Sediment

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o precipitades mitjançant processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.[1]

Es classifiquen en sediments detrítics, sediments químics, sediments bioquímics i sediments orgànics.

Sediments detríctics.[modifica]

Són fragments de roques originats per la meteorització mecànica.

El sediment és un material sòlid acumulat sobre la superfície terrestre (litósfera) derivat de les accions de fenòmens i processos que actuen en l'atmosfera, en la hidrosfera i en la biosfera (vents, variacions de temperatura, precipitacions meteorològiques, circulació d'aigües superficials o subterrànies, desplaçament de masses d'aigua en ambient marí o lacustre, accions d'agents químics, accions d'organismes vius).

Els sediments poden romandre estables durant llargs períodes, milions d'anys, fins a consolidar-se en roques. També poden ser moguts per forces naturals com el vent o escorriment d'aigua, ja sigui en superfície, immediatament després de les pluges, o per curs d'aigua, rius i rierols.

Els sediments geològics provinents de meteorització es poden presentar en forma de perfils edafològics (sòls) emergits o submergits. Hi ha un tipus de roques que s'han format a partir de sediments, anomenades roques sedimentàries.

Transport de sediments per fluxos d'aigua[modifica]

En el sediment transportat per un flux d'aigua, una de les propietats de major rellevància de les partícules és el pes. En general, els jaços naturals estan formats per partícules de roques i minerals la densitat hi té poca variació. Un valor mitjà adoptat és g/cm3 o també la densitat relativa (respecte de l'aigua).
[2] La densitat relativa sumergida és una relació de gran ús para comprendre i analitzar la mecànica del transport de sediments i respon a la següent expressió:

Per causa d'aquesta relació aproximadament constant dels fluxos naturals, la propietat de més importància passa a ser la grandària, com representació del volum de la partícula. Existeixen diferents definicions per establir la mida d'una partícula com ara:

Diàmetre de sedimentació, de tamís, nominal, de caiguda, etc.

Respecte de les propietats de la mescla bifàsica que constitueix el conjunt de sòlids arrossegats per l'aigua en destaca la concentració, la qual equival a la relació entre volum de sòlids amb volum total de la mescla, pes específic de la barreja, viscositat dinàmica de la barreja, etc.

Sediments químics[modifica]

Són sals minerals que s'han precipitat per l'evaporació d'aigua que les dissolia o per reaccions químiques que han originat substàncies insolubles.

Sediments bioquímics[modifica]

Estan composts per sals minerals que constitueixen les restes inorgàniques dels éssers vius, com les closques, els ossos, les espícules, etc.

Sediments orgànics[modifica]

Estan formats per restes de matèria orgànica d'éssers vius, per exemple, els troncs i les branques enterrades que originaran carbó, i les restes de microorganismes del plàcton que es transformaran en petroli.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sediment