Manglar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista per sobre i per sota de la superfície marina a un manglar.
Biomes
Biomes terrestres
Tundra
Taigà i bosc boreal
Praderies i matollars de muntanya
Bosc temperat de coníferes
Boscos tropicals i subtropicals de coníferes
Boscos temperats de frondoses mixtos
Boscos, bosquets i matollars mediterranis
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs
Praderies, sabanes i matollars temperats
Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals
Deserts i matollars xeròfils
Praderies i sabanes inundades
Zona riberenca
Zona humida
Biomes aquàtics
Estany
Litoral, zona intermareal
Manglar
Bosc de kelp
Escull de corall
Zona nerítica
Plataforma continental
Zona pelàgica
Zona bèntica
Fumarola hidrotermal
Emanació freda
Banquisa
Altres biomes
Zona endolítica

El manglar (paraula d'origen guaraní) és un bioma format per arbres i arbusts molt tolerants a la sal, que ocupen la zona intermareal propera a les desembocadures de rius a les latituds tropicals de la Terra. Les regions amb manglars inclouen estuaris i zones costaneres. Els manglars tenen una gran biodiversitat biològica a causa de la seva alta productivitat, i s'hi troben nombroses espècies de molts tipus.[1] Els manglars són especialment susceptibles als canvis provocats per les marees, i el que de dia és una platja, de nit pot convertir-se en fons marí amb la pujada de la marea.[2] Els manglars reben el seu nom dels arbres que els formen, els mangles. El manglar proporciona recursos importants pels habitants de les zones on es troben com carbó vegetal, aliment i material de construcció.

La degradació ràpida de determinats manglars és preocupant ja que, entre altres coses, són estabilitzadors naturals de zones litorals fràgils i perquè contribueixen a la resiliència ecològica (ràpida recuperació) després de ciclons tropicals i tsunamis i contra la pujada del nivell del mar motivada pel canvi climàtic.

Corologia[modifica | modifica el codi]

Distribució mundial dels manglars

El manglar es desenvolupa sobre el litoral en zones de calma i poc profundes. Ocupa les tres quartes parts de les costes i deltes de les regions tropicals assegurant una gran protecció contra l'erosió i els tsunamis. Cobreix una superfície d'uns 150.000 km² a tota la Terra.[3] El manglar es troba en zones costaneres entre les latituds de 30º Nord i Sud, és a dir a la zona intertropical:

  • A l'Àfrica:
    • Àfrica oriental: del sud de Somàlia a Moçambic fa uns 15 m d'alçada.
    • Al nord, en les vores del Mar Roig i l'Oceà Índic fa només uns 5 m d'alçada però creix en una zona desèrtica.
    • Àfrica occidental en el Golf de Guinea.
    • A Madagascar.
  • A l'Àsia es pot veure el manglar en les petites illes més meridionals del Japó i en quasi totes les illes que separen Àsia d'Austràlia on també n'hi ha.
  • El manglar més gran es troba als rius Ganges i Brahmaputra.
  • A Amèrica del Sud el manglar és quasi en el litoral nord i a Amèrica central fins l'estat de l'Equador alguns arbres passen dels 30 m d'alt a la Guaiana.
  • A Amèrica del Nord el manglar creix al litoral del sud de Florida.[4]

Fauna[modifica | modifica el codi]

Nombroses espècies d'ocells viuen als manglars, però els crancs, els mol·luscs, els crustacis i els peixos són els més abundants tots ells (fins els peixos) amfibis. La zona aèria està ocupada per insectes, rèptils i ocells.

A Bangladesh, el manglar és el darrer refugi del tigre de Bengala. També hi ha simis com els macacos que l'encavallament de les branques els beneficia. Entre els ocells hi ha l'Ibis roig a l'illa de Trinitat.

Al manglar de Borneo hi viu amb freqüència el simi nassut.

Flora[modifica | modifica el codi]

L'evolució presenta una convergència de solucions per afrontar la salinitat i la humitat variable, la manca d'oxigen en els sòls i la llum intensa pròpia dels tròpics.

Quatre espècies d'arbres adaptats són presents sempre al manglar:

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hogarth, Peter J. (1999). The Biology of Mangroves Oxford University Press, Oxford
  2. Mazda, Y.; Kobashi, D. and Okada, S. (2005) "Tidal-Scale Hydrodynamics within Mangrove Swamps" Wetlands Ecology and Management 13(6): pp. 647-655
  3. Estimació de l'any 2000 (FAO) «Conversion et conservation des Mangroves». FAO. [Consulta: 28/05/2007].
  4. (anglès)«Natural Features & Ecosystems». National Park Service.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jacques Vieillefon, Les Sols des mangroves et des tannes de Basse-Casamance (Sénégal), Paris, ORSTOM, 291 p. (francès) ISBN 2-7099-0446-2