Rebel·lió

Rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia. Es considera que és el delicte comès pels qui s'alcen en armes contra un govern constituït. En dret penal, el delicte de rebel·lió queda limitat a la conducta d'alçar-se violentament i públicament per aconseguir alguna de les finalitats indicades a la legislació penal vigent.

Legislació espanyola

Segons la legislació espanyola vigent, són reus del delicte de rebel·lió "els qui s'alcin violentament i públicament per a qualsevol de les finalitats següents":

1. Derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució.
2. Destituir o desposseir en tot o en part de les seves prerrogatives i facultats el rei o la reina, el regent o membres de la Regència, o obligar-los a executar un acte contrari a la seva voluntat.
3. Impedir la lliure celebració d'eleccions per a càrrecs públics.
4. Dissoldre les Corts Generals, el Congrés dels Diputats, el Senat o qualsevol assemblea legislativa d'una comunitat autònoma, impedir que es reuneixin, deliberin o resolguin, arrencar-los alguna resolució o sostreure'ls alguna de les seves atribucions o competències.
5. Declarar la independència d'una part del territori nacional.
6. Substituir per un altre el Govern de la Nació o el Consell de Govern d'una comunitat autònoma, o fer servir o exercir per si mateix o desposseir el Govern o Consell de Govern d'una comunitat autònoma, o qualsevol dels seus membres de les seves facultats, o impedir-los o coartar la seva lliure exercici, o obligar a qualsevol d'ells a executar actes contraris a la seva voluntat.
7. Sostreure qualsevol classe de força armada a l'obediència del Govern.

Legislació francesa

El capítol 433 del Codi Penal francès, destinat a protegir l'administració pública dels "atacs [...] per part dels individus", defineix en els articles 6 a 10 el delicte de rebel·lió i les sancions que l'acompanyen.

«

Constitueix una rebel·lió el fet de realitzar una resistència violenta contra una persona dipositària de l'autoritat pública o encarregada d'una missió de servei públic en l'exercici de les seves funcions, per a l'execució de les lleis, ordres de autoritat pública, decisions o mandats de justícia

»

La llei preveu una pena d'un any de presó i una multa de 15.000 €, o fins i tot deu anys de presó i una multa de 150.000 € si es tracta d'un delicte armat.

Bibliografia

• Scott, James C. The Moral Economy of the Peasant: Rebellion and Subsistence in Southeast Asia, 16 novembre 1976. 
• Kalyvas, Stathis N. «The Ontology of "Political Violence": Action and Identity in Civil Wars». Perspectives on Politics, 1, 3, 01-01-2003, pàg. 475–494. DOI: 10.1017/s1537592703000355. JSTOR: 3688707.
• Skocpol, Theda. States and Social Revolutions: A Comparative Analysis of France, Russia, and China. Cambridge: Cambridge University Press, 1979. 
• Marx, Karl. Capital vol.3: The Process of Capitalist Production as a Whole. Nova York: International Publishers, 1967. 
• Gurr, Ted Robert. Why Men Rebel. Princeton: Princeton University Press, 1970. ISBN 069107528X. 
• Tilly, Charles. From Marginalization to Revolution. Addison-Wesley, 1978. ISBN 0201075717. 
• Johnson, Chalmers. Revolutionary Change. Boston: Little Brown, 1966. 
• Popkin, Samuel L... The Rational Peasant:the Political Economy of Rural Society in Vietnam, 1976. 
• Olson, Mancur. The Logic of Collective Action:Public Groups and Theories of Groups. Harvard University Press, 1965. 
• Berman, Eli; Laitin, David «Religion, terrorism and public goods: Testing the club model». Journal of Public Economics, 92, 2008. DOI: 10.1016/j.jpubeco.2008.03.007.
• Blattman, Christopher; Ralston, Laura «Generating employment in Poor and Fragile States: Evidence from labor market and entrepreneurship programs». World Bank Development Impact Evaluation (DIME), 2015.
• Collier, Paul; Hoeffler, Anke. Greed and Grievance in Civil War. 2355, 2002. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rebel·lió