patterns of a Life. University of Pennsylvania Press. 1988
  12. ↑ Hammersley, Martyn; Atkinson, Paul (2007). Ethnography: Principles in Practice. 3a ed. Routledge.
  13. ↑ Turner, Victor. The Forest of Symbols: Aspects of Ndembu Ritual. Cornell University Press, 1970. ISBN 978-0-8014-9101-6.
  14. ↑ Zenker, Olaf; Kumoll, Karsten. Beyond Writing Culture: Current Intersections of Epistemologies and Representational Practices (en anglès). Nova York: Berghahn Books, 2010, p.  1–4. ISBN 978-1-84545-675-7.
  15. ↑ Erickson, Paul A.; Murphy, Liam D. A History of Anthropological Theory (en anglès). 3a edició. Toronto: Broadview Press, 2008, p. 190. ISBN 978-1-55111-871-0.
  16. ↑ Ghodsee, Kristen R. «Writing Ethnographies that Ordinary People Can Read». Anthropology News, 24-05-2013. Arxivat de l'original el 2025-01-22. [Consulta: 24 juliol 2026].
  17. 1 2 Olaf Zenker & Karsten Kumoll. Beyond Writing Culture: Current Intersections of Epistemologies and Representational Practices. (2010). Nova York: Berghahn Books. ISBN 978-1-84545-675-7. p. 12
  18. ↑ Nolas, Sevasti-Melissa; Varvantakis, Christos «Còpia arxivada» (en anglès). Social Analysis, 63, 3, 01-09-2019, p. 130–148. Arxivat de l'original el 2024-07-24. DOI: 10.3167/sa.2019.630308. ISSN: 0155-977X [Consulta: 24 juliol 2026].
  19. ↑ Lassiter, Luke E. Journal of Anthropological Research, 57, 2, 2001, p. 137–149. DOI: 10.1086/jar.57.2.3631564.
  20. ↑ Lassiter, Luke E. Current Anthropology, 46, 1, 2005, p. 83–106. DOI: 10.1086/425658.
  21. ↑ Ladner, Sam. Practical Ethnography. Left Coast Press, 2014. ISBN 978-1-61132-390-0.
  22. ↑ Ladner, Sam. Practical ethnography: a guide to doing ethnography in the private sector. Walnut Creek, CA: Left Coast Press, 2014. ISBN 978-1-61132-389-4.
  23. ↑ Ethnographic Praxis in Industry Conference Proceedings (en anglès). Wiley. DOI 10.1111/(ISSN)1559-8918. Arxivat 2025-06-08 a Wayback Machine.
  24. 1 2 «Robert Orsi on History and Presence [MIPodcast #80]» (en anglès). Maxwell Institute. Arxivat de l'original el 2026-07-20. [Consulta: 29 maig 2026].
  25. 1 2 Kivisto, Peter; Becker, Penny Edgell; Eiesland, Nancy L. Contemporary Sociology, 28, 4, 7-1999, p. 441. DOI: 10.2307/2655320. ISSN: 0094-3061.
  26. ↑ Dein, Simon L. «Religion and mental health: the contribution of anthropology». World psychiatry: official journal of the World Psychiatric Association (WPA), 12, 1, 2-2013, p. 34–35. Arxivat de l'original el 2026-06-01. DOI: 10.1002/wps.20007. ISSN: 1723-8617. PMC: 3619173. PMID: 23471793 [Consulta: 27 juliol 2026].
  27. ↑ Richardson, Laurel «Evaluating Ethnography». Qualitative Inquiry, 6, 2, 29 juny 2016, p. 253–255. DOI: 10.1177/107780040000600207.

Bibliografia

[modifica]
  • Agar, Michael (1996) The Professional Stranger: An Informal Introduction to Ethnography. Academic Press.
  • Burns, Janet M.C. (1992) Caught in the Riptide: Female Researcher in a Patricentric Setting. pp. 171–182 in Fragile Truths: 25 Years of Sociology and Anthropology in Canada. D. Harrison, W.K. Carroll, L. Christiansen-Ruffman and Raymond Currie (eds.). Ottawa, Ontario, Canada: Carleton University Press.
  • Clifford, James & George E. Marcus (Eds.). Writing Culture: The Poetics and Politics of Ethnography. (1986). Berkeley: University of California Press.
  • Douglas, Mary and Baron Isherwood (1996) The World of Goods: Toward and Anthropology of Consumption. Routledge, London.
  • Dubinsky, Itamar (2017). Global and local methodological and ethical questions in researching football academies in Ghana. Children's Geographies, 15(4), 385–398. https://doi.org/10.1080/14733285.2016.1249823.
  • Erickson, Ken C. and Donald D. Stull (1997) Doing Team Ethnography : Warnings and Advice. Sage, Beverly Hills.
  • Fetterman, D. (2009) Ethnography: Step by Step, Third edition, Thousand Oaks CA, Sage.
  • «Ten lies of ethnography: Moral dilemmas of field research.». Journal of Contemporary Ethnography, 22, 1993. DOI: 10.1177/089124193022003001.
  • Geertz, Clifford. The Interpretation of Cultures, New York, Basic Books.
  • Ghodsee, Kristen (2013) Anthropology News.
  • Graham, S. Scott. Chicago Scholarship Online. The Politics of Pain Medicine: A Rhetorical-Ontological Inquiry, 2015. ISBN 978-0-226-26405-9. 
  • Groh, Arnold A. (2018). Research Methods in Indigenous Contexts. New York: Springer.
  • Gubrium, Jaber F. (1988). "Analyzing Field Reality." Thousand Oaks, CA: Sage.
  • Gubrium, Jaber F. and James A. Holstein. (1997) "The New Language of Qualitative Method." New York: Oxford University Press.
  • Gubrium, Jaber F. and James A. Holstein. (2009). "Analyzing Narrative Reality." Thousand Oaks, CA: Sage.
  • Hammersley, Martyn (2018) What's Wrong With Ethnography?, London, Routledge.
  • Hammersley, Martyn and Atkinson, Paul (2019) Ethnography: Principles in Practice, Fourth edition, London, Routledge.
  • Heath, Shirley Brice & Brian Street, with Molly Mills. On Ethnography.
  • Hymes, Dell. (1974). Foundations in sociolinguistics: An ethnographic approach. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
  • Kottak, Conrad Phillip (2005) Window on Humanity : A Concise Introduction to General Anthropology, (pages 2–3, 16–17, 34–44). McGraw Hill, New York.
  • Mannik, L., & McGarry, K. (2017). Practicing Ethnography: A Student Guide to Method and Methodology. University of Toronto Press.
  • Marcus, George E. & Michael Fischer. Anthropology as Cultural Critique: An Experimental Moment in the Human Sciences. (1986). Chicago: University of Chicago Press.
  • Moelker, René. Routledge. Routledge Handbook of Research Methods in Military Studies, p. 104–114. DOI 10.4324/9780203093801-20. ISBN 978-0-203-09380-1. 
  • Miller, Daniel (1987) Material Culture and Mass Consumption. Blackwell, London.
  • Spradley, James P. (1979) The Ethnographic Interview. Wadsworth Group/Thomson Learning.
  • Salvador, Tony; Genevieve Bell; and Ken Anderson (1999) Design Ethnography. Design Management Journal.
  • Van Maanen, John. 1988. Tales of the Field: On Writing Ethnography Chicago: University of Chicago Press.
  • Westbrook, David A. Navigators of the Contemporary: Why Ethnography Matters. (2008). Chicago: University of Chicago Press.
  • ; Skinner, Joseph Bloomsbury. Ancient ethnography: new approaches (en francès). ISBN 978-1-4725-3760-7. OCLC 860827852. 
  • Redfield, James Adam. Oxford University Press. Anthropology. DOI 10.1093/obo/9780199766567-0214. ISBN 978-0-19-976656-7. 
  • Skinner, Joseph «Greek Ethnography and Archaeology: Limits and Boundaries». Dialogues d'histoire ancienne. CAIRN, S 10. DOI: 10.3917/dha.hs91.0171. ISSN: 0755-7256.
  • Kaldellis, Anthony. University of Pennsylvania Press. Ethnography after antiquity: foreign lands and peoples in Byzantine literature. ISBN 978-0-8122-0840-5. OCLC 859162344. 
  • Woolf, Greg. Wiley-Blackwell. Tales of the barbarians: ethnography and empire in the Roman west. ISBN 978-1-4051-6073-5. OCLC 690960312. 
  • Isaac, Benjamin H. Princeton University Press. The invention of racism in classical antiquity. [[Special:BookSources/0-691-1

1691-1|ISBN 0-691-1 1691-1]]. OCLC 51942570. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etnografia
Vegeu etnografia en el Viccionari, el diccionari lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Etnografia&oldid=38384975»