José Rizal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
José Rizal

José Protasio Mercado y Alonso Realonda[1] (Calamba 19 de juny de 1861- Bagumbayan (actualment Rizal Park), 30 de desembre de 1896), va ser un patriota filipí també en part d'origen xinès (de cinquena generació) executat per les autoritats espanyoles durant l'època colonial. Està considerat heroi nacional de les Filipines,[2] i l'aniversari de la mort de Rizal es commemora a les Filipines com el Dia Rizal.

Era fill d'una família rica i tenia 10 germans. Estudià medicina i filosofia i lletres a la Universitat filipina de Santo Tomas, es licencià en medicina a la Universitat Complutense de Madrid, i es doctorà a la Universitat de París i de Heidelberg. Sabia parlar en 10 idiomes.[3] Traduí la poesia de Schiller al seu idioma nadiu el tagàlog. En el seu assaig "La indolència del filipí" Rizal va dir que tres segles de govern espanyol no va fer gaire pel desenvolupament de les Filipines i més aviat va haver una regressió. Va escriure poesia i les seves novel·les Noli Me Tangere i El filibusterismo van ser una de les primeres novel·les de rebel·lió colonial. Va fundar la Liga Filipina que després vadonar lloc al moviment polític Katipunan.

Origen dels seus cognoms[modifica | modifica el codi]

El 1849, el governador general de les Filipines Narcís Claveria va decretar que els nadius filipins i les famílies immigrants havien d'adoptar cognoms espanyols, dels que hi havia una llista. La família d'origen xinès que es deia Lam-co va canviar el seu cognom pel de "Mercado" (mercat), possiblement per voler indicar els seus orígens mercaders. El pare de Rizal adoptà originalment "Ricial" (camps verds) escrit posteriorment com Rizal

José també tenia, a més de les seves arrels filipines indígenes, avantpassats espanyols i japonesos.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Rizal tornà a Manila el 1892, advocà per reformes socials moderades a les Filipines però el governador de Filipines va dissoldre la seva Liga Filipina i el va declarar enemic de l'estat espanyol per la publicació de les seves novel·les. El juliol de 1892 Rizal va ser deportat per rebel a Dapitan a la província de Zamboanga a Mindanao.[4] Allà José Rizal va desenvolupar l'agricultura especialment el conreu de la fibra de la planta abacà.

Cap a 1896 la rebel·lió fomentada per la societat secreta Katipunan amb la qual Rizal n'era crític per considerar que no estava prou armada ni tenia prou suport dels filipins rics. Rizal va ser arrestat quan anava a Cuba, empresonat a Barcelona i portat a judici a Manila, va ser acusat d'estar implicat en la revolució. Quan estava empresonat va escriure un manifest repudiant la revolució i declarant que l'educació dels filipins i el seu afany per aconseguir una identitat nacional era un requisit previ a la llibertat. Un consell de guerra el va jutjar i condemnar a mort per rebel·lió, sedició i conspiració.

Va ser enterrat secretament amb una làpida sense identificació al cementiri Paco de Manila.

L'actuació de Camilo Polavieja, va ser condemnada pels espanyols. Polavieja va visitar Girona on es van distribuir circulars entre la multitud amb els darrers versos de Rizal, el seu retrat, i l'acusació que Polavieja era responsable de la pèrdua de les Filipines.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Project Gutenburg eBook BUHAY AT MG̃A GINAWÂ NI DR. JOSÉ RIZAL
  2. «Selection and Proclamation of National Heroes and Laws Honoring Filipino Historical Figures» (pdf). Reference and Research Bureau Legislative Research Service, House of Congress. [Consulta: 08-09-2009].
  3. Austin Craig, Lineage, Life and Labors of Rizal (Manila: Philippine Education Co., 1913)
  4. "Appendix II: Decree Banishing Rizal. Governor-General Eulogio Despujol, Manila, July 7, 1892." In Miscellaneous Correspondence of Dr. Jose Rizal / translated by Encarnacion Alzona. (Manila: National Historical Institute.)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hessel, Dr. Eugene A. (1965) Rizal's Retraction: A Note on the Debate. Silliman University
  • Mapa, Christian Angelo A.(1993) The Poem Of the Famous Young Elder Jose Rizal
  • Catchillar, Chryzelle P. (1994) The Twilight in the Philippines
  • Venzon, Jahleel Areli A. (1994) The Doorway to hell, Rizal's Biography
  • Tomas, Jindřich (1998) Jose Rizal, Ferdinand Blumentritt and the Philippines in the New Age. The City of Litomerice: Czech Republic. Publishing House Oswald Praha (Prague).
  • Craig, Austin. (2004) Lineage, Life and Labors of Jose Rizal, Philippine Patriot. Kessinger Publishing. ISBN 1-4191-3058-7
  • Fadul, Jose (2002/2008). A Workbook for a Course in Rizal. Manila: De La Salle University Press. ISBN 971-555-426-1 /C&E Publishing. ISBN 978-971-584-648-6
  • Fadul, J. (ed.) (2008). Encyclopedia Rizaliana. Morrisville, NC: Lulu Press. ISBN 978-1-4303-1142-3
  • Guerrero, Leon Ma. (2007) The First Filipino. Manila: National Historical Institute of The Philippines (1962); Guerrero Publishing. ISBN 971-93418-2-3
  • Joaquin, Nick (1977). A Question of Heroes: Essays and criticisms on ten key figures of Philippine History. Manila: Ayala Museum.
  • Ocampo, Ambeth R.(2008).Rizal Without the Overcoat. Pasig: Anvil Publishing.
  • Ocampo, Ambeth R.(2001).Meaning and history: The Rizal Lectures. Pasig: Anvil Publishing.
  • Ocampo, Ambeth R.(1993). Calendar of Rizaliana in the vault of the National Library.Pasig: Anvil Publishing.
  • Ocampo, Ambeth R.(1992).Makamisa: The Search for Rizal's Third Novel. Pasig: Anvil Publishing.
  • Quirino, Carlos (1997). The Great Malayan. Makati City: Tahanan Books. ISBN 971-630-085-9
  • Medina, Elizabeth (1998). Rizal According to Retana: Portrait of a Hero and a Revolution. Santiago, Chile: Virtual Multimedia. ISBN 956-7483-09-4
  • Rizal, Jose. (1889)."Sa mga Kababayang Dalaga ng Malolos" in Escritos Politicos y Historicos de Jose Rizal (1961). Manila: National Centennial Commission.
  • Runes, Ildefonso (1962). The Forgery of the Rizal Retraction'. Manila: Community Publishing Co.
  • Zaide, Gregorio F. (2003) Jose Rizal: Life, Works and Writings of a Genius, Writer, Scientist and National Hero. Manila: National Bookstore. ISBN 971-08-0520-7

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Rizal