Modernitat

Per a altres significats, vegeu «Edat moderna».

Frank Lloyd Wright, Museu Solomon Guggenheim que es va acabar de construir el 1959

La modernitat és un moviment tant filosòfic com artístic que va aparèixer a partir de les àmplies transformacions de la societat occidental a finals del segle xix i del segle xx. El moviment reflectia el desig de crear noves formes d'art, filosofia i organització social per mostrar un nou món industrial emergent, incloent-hi la urbanització, l'arquitectura, les noves tecnologies i la guerra. Els artistes van intentar apartar-se de les formes d'art tradicionals, que consideraven obsoletes. El poeta Ezra Pound, amb el manifest "Make it New", va ser la pedra de toc de l'enfocament que va prendre aquest moviment. En art, i específicament en arquitectura, cal distingir en català entre Modernisme i Modernitat (que en anglès rep el nom de Modernism).

Les innovacions de la modernitat incloïen l'art abstracte, la novel·la del corrent de consciència, el cinema de muntatge, la música àtona i dodecafoista, la pintura divisionista i l'arquitectura moderna. El moviment va rebutjar explícitament la ideologia del realisme i va fer ús de les obres del passat a través de la repetició, la incorporació, la reescriptura, la recapitulació, la revisió i la paròdia. La modernitat també va rebutjar que el pensament il·lustrat fos cert, i alguns modernistes també van rebutjar les creences religioses. Una característica notable de la modernitat és l'autoconsciència respecte a les tradicions artístiques i socials, que sovint portaven a l'experimentació amb la forma, juntament amb l'ús de tècniques que cridaven l'atenció sobre els processos i materials utilitzats en la creació d'obres d'art.

L'era moderna està estretament associada al desenvolupament de l'individualisme, del capitalisme, de la urbanització i del progressisme —és a dir, de la creença en les possibilitats del progrés tecnològic i polític—. La percepció dels problemes derivats de la modernització, entre els quals hi pot haver l'esclat de guerres mundials, la reducció del paper de la religió en algunes societats o l'erosió de les normes culturals tradicionals, també ha donat lloc a moviments d'antimodernització. L'optimisme i la creença en un progrés continuat, també associats a la història whig, han estat objecte de crítica en el pensament postmodern, mentre que el domini hegemònic mundial —especialment en forma d'imperialisme i colonialisme— exercit per diverses potències de l'Europa occidental i d'Angloamèrica durant la major part d'aquest període ha estat criticat per la teoria postcolonial.

Mentre que alguns acadèmics consideren que la modernitat continua al segle xxi, d'altres indiquen que evoluciona cap al modernisme tardà o l'alt modernisme. La Postmodernitat és una sortida de la modernitat i rebutja els seus supòsits bàsics.

Etimologia

L’adjectiu del llatí tardà modernus, derivat de l’adverbi modo («actualment, ara mateix», també «mètode»), està documentat des del segle V dC, inicialment per distingir l’era cristiana del Baix Imperi Romà de l’era pagana del món grecoromà. Al segle VI dC, l’historiador i estadista romà Cassiodor sembla haver estat el primer autor a utilitzar regularment modernus («modern») per referir-se a la seva pròpia època.

Els termes antiquus i modernus s’utilitzaven amb un sentit cronològic durant l’època carolíngia. Per exemple, magister modernus designava un erudit contemporani, en contraposició a autoritats antigues com Benet de Núrsia. En l’ús propi de l’alta edat mitjana, el terme modernus es referia a autoritats que, a l’Europa medieval, es consideraven més recents que els erudits grecoromans de l’antiguitat clàssica i/o els pares de l’Església de l’era cristiana, però no necessàriament contemporànies. Podia incloure autors de diversos segles abans, aproximadament a partir de l’època de Beda; és a dir, es referia al període posterior a la fundació de l’orde de Sant Benet i/o a la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.

L’adjectiu llatí es va incorporar al francès mitjà, amb la forma moderne, al segle XV i, des d’aquesta llengua, a l’anglès modern primerenc, al començament de l’època Tudor. En aquest primer ús anglès, el mot significava «que existeix ara» o «relatiu als temps presents», sense tenir necessàriament una connotació positiva. L’escriptor i dramaturg anglès William Shakespeare utilitzava el terme modern amb el sentit de «quotidià, ordinari, corrent».

El mot es va difondre àmpliament en el context de la polèmica dels Antics i els Moderns, que va tenir lloc a finals del segle XVII dins l’Acadèmia Francesa i que debatia la qüestió següent: «La cultura moderna és superior a la cultura clàssica grecoromana?». En aquest debat, els antics (anciens) i els moderns (modernes) defensaven posicions contraposades. Els primers consideraven que els escriptors contemporanis no podien fer res millor que imitar el geni de l’antiguitat clàssica, mentre que els segons, inicialment amb Charles Perrault (1687), sostenien que, més enllà d’un simple renaixement dels assoliments antics, l’era de la raó havia superat allò que havia estat possible durant el període clàssic de la civilització grecoromana. El terme anglès modernity («modernitat»), encunyat per primera vegada a la dècada del 1620, va adquirir en aquest context el sentit d’una època històrica posterior al Renaixement en què s’havien superat els assoliments de l’antiguitat.

Definició

Alguns autors defineixen la modernitat com una manera de pensar: una o més característiques definides filosòficament, com l'autoconsciència o l'autoreferència, que recorren totes les novetats de les arts i les disciplines. Més freqüents, especialment a Occident, són aquells que ho veuen com una tendència de pensament socialment progressista que afirma el poder dels éssers humans per crear, millorar i remodelar el seu entorn amb l'ajuda de l'experimentació pràctica, el coneixement científic o la tecnologia. Des d'aquesta perspectiva, la modernitat va afavorir repensar tots els aspectes de l'existència, des del comerç fins a la filosofia, amb l'objectiu de trobar allò que frenava el progrés per substituir-lo per noves vies d'arribar al mateix fi.

Segons Roger Griffin, la modernitat es pot definir com una àmplia iniciativa cultural, social o política, sostinguda per l'ethos de "la temporalitat d'allò que és". La modernitat va intentar restaurar, escriu Griffin, un "sentit d'ordre i propòsit sublims al món contemporani, contrarestant així l'erosió (percebuda) d'un "nomos" o "corpus sagrat" general sota l'impacte fragmentant i secularitzant de la modernitat". Per tant, fenòmens aparentment no relacionats entre si, com ara "l'expressionisme, el futurisme, el vitalisme, la teosofia, la psicoanàlisi, el nudisme, l'eugenèsia, l'urbanisme i l'arquitectura utòpica, la dansa moderna, el bolxevisme, el nacionalisme romàntic, i fins i tot el culte a l'autosacrifici que va sostenir l'hecatombe de la Primera Guerra Mundial: revelar una causa comuna i una matriu psicològica en la lluita contra la decadència (percebuda). Tots encarnen apostes per accedir a una «experiència suprapersonal de la realitat», en la qual els individus creien que podrien transcendir la seva pròpia mortalitat i, finalment, que havien deixat de ser víctimes de la història per convertir-se en els seus creadors.

Història

El mandat de 'Fes-ho nou' de 1934, del poeta Ezra Pound, destacat introductor dels principis de la poesia modernista, és considerat la pedra angular de l'enfocament del moviment. El modernisme va rebutjar explícitament la ideologia del realisme artístic i va utilitzar les obres del passat emprant la represa i recapitulació en música o la reescriptura, la revisió i la paròdia. El modernisme també va rebutjar la certesa del pensament il·lustrat, i diversos modernistes també van rebutjar les creences religioses. Una característica notable del modernisme és l'autoconsciència respecte a les tradicions artístiques i socials, que sovint condueixen a l'experimentació amb la forma, juntament amb l'ús de tècniques sobre els processos i materials utilitzats en la creació d'obres d'art.

Mentre que alguns acadèmics aprecien que el modernisme continua en el segle xxi, uns altres el veuen evolucionant cap a l'art postmodern o l'alt modernisme. El postmodernisme s'aparta del modernisme i rebutja els seus supòsits bàsics.

Bibliografia

• Adorno, Theodor W. Negative Dialectics. Traducció: E. B. Ashton. Publicat originalment com a Negative Dialektik (Frankfurt del Main: Suhrkamp, 1966). Nova York; Londres: Seabury Press; Routledge, 1973. 
• d'Alembert, Jean Le Rond. «Preliminary Discourse». A: The Encyclopedia of Diderot & d'Alembert Collaborative Translation Project. Traducció: Richard N. Schwab i Walter. Scholarly Publishing Office. Ann Arbor: Scholarly Publishing Office de la Biblioteca de la Universitat de Michigan, 2009 [1751] [Consulta: 19 desembre 2010]. 
• Alexander, Franz. «Psychoanalysis and Medicine». A: Journal of the American Medical Association. Núm. 17. Conferència llegida davant la Harvey Society de Nova York el 15 de gener de 1931. Reproduïda a Mental Hygiene, vol. 16 (1932), p. 63–84, i a Franz Alexander, The Scope of Psychoanalysis, 1921–1961: Selected Papers, p. 483–500 (Nova York: Basic Books, 1961). 96, 1931, p. 1351–1358. 
• Almond, Gabriel Abraham; Chodorow, Marvin; Pearce, Roy Harvey. Progress and Its Discontents. University of California Press, 1982. ISBN 9780520044784. 
• Bacon, Francis. Of the Proficience and Advancement of Learning, Divine and Human. Londres: J. F. Dove, 1828. 
• Barker, Chris. Cultural Studies: Theory and Practice. Londres: Sage, 2005. ISBN 0-7619-4156-8. 
• Baudelaire, Charles. Jonathan Mayne. The Painter of Modern Life and Other Essays. Traducció: Jonathan Mayne. Londres: Phaidon Press, 1964. 
• Bauman, Zygmunt. Modernity and the Holocaust. ISBN de les edicions: Polity, tela: ISBN 0-7456-0685-7; Polity, rústica (1991): ISBN 0-7456-0930-9; Cornell, tela: ISBN 0-8014-8719-6; Cornell, rústica: ISBN 0-8014-2397-X. Cambridge; Ithaca, Nova York: Polity Press; Cornell University Press, 1989. ISBN 0-7456-0685-7. 
• Bauman, Zygmunt. Liquid Modernity. Cambridge: Polity Press, 2000. ISBN 0-7456-2409-X. 
• Berman, Marshall. All That Is Solid Melts into Air: The Experience of Modernity. Edició de Londres: Verso, ISBN 0-86091-785-1. Reedició en rústica: Nova York: Viking Penguin, 1988, ISBN 0-14-010962-5. Nova York: Simon and Schuster, 1982. ISBN 0-671-24602-X. 
• Berman, Marshall. All That Is Solid Melts into Air: The Experience of Modernity. Londres i Brooklyn: Verso, 2010. ISBN 978-1-84467-644-6. 
• Berns, Laurence. «Thomas Hobbes». A: Leo Strauss i Joseph Cropsey. History of Political Philosophy. 3a. Chicago: University of Chicago Press, 1987, p. 369–420. 
• Bhambra, Gurminder K. «Modernity: History of the Concept». A: International Encyclopedia of the Social & Behavioral Sciences. 2a edició, 2015, p. 692–696. DOI 10.1016/B978-0-08-097086-8.03134-2. ISBN 978-0-08-097087-5. 
• Bock, Gisela; Skinner, Quentin; Viroli, Maurizio. Machiavelli and Republicanism. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press, 1990 (Ideas in Context). ISBN 0-521-38376-5. 
• Cassirer, Ernst. «1.3». A: An Essay on Man: An Introduction to a Philosophy of Human Culture. Reedicions: Garden City, Nova York: Doubleday, 1953; New Haven: Yale University Press, 1962, 1972 i 1992. New Haven; Londres: Yale University Press; H. Milford, Oxford University Press, 1944. ISBN 0-300-00034-0. 
• Calinescu, Matei. Five Faces of Modernity: Modernism, Avant-garde, Decadence, Kitsch, Postmodernism. Durham: Duke University Press, 1987. ISBN 0822307677. 
• Call, Lewis. Postmodern Anarchism. Lanham, Boulder, Nova York i Oxford: Lexington Books, 2003. ISBN 978-0739105221. 
• Davies, Oliver. «The Theological Aesthetics». A: Edward T. Oakes i David Moss. The Cambridge Companion to Hans Urs von Balthasar. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press, 2004, p. 131–142. ISBN 0-521-89147-7. 
• Delanty, Gerard. «Modernity». A: George Ritzer. Blackwell Encyclopedia of Sociology. 11 volums. Malden, Massachusetts: Blackwell Publishing, 2007. ISBN 1-4051-2433-4. 
• Eisenstadt, Shmuel Noah. Comparative Civilizations and Multiple Modernities. 2 volums. Leiden i Boston: Brill, 2003. 
• Fackenheim, Emil L. Martin Buber's Concept of Revelation. [Canadà]: sense editor, 1957. 
• Foucault, Michel. Surveiller et punir: naissance de la prison. [París]: Gallimard, 1975. 
• Foucault, Michel. Discipline and Punish: The Birth of the Prison. Traducció: Alan Sheridan. Edició estatunidenca: Nova York: Pantheon Books, 1978, ISBN 9780394499420. Segona reedició de Vintage: Nova York i Toronto: Vintage Books, 1995, ISBN 0-679-75255-2. Londres: Penguin Books, Ltd., 1977. ISBN 978-0-14-013722-4. 
• Freund, Walter. Modernus und andere Zeitbegriffe des Mittelalters. 4. Colònia i Graz: Böhlau Verlag, 1957 (Neue Münstersche Beiträge zur Geschichtsforschung). 
• Giddens, Anthony. Conversations with Anthony Giddens: Making Sense of Modernity. Edició en tela: ISBN 0-8047-3568-9; edició en rústica: ISBN 0-8047-3569-7. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 1998. ISBN 0-8047-3568-9. 
• Goldwin, Robert. «John Locke». A: Leo Strauss i Joseph Cropsey. History of Political Philosophy. Edició en tela: ISBN 0-226-77708-1; edició en rústica: ISBN 0226777103. 3a. Chicago: University of Chicago Press, 1987, p. 476–512. ISBN 0-226-77708-1. 
• Goody, Jack. Capitalism and Modernity: The Great Debate. Wiley, 2013. ISBN 9780745637990. 
• Hall, Christopher A. «Back to the Fathers». A: Christianity Today. Entrevista amb Thomas Oden, publicada el 24 de setembre de 1990 i reeditada en línia el 21 d'octubre de 2011, 1990 [Consulta: 27 març 2015]. 
• Harriss, John. «The Second Great Transformation? Capitalism at the End of the Twentieth Century». A: Tim Allen i Alan Thomas. Poverty and Development into the 21st Century. revisada. Oxford i Nova York: Open University, en col·laboració amb Oxford University Press, 2000, p. 325–342. ISBN 0-19-877626-8. 
• Hartmann, Wilfried. «'Modernus' und 'Antiquus': Zur Verbreitung und Bedeutung dieser Bezeichnungen in der wissenschaftlichen Literatur vom 9. bis zum 12. Jahrhundert». A: Albert Zimmermann. Antiqui und Moderni: Traditionsbewußtsein und Fortschrittsbewußtsein im späten Mittelalter. 9. Berlín i Nova York: Walter de Gruyter, 1974, p. 21–39 (Miscellanea Mediaevalia). ISBN 978-3-11-004538-3. 
• Heidegger, Martin. Die Zeit des Weltbildes. Referència incompleta de l'original alemany. Dues traduccions angleses, totes dues titulades The Age of the World Picture: a Martin Heidegger, The Question Concerning Technology, and Other Essays, traducció de William Lovitt, p. 115–154, Harper Colophon Books (Nova York: Harper & Row, 1977), ISBN 0-06-131969-4, i Nova York: Garland Publications, 1977, ISBN 0-8240-2427-3; i, en traducció de Julian Young, a Martin Heidegger, Off the Beaten Track, edició i traducció de Julian Young i Kenneth Haynes, p. 57–85 (Cambridge i Nova York: Cambridge University Press, 2002), ISBN 0-521-80507-4, 1938. 
• Henry, John. «Science and the Coming of Enlightenment». A: Martin Fitzpatrick i altres. The Enlightenment World. Referència incompleta: falten el lloc, l'editorial i les pàgines del capítol, 2004. 
• Hroch, Jaroslav; Hollan, David. National, Cultural, and Ethnic Identities: Harmony Beyond Conflict. Council for Research in Values and Philosophy, 1998. ISBN 9781565181137. 
• Hume, David. Sir Amherst Selby Bigge, K.C.B.. A Treatise of Human Nature. Oxford: Clarendon Press, 1896 [1739]. 
• Husserl, Edmund. Méditations cartésiennes: Introduction á la phénoménologie. Traducció: Gabrielle Peiffer i Emmanuel Lévinas. París: A. Colin, 1931 (Bibliothèque Société Francaise de Philosophie). 
• Ihde, Don. «Technology and politics». A: Jan Kyrre Berg Olsen, Stig Andur Pedersen i Vincent F. Hendricks. A Companion to the Philosophy of Technology. Wiley, 2009. ISBN 9781405146012. 
• James, Paul. «They Have Never Been Modern? Then What Is the Problem with Those Persians?». A: Stephen Pascoe, Virginie Rey i Paul James. Making Modernity from the Mashriq to the Maghreb. Melbourne: Arena Publications, 2015, p. 31–54. 
• Kennington, Richard. Pamela Kraus i Frank Hunt. On Modern Origins: Essays in Early Modern Philosophy. Edició en tela: ISBN 0-7391-0814-X; edició en rústica: ISBN 0-7391-0815-8. Lanham, Maryland: Lexington Books, 2004. ISBN 0-7391-0814-X. 
• Kilby, Karen. «Balthasar and Karl Rahner». A: Edward T. Oakes i David Moss. The Cambridge Companion to Hans Urs von Balthasar. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press, 2004, p. 256–268. ISBN 0-521-89147-7. 
• Kompridis, Nikolas. «The Idea of a New Beginning: A Romantic Source of Normativity and Freedom». A: Nikolas Kompridis. Philosophical Romanticism. Tapa dura: ISBN 0-415-25643-7; rústica: ISBN 0-415-25644-5; llibre electrònic: ISBN 0-203-50737-1. Abingdon, Regne Unit, i Nova York: Routledge, 2006, p. 32–59. ISBN 0-415-25643-7. 
• Larraín, Jorge. Identity and Modernity in Latin America. Edició en tela: ISBN 0-7456-2623-8; edició en rústica: ISBN 0-7456-2624-6. Cambridge, Regne Unit; Malden, Massachusetts: Polity; Blackwell, 2000. ISBN 0-7456-2623-8. 
• Laughey, Dan. Key Themes in Media Theory. Nova York: University Open Press, 2007. 
• Leppert, Richard. «The Social Discipline of Listening». A: Jim Drobnick. Aural Cultures. Toronto; Banff: YYZ Books; Walter Phillips Gallery Editions, 2004, p. 19–35. ISBN 0-920397-80-8. 
• Mandeville, Bernard. The Fable of the Bees, or, Private Vices, Publick Benefits. Novena edició, titulada The Fable of the Bees, or, Private Vices, Public Benefits ... with an Essay on Charity and Charity-Schools and a Search into the Nature of Society, to Which Is Added, a Vindication of the Book from the Aspersions Contained in a Presentment of the Grand Jury of Middlesex, and an Abusive Letter to the Lord C. (Edimburg: imprès per a W. Gray i W. Peter, 1755). Londres: Imprès per a J. Roberts, 1714. 
• Mansfield, Harvey. Taming the Prince. Referència incompleta: falta el lloc de publicació. The Johns Hopkins University Press, 1989. 
• Norris, Christopher. «Modernism». A: Ted Honderich. The Oxford Companion to Philosophy. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 1995, p. 583. ISBN 978-0-19-866132-0. 
• O'Donnell, James J. Cassiodorus. Berkeley, Califòrnia: University of California Press, 1979. ISBN 0-520036-46-8. 
• Orwin, Clifford; Tarcov, Nathan. The Legacy of Rousseau. Edició en tela: ISBN 0-226-63855-3; edició en rústica: ISBN 0-226-63856-1. Chicago: University of Chicago Press, 1997. ISBN 0-226-63855-3. 
• Osborne, Peter. «Modernity Is a Qualitative, Not a Chronological, Category: Notes on the Dialectics of Differential Historical Time». A: Francis Barker, Peter Hulme i Margaret Iversen. Postmodernism and the Re-reading of Modernity. Manchester: Manchester University Press, 1992 (Essex Symposia, Literature, Politics, Theory). ISBN 0-7190-3745-X. 
• Pius IX. The Syllabus of Errors. Disponible a Papal Encyclicals Online, 1864 [Consulta: 25 setembre 2018]. 
• Pius X. Pascendi Dominici gregis. Encíclica sobre les doctrines dels modernistes. Disponible al lloc web del Vaticà, 1907 [Consulta: 25 setembre 2018]. 
• Pius X. The Oath Against Modernism. Disponible a Papal Encyclicals Online, 1910 [Consulta: 25 setembre 2018]. 
• Rahe, Paul A. Machiavelli's Liberal Republican Legacy. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press, 2006. ISBN 978-0-521-85187-9. 
• Regilme, Salvador Santino F., Jr.. «Social Discipline, Democracy, and Modernity: Are They All Uniquely 'European'?». A: Hamburg Review of Social Sciences. Versió arxivada del 24 de maig de 2013. 6, núm. 3 / 7, núm. 1, 2012, p. 94–117 [Consulta: 6 desembre 2017]. 
• Rosen, Stanley. «Benedict Spinoza». A: Leo Strauss i Joseph Cropsey. History of Political Philosophy. 3a. Chicago: University of Chicago Press, 1987, p. 456–475. 
• Rosenau, Pauline Marie. Post-modernism and the Social Sciences: Insights, Inroads, and Intrusions. Edició en tela: ISBN 0-691-08619-2; edició en rústica: ISBN 0-691-02347-6. Princeton, Nova Jersey: Princeton University Press, 1992. ISBN 0-691-08619-2. 
• Rousseau, Jean-Jacques. Victor Gourevitch. The Discourses and Other Political Writings. Traducció: Victor Gourevitch. Edició en tela: ISBN 0-521-41381-8; edició en rústica: ISBN 0-521-42445-3. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press, 1997 (Cambridge Texts in the History of Political Thought). ISBN 0-521-41381-8. 
• Saul, John Ralston. Voltaire's Bastards: The Dictatorship of Reason in the West. Nova York: Free Press; Maxwell Macmillan International, 1992. ISBN 0-02-927725-6. 
• Smith, Terry. «Modernity». A: Grove Art Online. Disponible a Oxford Art Online, amb accés per subscripció, 2003 [Consulta: 21 setembre 2009]. 
• Strauss, Leo. Thoughts on Machiavelli. Chicago: University of Chicago Press, 1958. ISBN 0-226-77702-2. 
• Strauss, Leo. «Niccolò Machiavelli». A: Leo Strauss i Joseph Cropsey. History of Political Philosophy. Edició en tela: ISBN 0-226-77708-1; edició en rústica: ISBN 0-226-77710-3. 3a. Chicago: University of Chicago Press, 1987, p. 296–317. ISBN 0-226-77708-1. 
• Toulmin, Stephen Edelston. Cosmopolis: The Hidden Agenda of Modernity. Reedició en rústica: Chicago: University of Chicago Press, 1992, ISBN 0-226-80838-6. Nova York: Free Press, 1990. ISBN 0-02-932631-1. 
• Vico, Giambattista. Thomas Goddard Bergin i Max Harold Fisch. The New Science of Giambattista Vico: Unabridged Translation of the Third Edition (1744), with the Addition of "Practice of the New Science. Edició en rústica. Ithaca: Cornell University Press, 1984 (Cornell Paperbacks). ISBN 0-8014-9265-3. 
• Webster, Henry Kitchell. Early European History. Forgotten Books, octubre 2008. ISBN 978-1606209356. 

Vegeu també

• Postmodernitat
• Segona modernitat. Modernitat líquida.
• Teoria de la modernització
• Modernisme, modernisme català
• Arquitectura moderna, dansa moderna