Gran Orient d'Espanya
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | obediència maçònica  |
| Història | |
| Creació | 1760 |
| Data de dissolució o abolició | setembre 1889 |
El Gran Orient d'Espanya, va ser una obediència maçònica espanyola.
Història[modifica]
En 1760 el comte d'Aranda va fundar la Gran Lògia que a partir de 1780 va passar a anomenar-se Gran Orient d'Espanya, molt influïda per la francmaçoneria francesa En 1800 comptava amb 400 lògies i estava sota la direcció del comte de Montijo que havia succeït Aranda.[1]
Gràcies a la llibertat que es va viure durant el Sexenni Democràtic el Gran Orient d'Espanya va poder donar-se a conèixer públicament i manifestar els seus punts de vista. L'1 de maig de 1871 va aparèixer el primer nombre del Boletín del Gran Oriente de España i en el número 2 publicat quinze dies després es va definir així a la Maçoneria:[2]
| « | Maçoneria és la reunió d'home lliures i honrats que, sent veritables apòstols de la veritat, la ciència i de la virtut, marxen sempre a l'avantguarda del progrés; instrueixen sense parar amb l'ensenyament i amb la pràctica el que és bo i el que és bell, i procuren fer de la humanitat una sola família de germans, unida pel treball, l'amor i pel pensament. | » |
El setembre del 1889 el Gran Orient d'Espanya va ser dissolt per Miguel Morayta Sagrario, després d'unir el Gran Orient d'Espanya (GOdE) i el Gran Orient Nacional d'Espanya (GONE), per donar lloc al Gran Orient Espanyol (GOE).
Lògies que van pertànyer al Gran Orienti d'Espanya[modifica]
- Lògia Alona d'Alacant
- Lògia Constante Alona d'Alacant
- Lògia Numancia d'Alacant
- Lògia Espírita de Crevillent (Alacant)
- Lògia Diana de Dénia (Alacant)
- Lògia Razón de Dolores (Alacant)
- Lògia Consuelo de Petrer (Alacant)
- Lògia Progreso de Sant Vicent del Raspeig (Alacant)
- Lògia Unió de Tibi (Alacant)
- Lògia Amor de Villena (Alacant)
- Lògia Rosa d'Almansa (Albacete)
- Lògia Vigilancia de Múrcia
- Lògia Nueva Sparta de Cartagena
Grans Mestres[modifica]
- Manuel Ruiz Zorrilla
- Práxedes Mateo Sagasta
- Manuel Becerra Bermúdez
- Juan López Parra
- Juan López Somalo
- Lucio Martínez Gil
- Juan de la Somera
Referències[modifica]
- ↑ Arribas Macho, José María. «Masonería». A: Miguel Artola. Enciclopedia de Historia de España. V. Diccionario temático. Madrid: Alianza Editorial, 1991, p. 785. ISBN 84-206-5241-5.
- ↑ Martínez de las Heras, Agustín. «Masonería». A: Javier Fernández Sebastián y Juan Francisco Fuentes. Diccionario político y social del siglo XIX español. Madrid: Alianza Editorial, 2003, p. 442. ISBN 84-206-8603-4.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- FERRER BENIMELI, José Antonio (coordinador), Masonería, revolución y reacción. ISBN 84-404-7606X