Eugenèsia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«L'eugenèsia es l'auto-direcció de l'evolució humana»: Lema del Segon Congrés Internacional d'Eugenèsia, 1921, representat com un arbre que unifica una diversitat de camps diferents.

Eugenèsia és una filosofia social basada en els coneixements de la genètica que té com a objecte l'estudi teòric i pràctic dels mitjans per a aprofundir fer créixer i perfeccionar físicament els individus humans.

La paraula prové del grec i significa ben nascut o bona reproducció

El pare de l'eugenèsia moderna va ser Francis Galton (cosí de Charles Darwin), el qual, en els seus treballs de 1874 i 1887, va reemplaçar la selecció natural per una selecció artificial que afavorirà la reproducció dels individus pertanyents a les elits i obstaculitzarà la dels no aptes.

Abans d'ell ja Thomas Malthus, argumentava que els pobres no són iguals als més privilegiats, ja que no tindrien les virtuts morals de la prudència, capacitat de previsió, disciplina i racionalitat que caracteritzen la classe mitjana per la qual cosa arribava a la conclusió que la causa de la pobresa era la fertilitat elevada.

També es troben precedents en l'obra La República de Plató.

A Catalunya un destacat partidari de l'eugenèsia va ser Josep Vandellòs i Solà

Els objectius que cerca l'eugenèsia han variat des de la creació de persones més sanes i intel·ligents, l'estalvi de recursos econòmics de la societat i l'alleujament del sofriment humà.

Els mitjans proposats per als fins eugenèsics han passat de l'antiga selecció artificial a les modernes tècniques de diagnòstic prenatal, l'exploració fetal, l'orientació genètica, el control de natalitat la fecundació in vitro i l'enginyeria genètica.

Els contraris a l'eugenèsia argumenten que és una pràctica immoral i basada en una pseudociència.

Històricament, l'eugenèsia ha estat usada com a justificació de les discriminacions coercitives i les violacions dels drets humans promogudes per l'estat, com l'esterilització forçosa de persones amb defectes genètics, l'assassinat institucional i, en alguns casos, el genocidi de races considerades inferiors.

Les pràctiques eugenèsiques dutes a terme durant el nazisme van portar a l'estigmatització de l'eugenèsia clàssica portada a terme per molts estats de forma oficial

Lleis eugenèsiques[modifica | modifica el codi]

En la primera meitat del segle XX, diversos països van promulgar lleis inspirades amb les idees eugenèsiques.

La primera llei europea sobre l'esterilització forçosa dels malalts mentals es va aprovar al cantó de Vaud de Suïssa el 1928. [1] Alemanya va promulgar el 1933 una llei que obligava a esterilitzar a les persones que patien alguna de les malalties que es consideraven hereditàries i a finals de 1939 es va decidir realitzar l'eutanàsia forçada als malalts mentals.[1] Noruega i Suècia van aprovar lleis d'esterilització obligatòria el 1934 i un any després, Dinamarca i Finlàndia en van seguir l'exemple.[1] Aquestes lleis permetien esterilitzar a determinats tipus de malalts o deficients mentals o inclús els pares que es consideraven incapaços de criar els seus fills adequadament. [1] Suècia va continuar amb aquestes pràctiques d'esterilització fins a l'any 1976 i les víctimes varen ser unes 63.000. [1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jourdan, Laurence. «Chasse aux Tziganes en Suisse». Le Monde diplomatique, octobre 1999, p. 8.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugenèsia