Mar de Sulu
| ||||
| Tipus | Mar  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | oceà Pacífic | |||
| Localització | ||||
| País de la conca | Filipines | |||
| Entitat territorial administrativa | Filipines | |||
| ||||
| Limita amb | Gorontalo | |||
| Afluent | Kinabatangan River (en)  ,Sungai Labuk (en) ,Sungai Segama (en) ,Sungai Sugut (en) ,Sungai Paitan (en)
| |||
| Dades i xifres | ||||
| Profunditat | 1.000 m 5.576 m | |||
| Superfície | 348.000 km² | |||
La mar de Sulu (en tagàlog Dagat Sulu, en anglès Sulu Sea, en malai Laut Sulu) és una extensa mar d'uns 348.000 km², situada a l'àrea sud-occidental de les Filipines, separada del mar de la Xina Meridional al nord-oest per Palawan [1] i del Mar de Cèlebes al sud-est per l'arxipèlag de Sulu.[2] Borneo es troba al sud-oest i Visayas al nord-est.
El mar de Sulu conté diverses illes. Les illes Cuyo [3][4] i les illes Cagayan formen part de la província de Palawan mentre que Mapun[5] i les illes de les tortugues formen part de la província de Tawi-Tawi.[6] El mar de Sulu també és on es troba el Parc Nacional dels esculls de Tubbataha, un dels llocs del Patrimoni de la Humanitat.[7]
El golf de Panay és una extensió del mar de Sulu.[8] Els estrets del mar de Sulu inclouen l'estret d'Iloilo, l'estret de Guimaras i l'estret de Basilan.[9]
Geografia[modifica]
La superfície del mar és de 260.000 km².[10] L'oceà Pacífic desemboca al mar de Sulu al nord de Mindanao i entre l'arxipèlag Sangihe talaud, al nord de Sulawesi.[11] Al nord-oest està separada de la mar de la Xina Meridional per l'illa de Palawan, i al sud-est l'arxipèlag de Sulu la separa de la mar de Cèlebes. Al sud-oest limita amb la costa malàisia de Sabah, a l'illa de Borneo; al nord-est amb Panay i Negros, del grup de les illes Visayas, i a l'est amb la península de Zamboanga, a l'illa de Mindanao.
A la mar de Sulu hi ha diverses illes. Les illes Cuyo i Cagayan de Sulu formen part de la província de Palawan, mentre que les Cagayan de Tawi-Tawi i les Turtle pertanyen a la província de Tawi-Tawi. En aquesta mar hi ha el Parc Nacional dels esculls de Tubbataha, un dels espais declarats com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[12]
Els ports principals són Iloilo a Panay, Zamboanga a Mindanao, Sandakan a Borneo i Puerto Princesa a Palawan.
Extensió[modifica]
L'Organització Hidrogràfica Internacional (OHI) defineix el mar de Sulu com una de les aigües de l'arxipèlag de les Índies Orientals. L'OHI defineix els seus límits de la següent manera:[13]
S'estén uns 790 km de nord a sud i 604 km d'est a oest. Les onades poden estendre's al llarg de 25 a 35 km.[14] El mar té 4400 m de profunditat, però a l'extrem sud de l'arxipèlag de Sulu eleva el fons del mar a 100 m.[10]
| « | Al nord-oest. Des de Tanjong Sempang Mangayau, el punt nord de Borneo, al llarg del límit oriental de Mar de la Xina Meridional fins al cap Calavite, el punt nord-oest de Mindoro.
Al nord-est. La costa sud-oest de Mindoro fins a Buruncan Point, el seu extrem sud, d'allí una línia a través de les illes Semirara i Caluya fins a Nasog Point (11° 53′ N, 121° 53′ E / 11.883°N,121.883°E) l'extrem nord-oest de Panay, al llarg de la costa oest i sud-est d'aquesta illa fins a l'illa Tagubanhan (11° 08′ N, 123° 07′ E / 11.133°N,123.117°E), d'allà una línia a l'extrem nord de Negros i baixant per la costa oest fins a Siaton Point, el seu extrem sud, d'allà fins a Tagolo Point (8° 44′ N, 123° 22′ E / 8.733°N,123.367°E), Mindanao. Al sud-est. Des de Tagolo Point, baixa per la costa oest de Mindanao fins a l'extrem sud-oest d'allí fins a la costa nord de Illa Basilan (6° 45′ N, 122° 04′ E / 6.750°N,122.067°E), a través d'aquesta illa fins a la seva extremitat sud, d'allí una línia a l'illa Bitinan (6° 04′ N, 121° 27′ E / 6.067°N,121.450°E) a l'extrem oriental de Illa de Jolo, a través de Jolo a 121°04'E a la seva costa sud, d'allí a través de Tapul i Illes Lugus i al llarg de la costa nord de Illa Tawi Tawi a Illa de Bongao del seu extrem occidental (5° 01′ N, 119° 45′ E / 5.017°N,119.750°E), i d'allí a Tanjong Labian,[6] l'extrem nord-est de Borneo. Al sud-oest. La costa nord de Borneo entre Tanjong Labian i Tanjong Sempang Mangayau. |
» |
Clima[modifica]
La principal característica que regula el clima del mar de Sulu és el monsó de l'Àsia Oriental,[15] resultat de la diferència de temperatura entre l'aigua calenta del Pacífic Occidental i el continent asiàtic. Durant l'estiu el sol escalfa i la temperatura de la terra augmenta més ràpidament que la dels oceans, i a mesura que la superfície del terreny es fa més càlida, l’aire que hi ha sobre s’expandeix i es desenvolupa una zona de baixa pressió, mentrestant, l’oceà es manté a una temperatura més baixa que la terra i l’aire que hi ha a sobre manté una pressió més alta. Aquesta diferència de pressió fa que les brises marines bufin des de l’oceà fins a la terra i portin aire humit a l’interior. Aquest aire humit s'eleva a una altitud més alta sobre el sòl i després torna a fluir cap a l'oceà, i quan l’aire puja i encara està sobre la terra, es refreda. Això disminueix la capacitat de l’aire per retenir l’aigua i provoca precipitacions sobre la terra. En els mesos més freds, el cicle s’inverteix, la terra es refreda més ràpidament que els oceans i l’aire sobre la terra té una pressió més alta que l’aire sobre l’oceà, fent que l’aire sobre la terra flueixi cap a l’oceà. Quan l’aire humit s’eleva sobre l’oceà, es refreda i això provoca precipitacions sobre els oceans.
Fauna[modifica]
El mar de Sulu està dins del triangle de corall, i les Filipines s'han identificat com l'epicentre de la biodiversitat marina del planeta.[16]
Geologia[modifica]
El mar de Sulu es va obrir en el miocè mitjà en un entorn d'arc posterior al llarg de la plataforma de Sonda durant la subducció de la placa del mar de Celebes sota l'arc insular de Arxipèlag de Sulu. El tancament progressiu i encara incomplet d'aquesta conca, iniciat a l'època del Miocè final és el resultat de la col·lisió amb el marge de la plataforma de Sonda.[17]
Pirateria marítima[modifica]
El mar de Sulu ha estat objecte d'activitats marítimes il·legals des de l'era precolonial i continuen representant fins avui una amenaça per a la seguretat marítima. Tot i que la pirateria s’ha identificat des de fa temps com un repte omnipresent, històricament relacionada amb la regió,[18] els incidents recents també inclouen la insurgència armada[19] dels moro de les Filipines i altres tipus de delictes marítims com el segrest i el tràfic d’éssers humans, armes i drogues.
Cultura popular[modifica]
El personatge Hikaru Sulu de la sèrie Star Trek rep el seu nom del mar de Sulu. Segons l'actor de Sulu George Takei, «la visió de [Gene] Roddenberry per Sulu era representar tota Àsia, essent nomenada així pel mar de Sulu en lloc d'utilitzar un nom específic per país».[20][21]
Referències[modifica]
- ↑ «Coron Bay, Philippines : UnderwaterAsia.info». www.underwaterasia.info. Arxivat de l'original el 5 octubre 2017. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ «Sulu Sea, Philippines : UnderwaterAsia.info». www.underwaterasia.info. Arxivat de l'original el 1 juny 2016. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ Traveler's Companion Philippines 1998 p.214 Kirsten Ellis, Globe Pequot Press Globe Pequot, 1998
- ↑ «Jewel of Sulu Sea». [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ «Mapun - island, Philippines». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ 6,0 6,1 «Tawi Tawi - island, Philippines». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ C.Michael Hogan. 2011. Sulu Sea. Encyclopedia of Earth. Eds. P.Saundry & C.J.Cleveland. Washington DC
- ↑ Survey, U. S. Coast and Geodetic. United States Coast Pilot: Palawan, Mindanao, and Sulu Archipelago (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1940, p. 37.
- ↑ Affairs, United States Bureau of Insular. A Pronouncing Gazetteer and Geographical Dictionary of the Philippine Islands: Also The Law of Civil Government in the Philippine Islands ... 1902 (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1902, p. 111.
- ↑ 10,0 10,1 «Sulu Sea - sea, Pacific Ocean». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Geographic Scope — Sulu-Celebes Sea Sustainable Fisheries Management (SSME)» (en anglès). scfishproject.iwlearn.org. Arxivat de l'original el 23 abril 2018. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Tubbataha Reefs Natural Park» (en anglès). [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization. Arxivat de l'original el 7 Desembre 2017. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ Earth, NASA's Visible. «Internal waves in the Sulu Sea, between Malaysia and the Philippines» (en anglès). visibleearth.nasa.gov, 11-08-2009. Arxivat de l'original el 16 març 2016. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ Stefanie Dannenmann, Braddock Linsley, Delia W. Oppo, Yair Rosenthal «East Asian Monsoon Forcing of Suborbital Variability in the Sulu Sea During Marine Isotope Stage 3: Link to Northern Hemisphere Climate» (en anglès). Geochemistry Geophysics Geosystems, 1, 4, gener 2003 [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ «Environmental Biology of Fishes» (en anglès). . Springer Nature Switzerland. ISSN: 0378-1909 [Consulta: 4 novembre 2018].
- ↑ Rangin, Claude «The Sulu Sea, a back-arc basin setting within a Neogene collision zone» (en anglès). Tectonophysics, 161, 1–2, 01-04-1989, pàg. 119-141 [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ Teitler, Ger «Piracy in Southeast Asia. A Historical Comparison». MAST (Maritime Studies), 1, 1, 2002, pàg. 68.
- ↑ «¿Es esta una de las regiones más peligrosas del mar?» (en castellà). BBC Mundo, 06-04-2017. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ Pascale, Anthony. «George Takei On "Star Trek VI: Captain Sulu To The Rescue" + John Cho, Shatner Feud + more» (en anglès). TrekMovie.com. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2010. [Consulta: 26 juliol 2010].
- ↑ «George Takei on how "Sulu" got his name on Star Trek - EMMYTVLEGENDS.ORG». YouTube. Arxivat de l'original el 9 març 2016.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de Sulu |