Rebel·lió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monument als màrtirs de 1714 (Barcelona)

Rebel·lió és el rebuig de l'obediència.[1] Pot així ser vista com incloent una gamma de comportaments que van de la desobediència civil i resistència no violenta massiva, a temptatives violents i organitzats de destruir una autoritat establerta com el govern. Els que participen en rebel·lions es coneixen com «rebels».

Rebel·lions històriques[modifica | modifica el codi]

Durant la història, molts grups diferents que s'oposaven als seus governs s'han anomenat rebels. Als Estats Units, el terme va ser utilitzat pels britànics per designar els Continentals en la Guerra revolucionària. També inclou membres de forces paramilitars que s'aixequen en armes contra un govern establert.

Moltes rebel·lions desarmades no han estat contra l'autoritat en general, sinó que han buscat establir un nou govern. Per exemple, la rebel·lió dels bóxers procurava implementar un govern més fort a la Xina en lloc del govern dèbil i dividit que hi havia. Els ′Aixecaments jacobins (anomenats «Rebel·lions jacobines» pel govern) intentaren restaurar els deposats reis Stuart als trons d'Anglaterra i Escòcia, més que abolir la monarquia completament.

Tipus de rebel·lió[modifica | modifica el codi]

Una rebel·lió violenta és a vegades citada com una insurgència, mentre que un conflicte més gran pot convertir-se en una guerra civil. Hi ha un cert nombre de termes que poden ser usats en l'àmbit de la rebel·lió, amb diferents graus de connotacions positives o pejoratives. Els exemples inclouen:

  • Resistència no violenta o desobediència civil, que no inclou violència o força paramilitar;
  • Moviment de resistència, que és fet per lluitadors de la llibertat, sovint en contra d'una potència estrangera invasora;
  • Revolució, que és feta per radicals, generalment amb la intenció d'enderrocar el govern actual;
  • Revolta, que és feta per militants;
  • Rebel·lió, un terme que s'utilitza a vegades per a rebel·lions més localitzades, en comptes d'un aixecament generalitzat;
  • Motí, que és fet per militars o forces de seguretat contra els seus comandants;
  • Subversió, quin són temptatives encobertes de sabotejar un govern, fet per espies o altres subversius;
  • Terrorisme, que és fet per diferents tipus d'extremistes polítics o religiosos;

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalor, John Joseph. Cyclopædia of Political Science, Political Economy, and of the Political .... Rand, McNally, 1884, p. 632. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]