Fang (geologia)
El fang, és una barreja líquida o semilíquida d'aigua i terra o sediments. Geològicament parlant, el fang és una barreja d'aigua, partícules de pols i argila. Els dipòsits de fang antics s'endureixen amb el pas del temps geològic fins a convertir-se en fangolita o lutita.
Ans al contrari, llot fa referència al fang tou amb una concentració important de material orgànic que es forma en llocs on hi ha molta aigua estancada com als safareigs, els estanys o a rius a cabal molt baix.[1]
Un bany de fang, normalment amb ingredients especials, es fa servir per motius de bellesa, salud o plaer. el fang també té molts usos en l'art i en la decoració, sobretot pel que fa a escultures i peces de terrissa.
El fang a la construcció[modifica]
El fang és un dels primers materials emprats per la humanitat per construir refugis. El fang apilat a mà (cob), en forma de maons (tova) o compactat (tapial), és una manera barata i molt poc tecnificada de fer parets i murs, fet pel qual ha estat àmpliament utilitzat per les civilitzacions antigues, així com per les cultures ubicades en entorns desèrtics, on la fusta i la pedra són escassos.
Indústries del fang[modifica]
Hi ha diverses indústries tradicionals que han utilitzat el fang, com la rajoleria, la terrissa o la ceràmica.[2] Al País Valencià, les indústries del fang van tindre un gran desenvolupament durant el període musulmà.[2] Els rajolars es van estendre al llarg de tot el País Valencià, i fins a les darreries del segle xviii eren ben nombrosos.[3] Cavanilles destacaria quatre localitats, Llíria, La Vall d'Uixó, Biar i Elda, on es veien rajoles o teules.[3] Moltes altres localitats farien terrissa,[4] destacant Paterna i Manises com a centres ceràmics de major importància, tant abans com després de la Conquesta de València.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «llot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 102.
- ↑ 3,0 3,1 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 103.
- ↑ 4,0 4,1 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 104.
Bibliografia[modifica]
- Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fang |
Lèxic de l'escultura | |
|---|---|
| Tipus | |
| Matèria | |
| Estris | |
| Tècniques | |
