Vés al contingut

Plana d'inundació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plana d'inundació del riu Paranà, Brasil (2012).
Vista de la plana d'inundació en l'illa de Wight
Plana d'inundació amb grava a Alaska, 1902

Una plana d'inundació en hidrologia és la part de la vall d'un riu, adjacent al llit fluvial, formada per sediments dipositats pel riu en èpoques de crescuda.[1][2] Forma una part de la plana al·luvial.

A les planes d'inundació es formen meandres que erosionen les seves ribes en el seu desplaçament cap avall. Generalment les planes d'inundació presenten sediments no consolidats: acumulacions de sorra, grava llim o argila que sovint són aqüífers importants. Les planes d'inundació geològicament velles sovint es representen en el paisatge per terrasses fluvials que romanen relativament més altes que la plana d'inundació actual.

Les planes formen un ecosistema amb la major biodiversitat de tots els biòtops amb una riquesa d'espècies que no es troba enlloc.[3] Durant la fase d'inundació sedimenten molts nutrients, el que va les planes valuoses per l'agricultura. Una bona gestió activa de les planes pot reduir considerablement el risc d'inundació.[4]

Ecologia

[modifica]

Les planes d'inundació alberguen ecosistemes diversos i productius.[5][6] Es caracteritzen per una considerable variabilitat en l'espai i el temps, la qual cosa al seu torn produeix alguns dels ecosistemes més rics en espècies.[7] Des del punt de vista ecològic, l'aspecte més distintiu de les planes d'inundació és el pols d'inundació associat a les crescudes anuals, per la qual cosa l'ecosistema de la plana d'inundació es defineix com la part de la vall fluvial que s'inunda i seca amb regularitat.[8]

Les inundacions aporten material detrític ric en nutrients i alliberen nutrients del sòl sec a mesura que s'inunda. La descomposició de les plantes terrestres submergides per les aigües de les crescudes se suma al subministrament de nutrients. La zona litoral inundada del riu (la zona més pròxima a la riba) proporciona un entorn ideal per a moltes espècies aquàtiques, per la qual cosa l'època de fresi dels peixos sol coincidir amb l'inici de la crescuda. Els peixos han de créixer ràpidament durant la crescuda per a sobreviure al posterior descens del nivell de l'aigua. En retirar-se les aigües de la crescuda, el litoral experimenta floracions de microorganismes, mentre que les ribes del riu s'assequen i germinen plantes terrestres per a estabilitzar la ribera.[8]

Un camp baix en Achterwehr Alemanya inundat pel desbordament d'un curs d'aigua pròxim.

La biota de les planes d'inundació té altes taxes anuals de creixement i mortalitat, la qual cosa resulta avantatjós per a la ràpida colonització de grans àrees de la plana d'inundació. Això els permet aprofitar els canvis en la geometria de la plana d'inundació.[8] Per exemple, en les planes d'inundació.[9] els arbres són de creixement ràpid i toleren les alteracions radiculars. Els oportunistes (com els ocells) se senten atrets pel ric subministrament d'aliments proporcionat pel pols de la inundació.[5]

Els ecosistemes de plana al·luvial presenten biozones diferenciades. La pertorbació dels ecosistemes temperats de planes d'inundació per l'humà a dificultat els intents de comprendre el seu comportament natural. Els rius tropicals sofreixen menys l'impacte humà i han servit de model per als ecosistemes de planes d'inundació de zones temperades, que es creu que comparteixen molts dels seus atributs ecològics.[8]

Les planes d'inundació semiàrides presenten una diversitat d'espècies molt de menor. Les espècies estan adaptades a l'alternança de sequeres i inundacions. La dessecació extrema pot destruir la capacitat de l'ecosistema de la plana al·luvial per a passar a una fase humida saludable quan s'inunda.[10]

La destrucció i la renaturalització de les planes d'inundació

[modifica]

Una visió només productivista ha contribuït a una deterioració de molts rius i les seves planes d'inundació.[3] Les noves tècniques de conreu a les zones rurals[11] l'assecament d'aiguamolls[12] així que la construcció de carreteres asfaltades i la urbanització desconsiderades van impermeabilitzar excessivament les zones inundables, fet que va conduir a una evacuació massa ràpida de les aigües en cas de precipitacions intenses, un augment del risc d'inundació, una reducció del potencial autonetejador de l'aigua i una destrucció de la biodiversitat. La intervenció de l'home en rectificar el curs dels rius al segle xx, per tal d'accelerar el desguàs, sovint va provocar l'efecte contrari en augmentar encara el cabal i accelerar l'erosió.[13] Al costat de mesures "dures" d'enginyeria tradicionals (alçar les parets, apregonar el llit…) avui es comença a preconitzar intervencions més naturals per a alentir el desguàs: tornar a crear zones d'inundació naturals fora de les zones habitades, renaturalitzar el curs, reconstituir meandres tallats, utilitzar un empedrament permeable de les carreteres, tot i aplicar teulats verds.

La directiva marc de l'aigua europea del 2000 obliga a conservar o si s'escau a restaurar els valors ecològics i abandonar una visió únicament productivista.[3]

Vegeu també: Terra fora del dic

Sòls en les planes d'inundació

[modifica]

Oxigen en les planes d'inundació

[modifica]

La composició del sòl de plana d'inundació o al·luvial és única i varia considerablement segons la microtopografia. Els boscos de plana al·luvial presenten una alta heterogeneïtat topogràfica, la qual cosa genera variacions en les condicions hidrològiques locals.[14] La humitat del sòl dins dels primers 30 cm del perfil també varia considerablement segons la microtopografia, la qual cosa afecta la disponibilitat d'oxigen.[15][16] El sòl de plana al·luvial es manté airejat durant llargs períodes entre inundacions, però durant les inundacions, el sòl saturat pot veure's privat d'oxigen si roman estancat durant un temps suficient. Hi ha més oxigen disponible en el sòl a major altitud, més allunyat del riu. Els boscos de plana al·luvial generalment experimenten períodes alterns d'activitat microbiana aeròbica i anaeròbica, la qual cosa afecta el desenvolupament de les arrels fines i la dessecació.[17][18][19]

Cicle del fòsfor en sòls de plana al·luvial

[modifica]

Les planes al·luvials tenen una alta capacitat d'amortiment (buffer) del fòsfor per a evitar la pèrdua de nutrients en els afluents fluvials.[20] La càrrega de nutrients de fòsfor és un problema en els sistemes d'aigua dolça. Gran part del fòsfor en aquests sistemes prové de plantes de tractament d'aigües residuals municipals i de l'escorrentia agrícola.[21] La connectivitat fluvial determina si el cicle del fòsfor està mediat per sediments de planes al·luvials o per processos externs.[21] En condicions de connectivitat fluvial, el fòsfor es recicla millor, i els sediments i nutrients es retenen amb major facilitat.[22] L'aigua en els rierols d'aigua dolça s'emmagatzema a curt termini en plantes o algues, o a llarg termini en sediments.[21] El cicle humit/sec dins de les planes al·luvials impacta considerablement la disponibilitat de fòsfor, ja que altera el nivell de l'aigua, l'estat redox, el pH i les propietats físiques dels minerals.[21] Els sòls secs prèviament inundats han reduït la disponibilitat de fòsfor i augmentat la seva afinitat per obtenir-ho.[22] Les alteracions de les planes al·luvials causades per l'activitat humana també afecten el cicle del fòsfor.[23] El fòsfor particulat i el fòsfor reactiu soluble (PRS) poden contribuir a la proliferació d'algues i a la toxicitat en les vies fluvials quan les proporcions nitrogen-fòsfor s'alteren aigües amunt.[24] En zones on la càrrega de fòsfor és principalment fòsfor particulat, com el riu Mississipí, les formes més eficaces d'eliminar el fòsfor aigües amunt són la sedimentació, l'acreció en el sòl i l'enterrament.[25] En conques on el PRS és la forma principal de fòsfor, l'absorció biològica en els boscos de plana al·luvial és la millor manera d'eliminar nutrients.[24] El fòsfor pot transformar-se entre PRS i fòsfor particulat depenent de les condicions ambientals o de processos com la descomposició, l'absorció biològica, l'alliberament redoximórfica i la sedimentació i acreció.[26] En qualsevol de les dues formes de fòsfor, els boscos de plana al·luvial són beneficiosos com a embornals de fòsfor, i la desconnexió antropogènica entre les planes al·luvials i els rius agreuja la sobrecàrrega de fòsfor.[27]

Contaminants en sòls de planes al·luvials

[modifica]

Els sòls de planes al·luvials tendeixen a presentar un alt contingut de ecocontaminantes, especialment la deposició de contaminants orgànics persistents (COP; en anglès: Persistent Organic Contaminants, POC).[28] Comprendre adequadament la distribució dels contaminants del sòl és complex a causa de l'alta variació en la microtopografia i la textura del sòl dins de les planes al·luvials.[29]

Fonts

[modifica]
Referències
  1. ↑ «plana d'inundació», Termcat, [consulta el 16 de juny de 2013]
  2. ↑ «plana.3». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 1 2 3 Marta González del Tánago, «La restauració dels llits i riberes fluvials», Camins d'argent: El debat de l'aigua i de l'estat dels rius, València, Universitat de València, 2003,
  4. ↑ Gestió dels cursos d'aigua del bosc per ajudar a combatre els riscos d'inundació al llarg d'Europa[Enllaç no actiu], Generalitat de Catalunya, s.d.,
  5. 1 2 Kulhavy, Jiri; Cater, Matjaz. «org/science/divisions/division-8/80000/80100/80105/ Ecosistemas forestales de llanuras de inindación». Unión Internacional de Organizaciones de Investigación Forestal. [Consulta: 15 novembre 2021].
  6. ↑ Klimo, Emil. The Floodplain Forests in Europe: Current Situation and Perspectives. Leiden: Brill, 2001. ISBN 9789004119581.
  7. ↑ Ward, J. V.; Tockner, K.; Schiemer, F. «Biodiversity of floodplain river ecosystems: ecotones and connectivity». Regulated Rivers: Research & Management, vol. 15, 1-3, 1999, pàg. 125-139. DOI: 10.1002/(SICI)1099-1646(199901/06)15:1/3<125::AID-RRR523>3.0.CO;2-E.
  8. 1 2 3 4 Bayley, Peter B. «Understanding Large River: Floodplain Ecosystems». BioScience, vol. 45, 3, 3-1995, pàg. 153-158. DOI: 10.2307/1312554. JSTOR: 1312554.
  9. ↑ Ferreira, Leandro Valle; Stohlgren, Thomas J. «Effects of river level fluctuation on plant species richness, diversity, and distribution in a floodplain forest in Central Amazonia». Oecologia, vol. 120, 4, 01-09-1999, pàg. 582-587. Bibcode: ..582F 1999Oecol.120 ..582F. DOI: 10.1007/s004420050893. ISSN: 1432-1939. PMID: 28308309.
  10. ↑ Colloff, Matthew J.; Baldwin, Darren S. «Resiliencia de los ecosistemas de llanura de inundación en un entorno semiárido». The Rangeland Journal, vol. 32, 3, 2010, pàg. 305. DOI: 10.1071/RJ10015.
  11. ↑ Vicenç Rosselló i Verger, «El component físi en l'ús de l'espai als Països Catalans», Primer Congrés Català de Geografia: conferències, Institut d'Estudis Catalans, 1991, pàgina 50
  12. ↑ Narcís Prat & Carles Ibàñez, Avaluació crítica del pla hidrològic nacional i proposta per a una gestió sostenible de l'aigua del Baix Ebre, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2003, pàgines 54-55, ISBN 9788472836938z
  13. ↑ Per un exemple vegeu: Anna Ribas & David Saurí, «La gestió del risc d'inundació a Girona», Revista de Girona, octubre 1993, pàgines 88-92
  14. ↑ De Jager, Nathan R.; Thomsen, Meredith; Yin, Yao «Threshold effects of flood duration on the vegetation and soils of the Upper Mississippi River floodplain, USA». Forest Ecology and Management, vol. 270, 4-2012, pàg. 135–146. DOI: 10.1016/j.foreco.2012.01.023. ISSN: 0378-1127.
  15. ↑ Krumbach, A. W. «Effects of microrelief on distribution of soil moisture and bulk density». Journal of Geophysical Research, vol. 64, 10, 10-1959, pàg. 1587–1590. Bibcode: 1959JGR....64.1587K. DOI: 10.1029/JZ064i010p01587.
  16. ↑ Hupp, Cliff R.; Osterkamp, W. R. «Bottomland Vegetation Distribution along Passage Creek, Virginia, in Relation to Fluvial Landforms». Ecology, vol. 66, 3, 6-1985, pàg. 670–681. Bibcode: 1985Ecol...66..670H. DOI: 10.2307/1940528. ISSN: 0012-9658. JSTOR: 1940528.
  17. ↑ Keeley, Jon E. «Population Differentiation along a Flood Frequency Gradient: Physiological Adaptations to Flooding in Nyssa sylvatica». Ecological Monographs, vol. 49, 1, 3-1979, pàg. 89–108. Bibcode: 1979EcoM...49...89K. DOI: 10.2307/1942574. ISSN: 0012-9615. JSTOR: 1942574.
  18. ↑ Kozlowski, T.T. (1984), Extent, Causes, and Impacts of Flooding, Elsevier, pàg. 1–7, ISBN 978-0-12-424120-6, doi:10.1016/b978-0-12-424120-6.50006-7, <https://doi.org/10.1016/b978-0-12-424120-6.50006-7>. Consulta: 20 abril 2024
  19. ↑ Jones, Robert H.; Lockaby, B. Graeme; Somers, Greg L. «Effects of Microtopography and Disturbance on Fine-Root Dynamics in Wetland Forests of Low-Order Stream Floodplains». The American Midland Naturalist, vol. 136, 1, 1996, pàg. 57–71. DOI: 10.2307/2426631. ISSN: 0003-0031. JSTOR: 2426631.
  20. ↑ Arenberg, Mary R.; Liang, Xinqiang; Arai, Yuji «Immobilization of agricultural phosphorus in temperate floodplain soils of Illinois, USA». Biogeochemistry, vol. 150, 3, 01-10-2020, pàg. 257–278. Bibcode: 2020Biogc.150..257A. DOI: 10.1007/s10533-020-00696-1. ISSN: 1573-515X.
  21. 1 2 3 4 Schönbrunner, Iris M.; Preiner, Stefan; Hein, Thomas «Impact of drying and re-flooding of sediment on phosphorus dynamics of river-floodplain systems». Science of the Total Environment, vol. 432, 10, 8-2012, pàg. 329–337. Bibcode: 2012ScTEn.432..329S. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2012.06.025. ISSN: 0048-9697. PMC: 3422535. PMID: 22750178.
  22. 1 2 Noe, Gregory B.; Hupp, Cliff R.; Rybicki, Nancy B. «Hydrogeomorphology Influences Soil Nitrogen and Phosphorus Mineralization in Floodplain Wetlands». Ecosystems, vol. 16, 1, 01-01-2013, pàg. 75–94. Bibcode: 2013Ecosy..16...75N. DOI: 10.1007/s10021-012-9597-0. ISSN: 1435-0629.
  23. ↑ Baldwin, D.S.; Mitchell, A.M. «The effects of drying and re-flooding on the sediment and soil nutrient dynamics of lowland river-floodplain systems: a synthesis» (en anglès). Regulated Rivers: Research & Management, vol. 16, 5, 9-2000, pàg. 457–467. DOI: 10.1002/1099-1646(200009/10)16:5<457::AID-RRR597>3.0.CO;2-B. ISSN: 0886-9375.
  24. 1 2 Jarvie, Helen P.; Johnson, Laura T.; Sharpley, Andrew N.; Smith, Douglas R.; Baker, David B.; Bruulsema, Tom W.; Confesor, Remegio «Increased Soluble Phosphorus Loads to Lake Erie: Unintended Consequences of Conservation Practices?». Journal of Environmental Quality, vol. 46, 1, 1-2017, pàg. 123–132. Bibcode: 2017JEnvQ..46..123J. DOI: 10.2134/jeq2016.07.0248. ISSN: 0047-2425. PMID: 28177409.
  25. ↑ Knighton, David. Fluvial Forms and Processes, 2014-04-08. DOI 10.4324/9780203784662. ISBN 978-1-4441-6575-3.
  26. ↑ Hoffmann, Carl Christian; Kjaergaard, Charlotte; Uusi-Kämppä, Jaana; Hansen, Hans Christian Bruun; Kronvang, Brian «Phosphorus Retention in Riparian Buffers: Review of Their Efficiency». Journal of Environmental Quality, vol. 38, 5, 9-2009, pàg. 1942–1955. Bibcode: 2009JEnvQ..38.1942H. DOI: 10.2134/jeq2008.0087. ISSN: 0047-2425. PMID: 19704138.
  27. ↑ Pagano, T. C. «Evaluation of Mekong River commission operational flood forecasts, 2000–2012». Hydrology and Earth System Sciences, vol. 18, 7, 17-07-2014, pàg. 2645–2656. Bibcode: 2014HESS...18.2645P. DOI: 10.5194/hess-18-2645-2014. ISSN: 1607-7938.
  28. ↑ Skála, Jan; Vácha, Radim; Čupr, Pavel «Which Compounds Contribute Most to Elevated Soil Pollution and the Corresponding Health Risks in Floodplains in the Headwater Areas of the Central European Watershed?». International Journal of Environmental Research and Public Health, vol. 15, 6, 6-2018, pàg. 1146. DOI: 10.3390/ijerph15061146. ISSN: 1660-4601. PMC: 6025328. PMID: 29865159.
  29. ↑ Rinklebe, Jörg; Franke, Christa; Neue, Heinz-Ulrich «Aggregation of floodplain soils based on classification principles to predict concentrations of nutrients and pollutants». Geoderma, vol. 141, 3–4, 10-2007, pàg. 210–223. Bibcode: 2007Geode.141..210R. DOI: 10.1016/j.geoderma.2007.06.001. ISSN: 0016-7061.
Bibliografia


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plana_d%27inundació&oldid=36451600»