José Rizal

De Viquipèdia
Infotaula de personaJosé Rizal
Biografia
Naixement(es) José Protasio Mercado Rizal Alonso y Realonda Modifica el valor a Wikidata
19 juny 1861 Modifica el valor a Wikidata
Calamba (Filipines) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 1896 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Manila (Filipines) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Ateneu de Manila
Universitat de Heidelberg
Universitat Complutense de Madrid
Universitat de Sant Tomàs
Facultat de Medicina i Cirurgia de la Universitat de Sant Tomàs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, pintor, polític, sociòleg, artista, lingüista, oftalmòleg, poeta Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsOtto Becker Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJosé Dalmán Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaDimas-Alang
Laón Laán
Laón Laang Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolHeroi nacional Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJosephine Bracken Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancisco Mercado Modifica el valor a Wikidata  i Teodora Alonzo Modifica el valor a Wikidata
GermansPaciano Rizal i Trinidad Rizal Modifica el valor a Wikidata
ParentsDelfina Herbosa de Natividad (neboda) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Jose rizal signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 9635 Modifica el valor a Wikidata

José Protasio Rizal Mercado y Alonso Realonda[1] (Calamba 19 de juny de 1861- Bagumbayan (actualment Rizal Park), 30 de desembre de 1896), va ser un patriota filipí, amb part del seu origen xinès (de cinquena generació) que va ser executat per les autoritats espanyoles durant l'època colonial. És considerat heroi nacional de les Filipines,[2] i l'aniversari de la mort de Rizal es commemora a les Filipines com el Dia Rizal.

Era fill d'una família acomodada i tenia 10 germans. Estudià medicina i filosofia i lletres a la Universitat filipina de Santo Tomas, es llicencià en medicina a la Universitat Complutense de Madrid, i es doctorà a la Universitat de París i de Heidelberg. Sabia parlar en 10 idiomes.[3] Traduí la poesia de Schiller al seu idioma nadiu el tagàlog. En el seu assaig "La indolència del filipí" Rizal va dir que tres segles de govern espanyol no va fer gaire pel desenvolupament de les Filipines i que més aviat hi va haver una regressió. Va escriure poesia i les seves novel·les Noli Me Tangere i El filibusterismo van ser unes de les primeres novel·les sobre la situació colonial. Va fundar la Liga Filipina que després va donar lloc al moviment polític Katipunan.

Origen familiar i dels seus cognoms[modifica]

Va ser el setè fill d'onze. El seus pares, Francisco Rizal y Mercado y Teodora Alonso y Realonda, van ser pròspers camperols de la ciutat de Calamba, a la província de La Laguna.

El 1849, el governador general de les Filipines, Narcís Claveria, va decretar que els nadius filipins i les famílies immigrants havien d'adoptar cognoms espanyols, o amb resonància espanyola, dels que hi havia en una llista. La família d'origen xinès que es deia Lam-co va canviar el seu cognom pel de "Mercado" (mercat), probablement per voler indicar els seus orígens mercaders, triant com a nom de pila, Domingo. El pare de Rizal va utilitzar aquest cognom fins el seu ingrés a l'Ateneu Municipal, institució jesuïta que avui en dia es denomina Universidad Ateneo de Manila i que és on va cursar els eus estudis de grau mig. En aquell moment, canviar el cognom per "Ricial" (camps verds) escrit posteriorment com Rizal, a suggeriment del seu germà gran, Paciano.

Poc després el jove estudiant es va posicionar i va iniciar un posicionament polític arriscat, criticant les autoritats colonials espanyoles.

José també tenia, a més de les seves arrels filipines indígenes, avantpassats espanyols i japonesos.

Dintre del seu cercle familiar, José Protacio era conegut com "Pepe"

Educació i formació[modifica]

Rizal va començar la seva formació sent instruït per la seva mare. Era de tempareament curiós i, una nit, va observar una papallona que volava entorn una espelma i que acabaria cremant-se en ella. la seva mare va advertir-lo, aleshores, del que pot passar a qui anhela en excés la saviesa.

L'any 1877 va rebre el seu títol de Batxiller en Belles Arts per la Universidad Ateneo de Manila. Rizal va continuar la seva formació a aquesta mateixa institució, obtenint el títol de topògraf, agrimensor i assessor de la propietat.

Posteriorment, va anar a la Universitat de Santo Tomás, que gestionaven membres de l'Ordre Dominica, on va iniciar la seva carrera de Filosofia i lletres, on confluïen tots els estudis de Filosofia, Literatura, Filologia, Llatí i Humanitats.

Quan va saber que la seva mare s'estava quedant cega, va iniciar estudis d'Oftalmologia, començant els seus cursos de Medicina General a la mateixa institució dominica. Per poder formar-se en l'especialitat triada, va haver de deixar Filipines i traslladar-se a Europa, tot i la forta oposició paterna.

Va iniciar els cursos a la Universitat de Madrid, on va convalidar assignatures cursades a Filipines, tant de Medicina, com de Filosofia i Lletres. Va acabar graduant-se cum laude.

Política[modifica]

Rizal tornà a Manila el 1892, advocà per reformes socials moderades a les Filipines però el governador de Filipines va dissoldre la seva Liga Filipina i el va declarar enemic de l'Estat espanyol per la publicació de les seves novel·les. El juliol de 1892 Rizal va ser deportat per rebel a Dapitan a la província de Zamboanga a Mindanao.[4] Allà José Rizal va desenvolupar l'agricultura especialment el conreu de la fibra de la planta abacà.

Cap a l'any 1896 hi va haver la rebel·lió fomentada per la societat secreta Katipunan, de la qual Rizal n'era crític per considerar que no estava prou armada ni tenia prou suport dels filipins rics. Rizal va ser arrestat quan anava a Cuba, per incorporar-se com a voluntari a l'exèrcit espanyol que hi lluitava contra els independentistes[cal citació], empresonat a Barcelona i portat a judici a Manila, va ser acusat d'estar implicat en la revolució. Quan estava empresonat va escriure un manifest repudiant la revolució i declarant que l'educació dels filipins i el seu afany per aconseguir una identitat nacional era un requisit previ a la llibertat. Un consell de guerra el va jutjar i condemnar a mort per rebel·lió, sedició i conspiració.

Va ser enterrat secretament amb una làpida sense identificació al cementiri Paco de Manila.

L'actuació de Camilo Polavieja, va ser condemnada pels espanyols. Polavieja va visitar Girona on es van distribuir circulars entre la multitud amb els darrers versos de Rizal, el seu retrat i l'acusació que Polavieja era responsable de la pèrdua de les Filipines.

Referències[modifica]

  1. The Project Gutenburg eBook BUHAY AT MG̃A GINAWÂ NI DR. JOSÉ RIZAL
  2. «Selection and Proclamation of National Heroes and Laws Honoring Filipino Historical Figures» (pdf). Reference and Research Bureau Legislative Research Service, House of Congress. Arxivat de l'original el 2011-06-04. [Consulta: 8 setembre 2009].
  3. Austin Craig, Lineage, Life and Labors of Rizal (Manila: Philippine Education Co., 1913)
  4. "Appendix II: Decree Banishing Rizal. Governor-General Eulogio Despujol, Manila, July 7, 1892." In Miscellaneous Correspondence of Dr. Jose Rizal / translated by Encarnacion Alzona. (Manila: National Historical Institute.)

Bibliografia[modifica]

  • Hessel, Dr. Eugene A. (1965) Rizal's Retraction: A Note on the Debate. Silliman University
  • Mapa, Christian Angelo A.(1993) The Poem Of the Famous Young Elder Jose Rizal
  • Catchillar, Chryzelle P. (1994) The Twilight in the Philippines
  • Venzon, Jahleel Areli A. (1994) The Doorway to hell, Rizal's Biography
  • Tomas, Jindřich (1998) Jose Rizal, Ferdinand Blumentritt and the Philippines in the New Age. The City of Litomerice: Czech Republic. Publishing House Oswald Praha (Prague).
  • Craig, Austin. (2004) Lineage, Life and Labors of Jose Rizal, Philippine Patriot. Kessinger Publishing. ISBN 1-4191-3058-7
  • Fadul, Jose (2002/2008). A Workbook for a Course in Rizal. Manila: De La Salle University Press. ISBN 971-555-426-1 /C&E Publishing. ISBN 978-971-584-648-6
  • Fadul, J. (ed.) (2008). Encyclopedia Rizaliana. Morrisville, NC: Lulu Press. ISBN 978-1-4303-1142-3
  • Guerrero, Leon Ma. (2007) The First Filipino. Manila: National Historical Institute of The Philippines (1962); Guerrero Publishing. ISBN 971-93418-2-3
  • Joaquin, Nick (1977). A Question of Heroes: Essays and criticisms on ten key figures of Philippine History. Manila: Ayala Museum.
  • Ocampo, Ambeth R. (2008).Rizal Without the Overcoat. Pasig: Anvil Publishing.
  • Ocampo, Ambeth R. (2001).Meaning and history: The Rizal Lectures. Pasig: Anvil Publishing.
  • Ocampo, Ambeth R. (1993). Calendar of Rizaliana in the vault of the National Library.Pasig: Anvil Publishing.
  • Ocampo, Ambeth R. (1992).Makamisa: The Search for Rizal's Third Novel. Pasig: Anvil Publishing.
  • Quirino, Carlos (1997). The Great Malayan. Makati City: Tahanan Books. ISBN 971-630-085-9
  • Medina, Elizabeth (1998). Rizal According to Retana: Portrait of a Hero and a Revolution. Santiago, Chile: Virtual Multimedia. ISBN 956-7483-09-4
  • Rizal, Jose. (1889)."Sa mga Kababayang Dalaga ng Malolos" in Escritos Politicos y Historicos de Jose Rizal (1961). Manila: National Centennial Commission.
  • Runes, Ildefonso (1962). The Forgery of the Rizal Retraction'. Manila: Community Publishing Co.
  • Zaide, Gregorio F. (2003) Jose Rizal: Life, Works and Writings of a Genius, Writer, Scientist and National Hero. Manila: National Bookstore. ISBN 971-08-0520-7

Enllaços externs[modifica]