Rodolfo Martín Villa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRodolfo Martín Villa
Martin villa002.jpg
diputat al Congrés dels Diputats  Diputat al Congrés dels Diputats 

1989 - 1997
Circumscripció: Madrid

 Vicepresidència del Govern d'Espanya 

2 setembre 1981 - 30 juliol 1982
Manuel Gutiérrez Mellado - Juan Antonio García Díez
 Ministre d'Administració Territorial 

9 setembre 1980 - 2 desembre 1981
José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo - Rafael Arias-Salgado Montalvo
diputat al Congrés dels Diputats  Diputat al Congrés dels Diputats 

1979 - 1983
Circumscripció: León

 Ministre de l'Interior 

4 juliol 1977 - 5 abril 1979 - Antonio Ibáñez Freire
senador al Senat espanyol  Senador al Senat espanyol 

1977 - 1979
 Ministre de la Governació 

5 juliol 1976 - 4 juliol 1977
Manuel Fraga Iribarne
 Ministre de Relacions Sindicals 

12 desembre 1975 - 5 juliol 1976
Alejandro Fernández Sordo - Enrique de la Mata Gorostizaga
 Governador Civil de Barcelona 

1974 - 1975
Tomás Pelayo Ros - Salvador Sánchez-Terán Hernández
 Procurador a les Corts franquistes 

1964 - 1977
 Cap nacional del Sindicat Espanyol Universitari 

23 febrer 1962 - 10 setembre 1964
Jesús Aparicio-Bernal Sánchez - José Miguel Ortí Bordás
Dades biogràfiques
Naixement 3 d'octubre de 1934 (83 anys)
Lleó
Nacionalitat Espanyola
Religió Catolicisme
Activitat professional
Ocupació Enginyer i polític
Altres dades
Partit polític Unió del Centre Democràtic
Partit Popular
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Rodolfo Martín Villa (Santa María del Páramo, 10 de març de 1934) és un polític i empresari espanyol, que fou diverses vegades ministre en el Govern d'Espanya i una de les figures més destacades de la transició espanyola. Sobre ell hi ha una ordre de captura internacional per crims contra la humanitat comesos durant la massacre del 3 de març de 1976 a Vitòria.[1][2][3][4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 10 de març de 1934 a la població de Santa María del Páramo, situada a la província de Lleó. Va estudiar Enginyeria industrial a la Universitat de Madrid i pertany al Cos d'Inspectors de Finances de l'Estat. Vinculat amb el sindicalisme vertical, va ocupar diversos alts càrrecs durant l'època franquista:

  • Cap Nacional del Sindicato Español Universitario (1962-1964)[5]
  • President del Sindicato de Papel, Prensa y Artes Gráficas
  • Delegat provincial de Sindicats a Barcelona (1965)[6]
  • Director general d'Indústries Tèxtils del Ministeri d'Indústria (1966)
  • Secretari general de l'Organización Sindical (novembre de 1969)[7]
  • Governador civil i cap provincial del Movimiento de Barcelona (1974)
  • Procurador a les Cortes Espanyoles (legislatures VII, VIII, IX, X)

Va participar en la Conferència Constitucional (1967-1968) que va elaborar la Constitució de Guinea Equatorial de 1968.

Ha estat president de diverses empreses i corporacions industrials, entre les quals destaquen Endesa entre 1997 i 2002, empresa que l'any 2006 el nomenà President d'Honor. Des de 2006 és President de Sogecable.

El mes d'octubre de 2014 la jutgesa argentina María Servini va dictar una ordre internacional de detenció contra l'exministre i 19 persones més per la seva relació amb crims comesos durant la dictadura franquista.[1]

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Nomenat membre a les Corts Espanyoles l'any 1961 com a Conseller Nacional, el maig de 1974 fou nomenat Governador Civil de la província de Barcelona, càrrec que va mantenir fins que sota la presidència de Carlos Arias Navarro va ser Ministre de Relacions Sindicals al desembre de 1975, en el primer govern de la monarquia.

Després de ser nomenat Adolfo Suárez President del Govern al començament de la transició democràtica, el juliol de 1976 va ocupar la cartera de Governació fins a l'abril de 1979, i va ser un dels personatges claus de la transició.

S'integrà com a independent (sector blau o d'exfranquistes) a la Unió del Centre Democràtic (UCD), al mateix temps que era designat senador reial a les Corts Generals de 1977. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrés en representació de la província de Lleó. Va tornar al govern al setembre de 1980 com a Ministre d'Administració Territorial. Després de la dimissió d'Adolfo Suárez com a president del govern, el nou president Leopoldo Calvo-Sotelo el confirmà en el càrrec. Al desembre del mateix any es va convertir en Vicepresident Primer del Govern, càrrec que va mantenir fins al juliol de 1982.

Amb la dissolució de la UCD, es va incorporar al Partit Demòcrata Popular (PDP) d'Óscar Alzaga per integrar-se l'any 1989 al Partit Popular, de la mà del qual va tornar a obtenir l'acta de diputat en les eleccions generals espanyoles de 1989 en representació de la circumscripció de Madrid, escó que repetí en les eleccions de 1993 i 1996. Allunyat de la primera línia política, fou comissionat del Govern per al desastre del Prestige l'any 2002.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Ara «La justícia argentina ordena l'arrest de Rodolfo Martín Villa per la seva relació amb els crims del franquisme». Ara, 31-10-2014.
  2. «Interpol pide la detención de 20 imputados por crímenes franquistas» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 12 novembre 2014].
  3. «Interpol pide la detención preventiva de Martín Villa y otros 19 imputados por crímenes franquistas» (en castellà). Cadena Ser, 12-11-2014 [Consulta: 12 novembre 2014].
  4. Picazo, Belén; Baquero, Juan Miguel «Estos son los 20 españoles acusados de crímenes en el franquismo a los que busca Interpol» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 13 novembre 2014].
  5. Miguel Ángel Ruiz Carnicer, El Sindicato Español Universitario (SEU), 1939-1965: la socialización Editorial Siglo veintiuno de España editores 84-323-0924-9
  6. Martín Villa quiere ser delegado del Gobierno en Cataluña (El País)
  7. Hemeroteca ABC

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Tomás Pelayo Ros
Governador Civil de Barcelona
Escudo de la provincia de Barcelona.svg

19741975
Succeït per:
Salvador Sánchez-Terán Hernández
Precedit per:
Alejandro Fernández Sordo
Ministre de Relacions Sindicals
Escut de l'estat espanyol

1975- 1976
Succeït per:
Enrique de la Mata Gorostizaga
Precedit per:
Manuel Fraga Iribarne
Ministre de Governació
Escut de l'estat espanyol

1976- 1979
Succeït per:
Antonio Ibáñez Freire
Precedit per:
José Pedro Pérez-Llorca
Ministre d'Administració Territorial
Escut de espanyol

1980–- 1981
Succeït per:
Rafael Arias-Salgado
Precedit per:
Manuel Gutiérrez Mellado
Vicepresident Primer del Govern
Escut de l'estat espanyol

1981- 1982
Succeït per:
Juan Antonio García Díez
Premis i fites
Precedit per:
Manuel Fraga Iribarne
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 28

2013-
Succeït per:
'