Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióReial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Casa y Torre de los Lujanes (Madrid) 01.jpg
Dades base
Tipus entitat acadèmia i acadèmia de ciències
Història
Fundació 1857
Fundadors Isabel II d'Espanya
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata
Escut de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques

La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del reial decret del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya. L'objectiu perseguit va ser reunir entorn d'un model similar a l'inspirat per la Reial Acadèmia de la Història el moviment polític i social de l'època. Així es van incorporar membres destacats de l'època isabelina com el progressista Salustiano de Olózaga Almandoz o els més moderats Juan Bravo Murillo i Modesto Lafuente y Zamalloa, al costat d'investigadors de les ciències socials.

La Directiva de l'Acadèmia està composta per un President i cinc membres més que exerceixen les funcions executives i vetllen pel compliment dels Estatuts i el Reglament. La Junta la componen els acadèmics i les seves funcions són l'elecció de la Directiva i del President per un període de tres anys i distribuir els acadèmics en les comissions i seccions, que en 2006 eren les de Ciències Filosòfiques, Ciències Polítiques i Jurídiques, Ciències Socials i Ciències Econòmiques. A més de les permanents, l'Acadèmia pot crear comissions provisionals per a assumptes específics i posseeix una biblioteca amb més de cent mil volums. Es troba a Madrid, a la Casa y Torre de los Lujanes.

Al llarg de la seva història han estat membres de l'Acadèmia polítics i juristes com Francisco Martínez de la Rosa, Antonio Alcalá Galiano, Antonio Cánovas del Castillo, el Comte de Toreno, Julián Besteiro, Faustino Rodríguez-San Pedro, Manuel Fraga Iribarne, Manuel Jiménez de Parga, Gregorio Peces-Barba, i altres personalitats de distintes especialitats de les Ciències Socials com Antonio Cavanilles y Centi, Marcelino Menéndez y Pelayo, José Ortega y Gasset, Joaquín Ruiz-Giménez Cortés, Salvador de Madariaga o Enrique Fuentes Quintana.

Des de gener del 2015 està presidida per Juan Velarde Fuertes.

Acadèmics numeraris[modifica | modifica el codi]

(Dades d'agost 2015)[1]

Nom Medalla no. Acadèmic des de Precedit per
Mariano Álvarez Gómez 18 2007 Marcelo González Martín
Óscar Alzaga Villaamil 43 2010 ---
Salustiano del Campo Urbano 24 1980 Luis Olariaga Pujana
Heliodoro Carpintero Capell 6 2000 Víctor García Hoz
Pedro Cerezo Galán 15 1997 Mariano Yela Granizo
Adela Cortina Orts 34 2008 Antonio Millán Puelles
José Luis García Delgado 40 2002 ---
Olegario González de Cardedal 17 1986 José Ignacio de Alcorta y Echevarría
Jesús González Pérez 19 1983 José Antonio García-Trevijano Fos
Luis González Seara 26 2008 Francisco Murillo Ferrol
Diego Gracia Guillén 30 2011 Ángel González Álvarez
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón 4 1991 Manuel García-Pelayo
Julio Iglesias de Ussel 16 2006 Sebastián Martín-Retortillo Baquer
Emilio Lamo de Espinosa Michels de Champourcin 44 2010 ---
Landelino Lavilla Alsina 25 2006 Íñigo Cavero Lataillade
Carmelo Lisón Tolosana 2 1992 Carmelo Viñas y Mey
Alfonso López Quintás 31 1986 Carlos Ruiz del Castillo y Catalán de Ocón
Araceli Mangas Martín 9 2014 Juan Antonio Carrillo Salcedo
Raúl Morodo Leoncio 3 2013 Pablo Lucas Verdú
Santiago Muñoz Machado 14 2012 Juan Berchmans Vallet de Goytisolo
Agustín Muñoz-Grandes Galilea 13 2010 Sabino Fernández Campo
Dalmacio Negro Pavón 38 1995 ---
Alejandro Nieto García 7 2007 Fernando Garrido Falla
Alfonso Novales Cinca 11 2009 Enrique Fuentes Quintana
Andrés Ollero Tassara 35 2008 Gonzalo Fernández de la Mora y Mon
Marcelino Oreja Aguirre 32 2001 José María de Areilza i Martínez de Rodas
Benigno Pendás García 10 2014 Luis Ángel Rojo Duque
Gregorio Robles Morchón 42 2009 ---
Antonio María Rouco Varela 33 2001 Rodrigo Fernández-Carvajal González
José Ángel Sánchez Asiaín 1 1987 José María de Oriol y Urquijo
Ricardo Sanmartín Arce 36 2010 Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
Pedro Schwartz Girón 29 2005 Mariano Navarro Rubio
José María Segovia de Arana 12 1998 Primitivo de la Quintana López
Julio Segura Sánchez 5 1992 Gonzalo Arnáiz Vellando
José María Serrano Sanz 23 2004 José Castañeda Chornet
Fernando Suárez González 21 2007 Manuel Alonso Olea
Ramón Tamames Gómez 41 2013 Fabià Estapé Rodríguez
Jaime Terceiro Lomba 39 1996 ---
Juan Velarde Fuertes 20 1978 Fernando María Castiella y Maíz
Juan Miguel Villar Mir 37 2013 Andreu Mas-Colell [a]
Juan Arana Cañedo-Argüelles 8 2015 José Luis Pinillos Díaz
José Manuel González-Páramo 22 2015 José Barea Tejeiro
Francesc de Carreras i Serra 27 2015 Manuel Jiménez de Parga y Cabrera
Rodolfo Martín Villa 28 2013 Manuel Fraga Iribarne

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Andreu Mas-Colell actualment n'és l'únic acadèmic supernumerari

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Académicos Numerarios» (en castellà). Real Academia de Ciencias Morales y Políticas. [Consulta: 11 agost 2015]. «Presenta algunes inconsistències de dates entre les fitxes individuals ("Académico desde") i les fitxes de les medalles ("Elegido el")!»

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Miguel Martorell Linares: De ciencias sociales y ángeles custodios: la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas en la guerra civil y la autarquía, Historia y Política, núm. 8, 2002/2, pp. 229–252.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Modifica l'enllaç a Wikidata