Luis Gámir Casares

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLuis Gámir Casares
 Ministre de Transport i Comunicacions
Escudo de España (mazonado).svg
2 de desembre de 1981 – 2 de desembre de 1982
 Ministre de Comerç i Turisme
Escudo de España (mazonado).svg
3 de maig de 1980 – 2 de desembre de 1982
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (1977-1981).svg
1 de juliol de 1977 – 2 de desembre de 1982
← -
- →
Circumscripció Alacant
Dades biogràfiques
Naixement 8 de maig de 1942
Madrid (Espanya)
Mort 15 de gener de 2017(2017-01-15) (als 74 anys)
Madrid
Alma mater Universitat Complutense de Madrid
Activitat professional
Ocupació professor universitari
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Altres dades
Partit polític UCD
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Luis Gámir Casares (Madrid, Espanya 1942 - Madrid, 15 de gener de 2017[1] ) va ser un polític i professor universitari espanyol que fou ministre en els darrers governs de la UCD.

Biografia[modifica]

Va néixer el 8 de maig de 1942 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, ampliant posteriorment els seus estudis a la Universitat d'Oxford, on es diplomà en comerç exterior i desenvolupament econòmic. Tècnic comercial i economista de l'Estat, ha estat catedràtic de política econòmica a la Universitat Complutense de Madrid.

Activitat política[modifica]

Membre de la Unió del Centre Democràtic (UCD) en les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrés per la província d'Alacant, escó que repetí en les eleccions de 1979. En la formació del govern d'Adolfo Suárez fou nomenat Secretari General Tècnic del Ministeri d'Agricultura, passant a exercir posteriorment la presidència del Banc Hipotecari i la Secretaria General de la Seguretat Social.

En una remodelació del seu govern, Adolfo Suárez el nomenà el maig de 1980 Ministre de Comerç i Turisme, càrrec al qual afegí el desembre de 1981 el Ministeri de Transport i Comunicacions, càrrecs en els quals fou ratificat a l'ascens de Leopoldo Calvo-Sotelo a la presidència del govern.

Després de la dissolució del seu partit entrà a formar part del Partit Popular (PP), del qual en fou coordinador d'economia i membre de l'Executiva Nacional des de 1991. En les eleccions generals de 1993 fou escollit novament diputat, en aquesta ocasió per la província de Múrcia, escó que repetí en les 1996, 2000 i 2004, en aquesta última ocasió per la província de Madrid.

L'any 2006 abandonà el seu escó per esdevenir conseller del Consell de Seguretat Nuclear.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Antonio García Díez
Ministre de Comerç i Turisme
Escut d'Espanya

19801982
Succeït per:
Enrique Barón Crespo
Precedit per:
José Luis Álvarez y Álvarez
Ministre de Transport i Comunicacions
Escut d'Espanya

19811982
Succeït per:
Enrique Barón Crespo
com a Ministeri de Transport, Turisme i Comunicacions
Premis i fites
Precedit per:
José Viñals Iñiguez
Premi Rei Jaume I d'Economia
2002
Succeït per:
Pedro Schwartz Girón