Damià Isern i Marcó

De Viquipèdia
Infotaula de personaDamià Isern i Marcó
Damián Isern.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1852 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 octubre 1914 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Ciempozuelos (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat Congrés dels Diputats
20 d'abril de 1896 – 26 de febrer de 1898
CircumscripcióAlcántara (Càceres)
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióPeriodista
PartitComunió Tradicionalista
Membre de

Damià Isern i Marcó (Palma, Mallorca, 1852- Ciempozuelos Comunitat de Madrid, 27 d'octubre de 1914) va ser un escriptor i assagista mallorquí, teòric del regeneracionisme espanyol, neo-tomista i tradicionalista catòlic.

Biografia[modifica]

Va estudiar teologia a la seva ciutat natal, però abandonà els estudis. Posteriorment, es va llicenciar en Dret i Filosofia a les Universitats de Barcelona i de València. Va fixar la seva residència a Madrid, afiliant-se al Partit Carlista, i redactor del seu periòdic, El Siglo Futuro. Poc després, va abandonar també el carlisme i el seu periòdic, formant part dels "mestissos" o mixts, propers al carlisme, però amb una vena liberal, i va ser director del seu diari, La Unión Católica.[1] Des de La Unión Católica va mantenir sonades disputes amb integristes, conservadors i liberals.

El 29 de gener de 1895 fou escollit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va ser elegit diputat a Corts pel districte d'Alcántara (província de Càceres) a les eleccions generals espanyoles de 1896.[2] Es va cartejar amb Miguel de Unamuno, Ramón Menéndez Pidal, Joaquín Costa o José María de Pereda, proper a les seves tesis soci-polítiques. A Madrid, va viure al carrer La Palma, al barri de Malasaña. Va ser respectat per Leopoldo Alas "Clarín". Va morir en el psiquiàtric de Ciempozuelos.[3]

Obres[modifica]

  • De las evoluciones sociales y los métodos en la política
  • Del desastre nacional y sus causas
  • De la Defensa Nacional
  • De las formas de gobierno ante la ciencia jurídica y los hechos
  • De la Democracia, la Libertad y la República en Francia
  • Las capitanías generales vacantes: el general Polavieja como militar y como hombre de gobierno
  • Problemas y teoremas económicos, sociales y jurídicos
  • La Santa Sede y la acción católica en Italia
  • Ortí y Lara y su época
  • El liberalismo y la libertad
  • Cuadrado y sus obras
  • Oligarquía y caciquismo
  • Del espiritualismo escolástico y las ciencias experimentales

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Zeferino González y Díaz Tuñón
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 31

1895-1914
Succeït per:
Juan Vázquez de Mella