Universitat Complutense de Madrid

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióUniversitat Complutense de Madrid
(es) Universidad Complutense de Madrid
Escudo de la Universidad Complutense de Madrid.svg
Rectorado de la Universidad Complutense de Madrid.jpg

Lema Libertas Perfundet Omnia Luce
Dades
Nom curt UCM
Tipus universitat pública i editor en accés obert
Història
Reemplaça Universitat de Madrid
Creació 1499/1836
Fundador Ferran VII d'Espanya
Activitat
Membre de Mediterra
Xarxa d'Utrecht
ORCID
Biblioteca Digital Mundial
Associació d'Universitats Europees
Nombre d'estudiants 91.598
Organització i govern
Seu 
Rector Carlos Andradas (des 2015)
Empleats 10.506
Campus 2 campus urbans: Ciudad Universitaria i Somosaguas
Filial
Format per
Xifres destacables
Finançament Públic

Lloc web www.ucm.es
Facebook: UniComplutense Twitter: unicomplutense Instagram: uni.complutense
Modifica les dades a Wikidata

La Universitat Complutense de Madrid és una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitària de Madrid.

Història[modifica]

Els orígens de la Universitat Complutense es troben a la Universitat Cisneriana d'Alcalá de Henares. Després de llanguir durant el segle XVIII, mitjançant un reial ordre de la Reina Regent de 29 d'octubre de 1836 se'n va decretar el tancament. Els estudis de l'extinta Universitat d'Alcalá es van traslladar a Madrid, el que va servir per a la fundació de la Universitat Literària de Madrid, poc després Universitat Central i que, més d'un segle més tard des que va començar el seu funcionament, rebria el nom d'Universitat Complutense de Madrid. La Reial Ordre es va expedir després de la resolució del Claustre alcalaíno d'abandonar Alcalá i traslladar-se a Madrid, per aquest motiu la universitat madrilenya mantingui títols i privilegis de l'antiga institució alcalaína (que, d'altra banda, no va tornar a reobrir les seves portes com a tal fins a 1977).2019[cal citació]

L'Escola Oficial de Periodisme es creà el 1941. El 1967 s'implantà un nou pla d'estudis, i al finalitzar la primera promoció es va crear la Facultat de Ciències de la Informació, sense edifici propi. Les classes d'aquesta facultat es donaven a l'edifici de l'Escola de Cinematografia fins al 1972.

Baix l'empara de la Llei General d'Educació i Finançament de la Reforma Educativa (6 i 6 d'agost de 1970, BOE) i el Decret 2070/1971 del 13 d'agost, es creà la Facultat de Ciències de la Informació.[1]

La Universitat Complutense actualment[modifica]

La Universitat Complutense de Madrid ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament polític d'Espanya des de la seva fundació, en qualsevol nivell, tant parlamentari com ministerial, en totes les etapes del govern d'Espanya des del Segle de les Llums, i la seva situació va estar marcada especialment durant la Segona República i, després de la mort de Franco, durant la Transició Espanyola cap a la Democràcia.

La Universitat Complutense és la universitat amb major nombre d'alumnes presencials de tota Espanya (comptava, a la fi de 2003, amb més de 98.000 estudiants, encara que la UNED la supera en nombre total d'alumnes) i és la segona de tota Europa. És una de les universitats punteres en el panorama universitari espanyol (vegeu Rànquing d'universitats espanyoles).

Antics cèlebres alumnes i mestres[modifica]

Els Portadors de la Torxa. Monument de Anna Hyatt Huntington. Plaza Ramón i Cajal. Universitat Complutense de Madrid.

Filòlegs i Escriptors[modifica]

Metges i Biòlegs[modifica]

Filòsofs i Teòlegs[modifica]

Artistes[modifica]

Periodistes[modifica]

Polítics[modifica]

Anteriors al segle XX[modifica]

Segona República[modifica]

Transició i governs democràtics[modifica]

Altres[modifica]

  • Juan Luis Arsuaga, director del jaciment arqueològic de la serra d'Atapuerca.
  • Sixto Ríos, catedràtic retirat de la UCM, cèlebre matemàtic i Pare de l'Estadística a Espanya, Premi Nacional d'Investigació Matemàtica, 1977.
  • Miguel Pérez Capella, magistrat que durant 15 anys i dos mesos presidir l'Audiència Provincial de Girona. Va ser el primer president d'Audiència Provincial que va incorporar la informàtica a la tasca administrativa. També va normalitzar l'ús del català en els judicis i la presència de televisions i fotògrafs. Durant la seva presidència, l'Audiència gironina va ser la primera a ser custodiada pels Mossos d'Esquadra.
  • Julián Pavón, autor del llibre China. ¿Parásito o dragón?.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 573. ISBN 84-930048-0-4.