Tagal
| Wikang Tagalog | |
|---|---|
  | |
| Altres noms | Filipino, Pilipino |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 90 milions[1] |
| Parlants nadius | 23.600.000 (2019 ) |
| Rànquing | 23 |
| Parlat a | Luzon |
| Oficial a | Filipines |
| Autòcton de | Àsia, Amèrica (Alaska, llengua minoritària, Califòrnia,llengua minoritària, Nevada, llengua minoritària, Nova Jersey, llengua minoritària. |
| Estat | Filipines |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües filipines llengües grans filipines centrals llengües filipines centrals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí, alfabet filipí, Abakada alphabet (en)  , Philippine Braille (en) i Baybayin |
| Institució de normalització | Comissió del filipí |
| Codis | |
| ISO 639-1 | tl |
| ISO 639-2 | tgl |
| ISO 639-3 | tgl |
| Glottolog | taga1280 |
| Linguasphere | 31-CKA-a |
| Ethnologue | tgl |
| ASCL | 6511 |
| IETF | tl |
El tagal o tagàlog és el nom d'una ètnia (els tagals) i un idioma; és una de les llengües austronèsies i és parlat per un terç de la població de les Filipines com a primera llengua i com a segon idioma per la major part de la resta de la població.[2] És el primer idioma de la regió IV filipina (Calabarzon i Mimaropa) i de Metro Manila. La seva forma estandarditzada s'anomena filipí o pilipino, és l'idioma nacional i una de les dues llengües oficials de les Filipines, l'altra llengua oficial és l'anglès.
El tagal es relaciona amb les altres llengües austronèsies, com el malai, el javanès i el hawaià.
Història[modifica]
La paraula tagàlog deriva de tagailog, de tagà-, significa 'nadiu de' i ílog significa 'riu'. Així, significa 'habitant del riu'. Se'n sap poc de la seva història, però d'acord amb lingüistes com els doctors David Zorc i Robert Blust, s'hauria originat al nord-est de Mindanao o est de Visayas.[3][4]
La primera inscripció en tagal és de l'any 900 de la nostra era, el primer llibre n'és la Doctrina cristiana de 1593. El poeta Francisco Baltazar (1788–1862) n'és l'escriptor antic més notable.
Tagàlog i filipí[modifica]
El 1937, el tagal va ser escollit com a base de l'idioma nacional. El 1939 Manuel L. Quezon anomenà l'idioma Wikang Pambansâ ('idioma nacional').[5] Vint anys més tard es va canviar de nom oficial a pilipino. Aquest canvi no fou acceptat per les ètnies no tagals com els cebuans.[6]
El 1971, es revisà la decisió i passà a anomenar-se filipí en lloc de pilipino i això es va reflectir també en la constitució de 1987.
Els dialectes del nord i els centrals són la base de l'idioma nacional.
Fonologia[modifica]
El tagal té 26 fonemes, dels quals 21 són consonants i 5 vocals (abans de la influència castellana i de l'idioma kapampangan només en tenia tres: a, i, u).[7] Cada síl·laba té com a mínim una consonant i una vocal,[8] i sol començar amb una consonant, excepte en els préstecs d'altres llengües com trak que ve de l'anglès truck, 'camió', o tsokolate que significa 'xocolata'.
Alfabet[modifica]
Es fa servir l'alfabet llatí, però abans es feia servir l'abugida, o el sistema Baybayin, que pertanyien a la família bràmica.
Nombres[modifica]
Els nombres (mga bilang) en tagal tenen dues formes. La primera forma és nadiua del tagal i l'altra és una versió tagalitzada dels nombres en castellà. Per exemple, referint-nos al nombre set, es pot traduir en tagal com pito' o syete'.
| Nombre | Cardinal | Préstec del castellà (original en castellà) |
Ordinal |
|---|---|---|---|
| 1 | isa | uno (uno) | una |
| 2 | dalawa | dos (dos) | pangalawa / ikalawa (o ikadalawa informalment) |
| 3 | tatlo | tres (tres) | pangatlo / ikatlo |
| 4 | apat | kwatro (cuatro) | pang-apat / ikaapat |
| 5 | lima | singko (cinco) | panlima / ikalima |
| 6 | anim | sais (seis) | pang-anim / ikaanim |
| 7 | pito | syete (siete) | pampito / ikapito |
| 8 | walo | otso (ocho) | pangwalo / ikawalo |
| 9 | siyam | nwebe (nueve) | pansiyam / ikasiyam |
| 10 | sampu | dyes (diez) | pansampu / ikasampu (o ikapu literàriament) |
| 11 | labing-isa | onse (once) | panlabing isa / pang-onse / ikalabing-isa |
| 12 | labindalawa | dose (doce) | panlabindalawa / pandose / ikalabindalawa |
| 13 | labintatlo | trese (trece) | panlabintatlo / pantrese / ikalabintatlo |
| 14 | labing-apat | katorse (catorce) | panlabing-apat / pangkatorse / ikalabing-apat |
| 15 | labinlima | kinse (quince) | panlabinlima / pangkinse / ikalabinlima |
| 16 | labing-anim | disisais (dieciséis) | panlabing-anim / pandyes-sais / ikalabing-anim |
| 17 | labimpito | disisyete (diecisiete) | panlabimpito / pandyes-syete / ikalabimpito |
| 18 | labingwalo | disiotso (dieciocho) | panlabingwalo / pandyes-otso / ikalabingwalo |
| 19 | labinsiyam | disinwebe (diecinueve) | panlabinsiyam / pandyes-nwebe / ikalabinsiyam |
| 20 | dalawampu | bente / beinte (veinte) | pandalawampu / ikadalawampu (o ikalawampu literàriament) |
| 30 | tatlumpu | trenta / treinta (treinta) | pantatlumpu / ikatatlumpu (o ikatlumpu literàriament) |
| 40 | apatnapu | kwarenta (cuarenta) | pang-apatnapu / ikaapatnapu |
| 41 | apatnapu't isa | kwarentayuno (cuarenta y uno) | pang-apatnapu't isa / ikaapatnapu't isa |
| 50 | limampu | singkwenta (cincuenta) | panlimampu / ikalimampu |
| 60 | animnapu | sisenta (sesenta) | pang-animnapu / ikaanimnapu |
| 70 | pitumpu | sitenta (setenta) | pampitumpu / ikapitumpu |
| 80 | walumpu | otsenta (ochenta) | pangwalumpu / ikawalumpu |
| 90 | siyamnapu | nobenta (noventa) | pansiyamnapu / ikasiyamnapu |
| 100 | (i)sandaan | syento (ciento) | pan(g)-(i)sandaan / ikasandaan (o ika-isandaan)) |
| 200 | dalawandaan | dos syentos / syentoy dos (doscientos) | pandalawandaan / ikadalawandaan (o ikalawandaan)) |
| 300 | tatlondaan | tres syentos / syentoy tres (trescientos) | pantatlong daan / ikatatlondaan |
| 400 | apat na raan | kwatro syentos / syentoy kwatro (cuatrocientos) | pang-apat na raan / ikaapat na raan |
| 500 | limandaan | singko syentos / syentoy singko (quinientos) | panlimandaán / ikalimandaán |
| 600 | anim na raan | sais syentos / syentoy sais (siescientos) | pang-anim na raan / ikaanim na raan |
| 700 | pitondaan | syete syentos / syentoy syete (sietecientos) | pampitondaan / ikapitondaan (o ikapitong raan) |
| 800 | walondaan | otso syentos / syentoy otso (ochocientos) | pangwalondaan / ikawalondaan (o ikawalong raan) |
| 900 | siyam na raan | nwebe syentos / syentoy nwebe (novecientos) | pansiyam na raan / ikasiyam na raan |
| 1,000 | (i)sanlibo | mil (mil) | |
| 2,000 | dalawanlibo | dos mil (dos mil) | |
| 10,000 | (i)san(g) laksa / sampung libo | dyes mil (diez mil) | |
| 100,000 | (i)san(g) yuta / (i)sandaang libo | syento mil (ciento mil) | |
| 1,000,000 | isang milyon | milyon (un millón) | |
| 2,000,000 | dalawang milyon | dos milyon (dos millones) | |
| 10,000,000 | sampung milyon | dyes milyon (diez millones) | |
| 100,000,000 | (i)sandaang milyon | syento milyon (cien millones) | |
| 1,000,000,000 | isang bilyon | bilyon (mil millones) | |
| 1,000,000,000,000 | isang trilyon | trilyon (un billón) |
Frases comunes[modifica]
- Pilipino [ˌpiːliˈpiːno]
- Anglès: Ingglés [ʔɪŋˈɡlɛs]
- Tagal: Tagalog [tɐˈɡaːloɡ]
- Com et dius?: Anó ang pangalan ninyo? (plural) [ɐˈno aŋ pɐˈŋaːlan nɪnˈjo], Anó ang pangalan mo?(singular) [ɐˈno aŋ pɐˈŋaːlan mo]
- Com estàs?: kumustá [kʊmʊsˈta]
- Bon dia!: Magandáng umaga! [mɐɡɐnˈdaŋ uˈmaːɡa]
- Bona tarda, bona vesprada! (de les 13:00 a les 18:00): Magandáng hapon! [mɐɡɐnˈdaŋ ˈhaːpon]
- Adeu: paálam [pɐˈʔaːlam]
- Si us plau: segons la naturalesa del verb pakí- [pɐˈki] o makí- [mɐˈki]
- Gràcies: salamat [sɐˈlaːmat]
Proverbis[modifica]
Ang hindî marunong lumingón sa pinanggalingan ay hindî makaráratíng sa paroroonan. (José Rizal)
Qui no aprèn a mirar enrere d'on ve, mai aconseguirà saber cap a on va.
Ang hindî magmahál sa kanyang sariling wika ay mahigít pa sa hayop at malansang isdâ. (José Rizal)
Qui no estima la seva pròpia llengua és pitjor que un animal i un peix podrit.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ [1]
- ↑ Philippine Census, 2000. Table 11. Household Population by Ethnicity, Sex and Region: 2000.
- ↑ Zorc, David. 1977. The Bisayan Dialects of the Philippines: Subgrouping and Reconstruction. Pacific Linguistics C.44. Canberra: The Australian National University.
- ↑ Blust, Robert. 1991. The Greater Central Philippines hypothesis. Oceanic Linguistics 30:73–129.
- ↑ Mga Probisyong Pangwika sa Saligang-Batas.
- ↑ Andrew Gonzalez «The Language Planning Situation in the Philippines» (PDF). Journal of Multilingual and Multicultural Development, 19, 5, 6, 1998, p. 487–488. DOI: 10.1080/01434639808666365 [Consulta: 24 març 2007].
- ↑ Omniglot.com Tagalog. Retrieved September 30, 2009.
- ↑ «Tagalog: Understanding the Language». [Consulta: 26 setembre 2008].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tagal |
 |
Hi ha una edició en tagal de la Viquipèdia |
- Tagalog (Filipino) Phrasebook at Wikivoyage.org.
- Tagalog dictionary.
- Calderon's English-Spanish-Tagalog dictionary for cell phone and PDA.
- L-Lingo Tagalog Arxivat 2011-01-18 a Wayback Machine. Free 40 lesson online Tagalog Web Application.
- A Handbook and Grammar of the Tagalog Language by W.E.W. MacKinlay, 1905.
- Tagalog Translator Online Online dictionary for translating Tagalog from/to English, including expressions and latest headlines regarding the Philippines.
- Online E-book of Spanish-Tagalog Manual of Conversation published in Manila in 1874 by V.M. de Abella.
- Online E-book of Doctrina Christiana in Old Tagalog and Old Spanish, the first book published in the Philippines. Manila. 1593.
- Online E-book of Buhay na Nasapit ni Anselmo at ni Elisa: Sa Ciudad nang Ulma sacop nang Reinong Alemania, published in 1905.
- Online E-book of Arte de la Lengua Tagala y Manual Tagalog[Enllaç no actiu] by Sebastián de Totanes published in Binondo, Manila in 1865.