Alberto Oliart Saussol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAlberto Oliart
Oliart.jpg
 President de RTVE
Logo RTVE.svg
24 de novembre de 2009 – 6 de juliol de 2011
Leopoldo González-Echenique[2]
(Després de diversos presidents en funcions rotatius.)
President José Luís Rodríguez Zapatero
 Ministre de Defensa
Escudo de España (mazonado).svg
26 de febrer de 1981 – 3 de desembre de 1982
 Ministre de Sanitat i Seguretat Social
Escudo de España (1977-1981).svg
9 de setembre de 1980 – 26 de febrer de 1981
 Ministre d'Indústria i Energia[1]
Escudo de España (1977-1981).svg
4 de juliol de 1977 – 28 de febrer de 1978
Dades biogràfiques
Naixement 29 de juliol de 1928 (1928-07-29) (89 anys)
Mèrida (Extremadura)
Ciutadania Espanya
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Jurista i polític
Altres dades personals
Partit polític UCD
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Alberto Oliart Saussol (Mèrida, Extremadura, 1928), és un jurista i polític espanyol que fou diverses vegades ministre en els governs de la UCD presidits per Adolfo Suárez i Lepoldo Calvo-Sotelo.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 1928 a la ciutat de Mèrida, població situada a la província de Badajoz. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, en la qual es va llicenciar el 1950. Durant els anys d'universitat va compartir amistat i estudis amb els poetes Carlos Barral i Jorge Folch i Rusiñol. A finals de la dècada del 1950 va esdevenir advocat de l'Estat, i el 1963 fou nomenat Cap del Gabinet Tècnic de la Subsecretaria d'Hisenda, i el 1968 ingressà al Tribunal Suprem d'Espanya.

Ha estat directiu de nombroses empreses, destacant RENFE (1965), Banco Hispano Americano i Banco Urquijo (1973) o Explosivos Rio Tinto, S.A..

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Després de les eleccions generals espanyoles de 1977 Adolfo Suárez el nomenà Ministre d'Indústria i Energia, càrrec en el qual romandrà només uns mesos, fins al febrer de 1978. L'any 1979 va participar en l'elaboració de l'Estatut de Gernika per al País Basc.

Escollit diputat al Congrés en representació de la província de Badajoz en les eleccions generals de 1979, el setembre de 1980 s'encarregarà del Ministeri de Sanitat. El 1981 va ser nomenat Ministre de Defensa per Leopoldo Calvo-Sotelo en el seu primer govern després del cop d'estat del 23 de febrer, mandat en el qual Espanya va ingressar a l'OTAN. Va continuar en el càrrec fins a la formació del primer govern de Felipe González després de la victòria del PSOE en les eleccions generals de l'octubre de 1982.

Activitat posterior[modifica | modifica el codi]

Després de deixar la política activa, va tornar a la seva activitat com a advocat i va emprendre un negoci de cria de bestiar a la seva finca Los Rafaeles, a Badajoz. Entre 1995 i 2004 va estar associat a l'advocat madrileny José Manuel Romero Moreno. Aficionat a l'escriptura, el 1997 va obtenir el X Premi Comillas de Biografia, Autobiografia i Memòries per «Contra el olvido»,[4][5] un llibre autobiogràfic, en què rememora fets que van marcar la seva vida des de la infància fins a l'edat adulta.

El 28 juliol 1998 va rebre la Medalla d'Extremadura. El 2008 va ser membre del grup d'experts que va redactar una proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Extremadura.

El dia 11 de novembre de 2009 es va conèixer l'acord de PSOE i PP[3] perquè succeís a Luis Fernández com a president de la Corporació de RTVE, essent nomenat 13 dies després.[6] Durant el seu mandat, TVE va deixar d'emetre publicitat i es va consolidar com a líder d'audiència, tot i les crítiques de manipulació dels informatius pel Partit Popular.[7] Va ocupar el càrrec fins a 2011, presentant la seva dimissió el 6 de juliol d'aquest any per motius personals, després de conèixer que RTVE havia adjudicat un contracte a l'empresa de la qual el seu fill Pau era administrador únic.[8]

Ha escrit articles d'opinió en diaris i revistes diverses. En els anys noranta la seva filla Isabel va tenir una relació sentimental amb el cantant Joaquín Sabina, amb qui va tenir dues filles, Carmela Juliana i Rocío.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. «Echenique, elegido nuevo presidente de RTVE en el Congreso con el apoyo de PP y CiU» (en castellà). vertele.com.
  3. 3,0 3,1 «El relevo en la televisión pública» (en castellà). El País, 12-11-2009. [Consulta: 14 juliol 2012].
  4. «Breve historia del Premio Comillas» (en castellà). tusquetseditores.com.
  5. Contra el olvido. Barcelona, 1998. Editorial Tusquets. ISBN 84-8310-057-6
  6. Rosario G. Gómez. «Alberto Oliart, nuevo presidente de RTVE». El País, 11-11-2009. [Consulta: 11 novembre 2009].
  7. «El presidente que lideró una TVE sin publicidad» (en castellà). Diari Público, 07-07-2011. [Consulta: 7 juliol 2011].
  8. «El expresidente alega que no sabía dónde trabaja su hijo» (en castellà). Diari Público, 07-07-2011. [Consulta: 7 juliol 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Carlos Pérez de Bricio Olariaga
Ministre d'Indústria i Energia
Escudo de España (1977-1981).svg

19771978
Succeït per:
Agustín Rodríguez Sahagún
Precedit per:
Joan Rovira Tarazona
Ministre de Sanitat i Seguretat Social
Escudo de España (1977-1981).svg

19801981
Succeït per:
Jesús Sancho Rof
Precedit per:
Agustín Rodríguez Sahagún
Ministre de Defensa
Escut de l'estat espanyol

19811982
Succeït per:
Narcís Serra i Serra
Precedit per:
Luis Fernández
President de RTVE
Logo d'RTVE

2009 - 2011
Succeït per:
Leopoldo González-Echenique
(Després de diversos presidents en funcions rotatius)