Biar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Biar
Escut de Biar
(En detall)
Localització

Localització de Biar respecte del País Valencià Localització de Biar respecte de l'Alt Vinalopó


Municipi de l'Alt Vinalopó
Vista de Biar
Vista de Biar
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Alt Vinalopó
Villena
Gentilici Biarut, biaruda
Predom. ling. Valencià
Superfície 98,17 km²
Altitud 700 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.689 hab.
37,58 hab/km²
Coordenades 38° 37′ 47″ N, 0° 45′ 49″ O / 38.62972,-0.76361Coord.: 38° 37′ 47″ N, 0° 45′ 49″ O / 38.62972,-0.76361
Distàncies 131 km de València
9,3 km de Villena
63,1 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PPCV, 4 PSPV i 1 EUPV
María Magdalena Martínez Martínez (PPCV) (2011)
Codi postal 03410
Codi territorial 03043
Festes majors Moros i Cristians
Del 10 al 13 de maig
Dies de mercat dimecres
Fira tradicional Del 10 al 13 de maig
Web
Plànol esquemàtic de la vila, amb les principals vies d'accés i comunicació.
  •   Zona urbana
  •   Centre històrico
  •   Edifici d'interés
  •   Zona verda
  •   Zona industrial
  •   Carretera secundària
  •   Via verda
Atzucac de la vila, a prop del castell

Biar és una població del País Valencià. Pertany a la subcomarca de la Vall de Biar, que s'inclou a la DTH (Demarcació Territorial Homologada) de tercer grau de l'Alt Vinalopó donada l'ordenació establerta per la Generalitat Valenciana.

Sobre la procedència del topònim Biar hi ha dues versions, una diu que procedeix de la paraula llatina apiarium que significa lloc d'abelles; l'altra la deriva de l'àrab amb el significat de lloc d'aigües o pous.

Història[modifica | modifica el codi]

Castell de Biar

Assignat aquest lloc fronterer a la Corona d'Aragó pel tractat d'Almizra de març de 1244, va ser conquistat un any després pel rei Jaume I, després de cinc mesos de setge,[2] segons consta al Llibre dels Feyts. En principi, el rei respecta la presència, les possessions i els costums de la població musulmana, i va limitar-se a establir una guarnició, arrendar les rendes reials i cobrar impostos. Però la sublevació dels musulmans (1276-1278) va portar a la seua expulsió d'aquest lloc. El 1280, Pere II de la Corona catanoaragonesa confirmava les heretats repartides a la població cristiana en un document que s'ha jutjat com a vertadera carta pobla del lloc. Va constituir un nucli crucial en els conflictes castellano-aragonesos i va rebre successius privilegis, entre els quals destaca la promesa de Pere el Cerimoniós de no segregar la vila i el seu terme de la Corona. Biar tingué un paper destacat a les Germanies com a vila revolucionària, per la qual cosa fou multada amb 1660 lliures. Per contra, en la guerra de Successió es va declarar partidària de Felip V, cosa que li valgué els títols de "molt noble, lleial i sempre fidelísima". No obstant això, sembla que aquest posicionament fou més pragmàtic que no ideològic i degut a la seua posició fronterera amb Villena (on hi havia un regiment borbònic). Així, el Consell de la Vila va demanar al municipi d'Alcoi (austracista) que li guardara els ramats i cavalleries "... que per la proximitat que tenen al regne de Castella, i en particular a la ciutat de Villena, i témer alguna ruïna de declarar-se en lo exterior sent així que de sa voluntat y en lo secret estan de part de nostre rey [Carles III]".

Testimoni d'aquests esdeveniments és el castell que corona el poble, símbol local, visible des de l'autovia Alacant-Madrid. Majestuós de dia i encantador i màgic de nit. Juntament amb el castell també es conserven algunes restes de la muralla de la que destaquen dues portes, l'Arc de Sant Roc o porta de Xàtiva i l'Arc del Jesús o porta de Castella. Des d'elles es pot accedir al nucli antic, amb els seus carrers estrets i empinats tots ells, de traçat radial i dirigits cap el castell.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

El creixement demogràfic de Biar durant el segle XVI va trobar el seu contrapunt en la frenada del XVII, on es van succeir epidèmies particularment intenses com la de 1676-1677. El segle XVIII va suposar una forta recuperació econòmica i demogràfica i a finals de segle destaca la importància del blat, el cep, l'olivera i d'altres productes d'horta. El desenvolupament de la terrisseria, tant de fang blanc com de vermell, va originar relacions comercials, amb pobles veïns i amb el Regne de Múrcia. A més a més, diversos ceramistes de Biar, els teulers, popularment anomenats "castelleros", solien traslladar-se a terres de Castella o d'Aragó per la confecció de teules. A mitjans del XIX, mantingué pareguda orientació agrícola i industrial. Més recentment, ja en el segle XX, l'activitat industrial s'ha centrat en el sector tèxtil i el calcer, mentre que la producció agrària s'ha adreçat més envers la comercialització. Paral·lela a l'última evolució econòmica es produeix una major organització dels grups socials menys afavorits per ella; durant la Segona República la FNTT, el sindicat socialista del camp, comptava ací amb una organització (Obrers Agrícoles). A principis dels setanta hi havia uns 3.000 habitants (biaruts); el 2003, 3.578. Actualment l'economia del lloc es eminentment industrial. Malgrat tot s'hi conserva l'elaboració d'artesania ceràmica, famosa pels seus envernissats.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La vila de Biar s'assenta sobre els estreps de la serra de Mariola, a les serres de Biar, de Fontanelles i dels Frares. Gairebé la meitat del seu ampli terme, 98,2 km2, és sòl forestal amb grans pinedes. La simbiosi entre la monumentalitat del casc urbà i l'exuberant paisatge del municipi depara grans possibilitats a excursionistes i senderistes que poden visitar gran quantitat de fonts, brolladors, rambles, barrancs, muntanyes com ara la Replana del Llop (1.228 m.); el Reconco (1.206 m.); el Cabeço Gordo (1.061 m.) i el Frare (1.042 m.) entre d'altres. La pujada al santuari de la Mare de Déu de Gràcia des del Plàtan; la visita a l'Aula de Natura, les Fontanelles o la Penya Tallada són altres atractius de Biar.

Festes[modifica | modifica el codi]

Biar és un dels pobles valencians que conserva un calendari festiu més complet. Les festes principals estan dedicades a la patrona, la Mare de Déu de Gràcia. Es coneixen amb el nom de "les Festes de Maig" i són festes de Moros i Cristians. Se celebren del 10 al 13 de maig i són de les més antigues del País Valencià, cosa que ha permés estendre la seua influència cap a altres festes com ara les de Villena o les de Beneixama. Els actes més destacats de les festes de moros i cristians de Biar són les Fogueres i el Ball dels Espies. Les fogueres s'encenen la nit del 10 de maig, a la baixada de la Mare de Déu des del Santuari al pobles. En total, són més de 500 fogueres situades als cims de les muntanyes que envolten Biar, cosa que ofereix un espectacle únic. El Ball dels Espies és un acte molt singular: centenars de parelles disfressades ballen una antiga dansa dedicada a un gegant vestit de moro anomenat "la Mahoma". Personatges importants a les festes de Biar són els capitans i les abanderades,la reina i la seua cort d'honor, així com les figures de la vengaleta i la rodella que han estat prou oblidades i pareix que tornen a cobrar el protagonisme que mereixen.

Una altra festa important és la de Sant Antoni (cap de setmana més proper al 17 de gener). S'hi fa cavalcada, cordada, replega, subhasta i processó. Destaca sobretot la figura del Rei Pàixaro, personatge medieval que només s'ha mantingut a Biar i que encapçala la cavalcada.

Durant l'estiu es fan algunes festes de "balls i carreres" amb porrats, corregudes, salt, llançament de barra, corregudes i altres jocs tradicionals, cloent la festa amb les danses.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Castell almohade (s. XII).
  • Església de l'Assumpció (s.XV-XVI).
  • Santuari de la Mare de Déu de Gràcia (s.XVIII-XIX).
  • Sala de Cort o Ajuntament(s.XVIII-XIX).
  • Ermita dels Sants de la Pedra (s.XIII).
  • Ermita del Roser o Sant Ramon.(s.XIII)
  • Ermita de Santa Llúcia.(s.XIII)
  • Ermita de Sant Roc.(s.XIII)
  • Restes de muralla i torretes medievals, arcs de Sant Roc i del Jesus.(s.XII)
  • Convent de Sant Miquel (s.XVIII).
  • Aqüeducte medieval.(s.XVI)
  • Molins fariners.
  • Palau del Marqués de Villagracia (s.XIX).
  • Casa pairal de la família Marco (s.XVII).
  • Casa pairal de la família Ferrís (s.XVI).
  • Pous de la neu.
  • Arbre del Plàtan (s.XVIII)
  • Pi de la Tosquera.
  • Ginebre del Pontarró.

Associacions[modifica | modifica el codi]

Imatge de la Mahoma de Biar en la torreta d'entrada al Castell de la Talaia de Villena.
  • Grup de Cors i Danses de Biar.
  • Associació Naturalista "Reconco" de Biar.
  • Centre Excursionista de Biar.
  • Associació d'Estudis Tradicionals "Sagueta Nova" de Biar.
  • Grup de Teatre "Vico".
  • Massa Coral "Mare de Déu de Gràcia".
  • Associació grup de dolçaines i tabals "La Bassa la Vila"
  • Moviment de pintura biarut.
  • Societat Unió Musical de Biar.

COMPARSES DE MOROS I CRISTIANS

  • Comparsa de Templers "Els Blanquets"
  • Comparsa de Cristians "Els Blavets"
  • Comparsa d'Estudiants
  • Comparsa de Maseros
  • Comparsa Moros Vells
  • Comparsa Moros Tariks
  • Comparsa Moros Nous

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Justo Román Soriano PSPV-PSOE
1983 - 1987 Justo Román Soriano PSPV-PSOE
1987 - 1991 Justo Román Soriano PSPV-PSOE
1991 - 1995 Justo Román Soriano PSPV-PSOE
1995 - 1999 Ramón Belda Díez PP
1999 - 2003
2003 - 2007 Cristóbal Román Almiñana PSPV-PSOE
2007 - 2011 María Magdalena Martínez Martínez PP
Des del 2011 María Magdalena Martínez Martínez PP
Resultats electorals de Biar, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana María Magdalena Martínez Martínez 1224 6
Partit Socialista del País Valencià Emilia García Camarasa 817 4
Esquerra Unida del País Valencià Vicent Galvany Meri 196 1
Coalició Compromís José Hernández Candela 158 0
Total 2395 11

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Beut i Belenguer, Emili. «Un Castell». Sicània, vol.2, n.7, gener 1959, pàg. 12 [Consulta: 23/6/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biar