Mindanao

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaMindanao
Philippinen mindanao boot ph06p73.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Carte topographique de Mindanao.svg Modifica el valor a Wikidata
 7° 30′ N, 125° 00′ E / 7.5°N,125°E / 7.5; 125Coord.: 7° 30′ N, 125° 00′ E / 7.5°N,125°E / 7.5; 125
EstatFilipines
GrupMindanao Modifica el valor a Wikidata
Població
Total27.021.036 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat277,05 hab./km²
Geografia
Part deMindanao Modifica el valor a Wikidata
Superfície97.530 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar de les Filipines, mar de Cèlebes, mar de Sulu i mar de Bohol Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Apo (2.954 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Mindanao és la segona illa més gran de les Filipines, amb una extensió de 97.530 km² (la 19ª major illa del món) i una població de 21.968.174 habitants l'any 2010 [1] (la 10ª illa més poblada del món). La ciutat principal de l'illa és Davao.

El nom també fa referència a un dels tres grups d'illes de l'arxipèlag filipí, juntament amb Luzon i les Visayas. El grup de Mindanao inclou l'illa homònima i, al sud-oest, l'arxipèlag de Sulu (Basilan, Jolo i Tawi-Tawi), juntament amb altres illes adjacents com Camiguín, Dinagat, Siargao, Samal i Sarangani.

Històricament l'illa ha estat de població musulmana. Actualment està composta per diversos grups ètnics tals com els maranaos i els tausugs. Contràriament a la creença comuna, Mindanao no va ser mai conquerida completament pels musulmans. De fet, la majoria de la població del nord de Mindanao, especialment la gent de Butuan, era animista abans que els convertissin al cristianisme.

Etimologia[modifica]

El nom "Mindanao" és una corrupció espanyola del nom del poble Maguindanao, el grup ètnic dominant al Sultanat de Magindanao al sud-oest de Mindanao durant el període colonial espanyol. El nom en si significa "gent del llac" (Lanao), encara que normalment es tradueix a "gent de les planes inundables" en les fonts modernes.[2]

Geografia[modifica]

El relleu, predominantment muntanyós, culmina a l’Apo (2.953 m), volcà actiu prop de Davao.[3] El clima és tropical, amb temperatures elevades i constants i pluges abundants tot l’any (27° pel gener, 27° pel juliol i 1.625 mm a Davao).[3] El bosc dens cobreix les muntanyes, on viuen en estat primitiu els negrito, pigmeus d’origen incert.[3] La població es concentra a les planes litorals i a les al·luvials de Cotabato i Davao.[3]

Subdivisions administratives[modifica]

Administrativament, el grup d'illes de Mindanao està dividit en sis regions, les quals estan subdividides en un total de 25 províncies. Aquest grup inclou l'illa principal, les adjacents i l'arxipèlag de Sulu, al sud-oest. Les regions, amb les províncies respectives, són les següents:

Història[modifica]

Prehistòria[modifica]

Els pocs coneixements que tenim procedeixen dels treballs arqueològics realitzats a les coves de Cotabato, que han permès descobrir, entre altres coses, urnes de ceràmica i de pedra calcària datades del segle VI. Canoes llargues probablement del segle IV es van trobar als voltants de Butuan, la qual cosa prova que les activitats d'alta mar en aquesta regió es podrien haver desenvolupat abans que altres regions d'Àsia.[4][5]

Període precolonial[modifica]

A principis del segle XVI, Serif Kabungsuan de l'actual Malàisia va prendre el control de Mindanao després de casar-se amb la filla d'una família influent de l'illa. La presa de possessió de Mindanao per part de Serif Kabungsuan constitueix un esdeveniment seminal perquè és el segon acte de l'expansió de l'islam a les Filipines (després de la creació d'un sultanat a l'arxipèlag de Sulu el 1450).[6]

Colonització espanyola[modifica]

És gairebé segur que Magallanes va fondejar a la desembocadura del riu Agusan l'any 1521. Es va marcar així l'inici de la colonització a tot l'arxipèlag que va durar fins al 1898, quan els Estats Units van prendre el control de Mindanao i de les Filipines en general[7]

La colonització espanyola, tot i que ha durat diversos segles, maig es va estendre realment a tota l'illa. Els espanyols només van aconseguir establir-se permanentment en unes poques zones costaneres estretes com la província de Misamis Oriental al nord, així com alguns altres reductes (Zamboanga, Dapitan, la regió de Butuan i les fronteres del golf de Davao).[8]

Domini dels EUA[modifica]

L'any 1903, l'administració nord-americana va fer un cens. L'illa llavors només tenia mig milió d'habitants. Aleshores l'illa estava poblada principalment per comunitats muntanyoses primitives, i una gran població musulmana a l'oest. A aquestes poblacions originals s'hi afegeix un petit assentament cristià a la província de Misamis Oriental i algunes comunitats japoneses, desenvolupant la cultura de l'abaca per a les cordes de la flota Imperial.

L'illa va ser completament pacificada pels americans només a partir dels anys 1913-1915. L'administració dels Estats Units procedeix llavors a la construcció de carreteres, i al sanejament de l'illa. Aquestes importants obres permetran la colonització de l'illa per part de poblacions cristianes de la resta de l'arxipèlag. Així, en vigílies de la Segona Guerra Mundial, l'illa comptava amb 1,8 milions d'habitants, contrastant així fort amb la subpoblació de principis del segle XX.[9]

Segona Guerra Mundial[modifica]

El 19 de desembre de 1941, els japonesos van desembarcar a l'illa. Així comença una època molt difícil per als habitants de Mindanao. L'exèrcit japonès va ser responsable de molts taxes sobre la poblacions, també es practiquen experiments mèdics abominables. Mindanao s'inclou a l'esfera de co-prosperitat de la Gran Àsia oriental.[10] Va ser alliberada el 1945 durant la batalla de Mindanao.

Des de la independència[modifica]

Bona part de la població de l'illa data de després de la Segona Guerra Mundial quan el sanejament de l'illa dut a terme pels serveis sanitaris de l'exèrcit nord-americà va permetre que la massa creixent de persones sense terra s'acumulés cap al " terra promesa" sobretot de Luzón. En efecte, el govern, ansiós per resoldre el problema agrari que llavors afectava el camp de Luzón, va encoratjar la migració de persones a Mindanao. De 1948 a 1960, al voltant d'1,2 milions de colons, la gran majoria d'origen cebuà, es van traslladar a Mindanao d'aquesta manera.

Independentisme musulmà[modifica]

Però el 1972, el violent aixecament dels musulmans, rebutjant el procés de colonització del qual van ser víctimes, va posar fi al moviment migratori cap a les províncies central i occidental marcades per la inseguretat. Des de llavors, a aquestes províncies amb una gran població musulmana se'ls va concedir l'autonomia interna el 1977. Tanmateix, el problema no està resolt, i no hi ha seguretat, perquè la rebel·lió musulmana encara és molt forta avui dia.[11]

Després dels enfrontaments armats amb el grup islamista Maute a Marawi, el president Rodrigo Duterte va declarar la llei marcial a tota l'illa el 27 de maig de 2017.[12][13][14][15]

Dona a Zamboanga del Sud
Ganivet Barong conservat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Diverses faccions musulmanes van emprendre una amarga lluita d'independència contra cinc segles d'ocupacions successives. Les forces espanyoles, nord-americanes, japoneses i filipines no han pogut posar fi al desig de la gent de Mindanao de separar-se de la resta de l'arxipèlag, en gran part de religió cristiana.

Com a conseqüència de dècades d'emigració cap a la regió, la majoria de la població de Mindanao és ara cristiana, cosa que desplau a molts musulmans desplaçats i pobres. Els musulmans continuen la seva lluita i sorgeixen moviments separatistes.

Des dels anys 60, la minoria musulmana lluita contra l'exèrcit. Està representat per diversos moviments les demandes dels quals són diferents. D'una banda, el Front Moro d'Alliberament Nacional (MNLF), sembla ser el més moderat que es troba actualment a la taula de negociacions. Des de 1969 fa campanya per un estat autònom a una part de Mindanao i a l'arxipèlag de Sulu, al sud de les Filipines. D'altra banda, el Front d'Alliberament Islàmic Moro, resultat de l'escissió amb el MNLF el 1984, reclama la independència de les regions musulmanes. Sembla que és més radical i es pot descriure com un moviment islamista. Finalment, Abu Sayyaf, també fruit d'una escissió amb l'MNLF el 1991, és també un moviment islamista radical proper a Al-Qaida.[16][17]

Economia[modifica]

La pesca i l'explotació forestal són força importants. La indústria es dedica a la transformació de productes agrícoles, especialment copra i ananàs per a l'exportació.[3] Hi ha indústria siderúrgica a Iligan.[3]

Curiositats[modifica]

A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú es conserven diversos objectes de la cultura filipina provinents d'aquesta zona.[18]

Referències[modifica]

  1. «2010 Census and Housing Population» (en anglès). National Statistics Office. Arxivat de l'original el 28 de setembre 2013. [Consulta: 31 agost 2021].
  2. Campbell, Gwyn. Bondage and the Environment in the Indian Ocean World. Cham, Switzerland: Springer, 2018, p. 84. ISBN 978-3-319-70028-1. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Mindanao». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «URNE FUNÉRAIRE» (en français). [Consulta: 22 novembre 2014].
  5. «Balanghai Shrine» (en anglès). http://www.nationalmuseum.gov.ph/. [Consulta: 6 desembre 2014].
  6. Marc Manguin. Les Philippines (en français). Editions Karthala, 1993. 
  7. «History of Butuan» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 16 novembre 2014].
  8. Raymond Blanadet. L'Asie du sud-est (en français). Presse universitaire de Nancy, 1992, p. 178-191. ISBN 2-86480-379-8. 
  9. Raymond Blanadet. L'Asie du sud-est (en français). Presse universitaire de Nancy, 1992, p. 178-191. ISBN 2-86480-379-8. 
  10. «Japanese doctor admits POW abuse» (en anglais). [Consulta: 16 novembre 2014].
  11. Raymond Blanadet. L'Asie du sud-est (en français). Presse universitaire de Nancy, 1992, p. 178-191. ISBN 2-86480-379-8. 
  12. «Philippines. Face à la menace terroriste, Rodrigo Duterte impose la loi martiale». courrierinternational.com, 24-05-2017. [Consulta: 26 maig 2017].
  13. Valérie Samson et Léo Caravagna, Philippines : Duterte proclame la loi martiale après des combats entre l'armée et Daech, Le Figaro, 24 mai 2017.
  14. Harold Thibault, Philippines : violents combats entre rebelles islamistes et forces gouvernementales, Le Monde, 24 mai 2017.
  15. Philippines : plusieurs otages, dont un prêtre, aux mains d'islamistes, AFP, 24 mai 2017.
  16. «Mindanao (Philippines) : pauvreté, injustice ou conflit réel ?» (en français). [Consulta: 21 novembre 2014].
  17. «Mapping Militant Organization» (en anglais). [Consulta: 21 novembre 2014].
  18. Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.60. ISBN 84-931438-3-9. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mindanao

Vegeu també[modifica]