Resistència civil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La resistència civil és un terme utilitzat per alguns[1] - al costat del terme de resistència no-violenta - per descriure l'acció política que es basa en l'ús de mètodes no-violents per part de grups civils per desafiar a un particular poder, força, política o règim. La resistència civil opera a través d'una crida, pressió i coacció a l'adversari: pot implicar un esforç sistemàtic per soscavar les fonts del poder de l'adversari. Formes d'acció han inclòs manifestacions, vigílies i peticions, vagues, anar de braços caiguts, el boicot i moviments d'emigració, i assegudes, ocupacions i la creació d'institucions paral·leles de govern. Les motivacions dels moviments de resistència civil per evitar la violència estan generalment relacionades amb el context, inclosos els valors d'una societat i la seva experiència de la guerra i la violència, més que a qualsevol principi ètic absolut. Casos de resistència civil es poden trobar al llarg de la història i en moltes lluites modernes, en contra dels governants tirànics i, fins i tot, governs elegits democràticament.[2] El fenomen de la resistència civil s'associa sovint amb l'avanç de la democràcia.[3]

Segons un estudi que analitzà la història humana entre els anys 1900 i 2006, les campanyes no-violentes han tingut més èxit que les violentes. Es considera que amb un 5% de la població oposant-hi resistència és suficient perquè un govern deixe de funcionar.[4] Un anàlisi històric realitzat per M.I. Lichback trobà que un 3,5% de la població podria suficient.[5]

Referències[modifica]

  1. Examples of the use of the term include Howard Clark, Civil Resistance in Kosovo, Pluto Press, London, 2000; Sharon Erickson Nepstad, Nonviolent Revolution: Civil Resistance in the Late 20th Century, Oxford University Press, New York, 2011; Michael Randle, Civil Resistance, Fontana, London, 1994; Adam Roberts, Civil Resistance in the East European and Soviet Revolutions, Albert Einstein Institution, Massachusetts, 1991.
  2. Adam Roberts, Introduction, in Adam Roberts and Timothy Garton Ash (eds.), Civil Resistance and Power Politics: The Experience of Non-violent Action from Gandhi to the Present, Oxford University Press, 2009, pp. 2-3, where a more comprehensive definition of "civil resistance" may be found.
  3. How Freedom is Won. From Civil Resistance to Durable Democracy. New York: Freedom House, 2005. 
  4. Stephan, Maria J.; Chenoweth, Erica «Why Civil Resistance Works: The Strategic Logic of Nonviolent Conflict». International Security, 33, 1, juliol 2008, pàg. 7–44. DOI: 10.1162/isec.2008.33.1.7.
  5. Lichbach, Mark Irving. The rebel's dilemma. Ann Arbor: University of Michigan Press, 2006. ISBN 9780472105328. 

Vegeu també[modifica]

  • En peu de pau, iniciativa per promoure la resistència civil pacífica

Enllaços externs[modifica]