Partit Socialista del País Valencià-PSOE

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre la federació valenciana del PSOE. Si cerqueu al partit fundat en 1974, vegeu «Partit Socialista del País Valencià (històric)».
Infotaula d'organitzacióPSPV-PSOE
Logotip PSPV-PSOE.gif
Dades bàsiques
Tipus entitat partit polític espanyol
Ideologia federalista, socialdemòcrata i progressista
Posició política centreesquerra
Història
Predecessor Federació valenciana del PSOE
Partit Socialista del País Valencià
Fundació 1879 (PSOE)
1978 (PSPV-PSOE)
Organització i govern
Seu central 
Presidència Toñi Serna Serrano
Secretariat Joaquim Puig Ferrer
Publicació Avant Segle XXI
Joventuts Joves Socialistes del País Valencià
Afiliació nacional Partido Socialista Obrero Español
Afiliació internacional Internacional Socialista
Afiliació europea Partit Socialista Europeu
Diputats a les Corts Valencianes
Diputats al Congrés dels Diputats

Web www.pspvpsoe.net
Modifica les dades a Wikidata
Antiga bandera del PSPV-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep el Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià. Originàriament el PSPV era un partit independent fundat el 1974, una refundació de l'antic Partit Socialista Valencià, que posteriorment es va fusionar amb el PSOE.

Fundació[modifica]

A mitjans dels anys 70, el Partit Socialista Obrer Espanyol no tenia excessiva implantació en el territori valencià. La província d'Alacant era on el PSOE tenia una major presència, articulada al voltant d'Antonio García Miralles.[1] Pel que fa a la Província de València, l'any 1975 el PSOE s'articulava al voltant d'un grup de 5 persones de tendència marxista del Barri d'Orriols a València; i Josep Lluís Albinyana, qui seria cap de llista d'esta formació a les eleccions generals espanyoles de 1977 i futur President del Consell Preautonòmic del País Valencià.[1] A les comarques de Castelló, el PSOE naix en un despatx en La Vall d'Uixó que muntaria el mateix Albinyana.[1] Des de la creació de la Federació Socialista del País Valencià el gener de 1975,[2] es produeix una cursa contra rellotge per a consolidar la marca del Partit Socialista i generara una crida que portara a una major implantació en el territori, de cara a les futures eleccions democràtiques.[1] Com a mostra, segons una enquesta anterior a les eleccions municipals de 1979, el PSOE guanyaria les eleccions generals espanyoles i a les Corts Valencianes però no les municipals.[1] S'estima que abans de les eleccions del 1977, la Federació Socialista del País Valencià (PSOE-PV) comptava amb uns 200 militants, menys dels que tenia el Partit Socialista del País Valencià.[2]

Després de les eleccions de 1977, el PSOE era el partit guanyador en el conjunt del País Valencià, mentre que el PSPV, que havia tingut un trencament entre un sector que es presentà junt al Partido Socialista Popular, i un sector que es presentà en solitari, no va obtenir representació. Açò va provocar que ambdós sectors s'integraren en el PSOE, creant, el 25 de juny de 1978, el partit que hui és conegut com a PSPV-PSOE.[3]

El PSOE ostentaria la presidència del Consell Preautonòmic del País Valencià, en la figura de Josep Lluís Albinyana des d'abril de 1978 fins a desembre de 1979, quan un pacte entre les cúpules del PSOE i la UCD[4] provoquen que el ja conegut com a PSPV-PSOE abandonara el Consell Preautonòmic, deixant a Albinyana en minoria davant la UCD, i forçant-lo a dimitir, cosa que ocorreria finalment el 22 de desembre de 1979.[5] El substituiria al capdavant del Consell Enric Monsonís, de la UCD, i el País Valencià accediria finalment a l'autonomia per la via de l'article 143, la reservada per a les comunitats no històriques amb l'Estatut de Benicàssim, que seria modificat a Madrid per a canviar el nom del País Valencià pel de Comunitat Valenciana.[1]

Amb les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, el PSPV-PSOE esdevindria el partit majoritari al País Valencià, guanyant les eleccions amb més del 50% de vots, fet que portaria a Joan Lerma a presidir la restaurada Generalitat Valenciana fins a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995.


Presidents socialistes de la Generalitat Valenciana[modifica]

Evolució[modifica]

El PSPV-PSOE va arribar a ser la segona federació amb més militants al PSOE, amb uns 35.000 a finals dels anys 80.[2]

El PSPV-PSOE va ser el partit polític més votat del País Valencià fins a l'any 1993, quan el Partit Popular va guanyar les eleccions generals. Va aconseguir majoria absoluta a les Corts Valencianes en les eleccions de 1983 (51 diputats) i 1991 (45 diputats). En la legislatura 1987 - 1991 va governar en minoria (42 diputats) amb el suport parlamentari puntual de la coalició IU - UPV i, en algunes ocasions, del CDS. Fou també la primera força municipal del País Valencià fins al 1995. Actualment l'Ajuntament de Benidorm és la institució valenciana representativa de major població on governa.

A les Corts Valencianes realitza la tasca d'oposició, junt amb Coalició Compromís i EUPV. En les diferents eleccions que s'han celebrat des que és la segona força política obtingué 32 diputats (1995), 35 (1999 i 2003), 38 (2007) i 33 (2011).

A diferència del PSC, té menys autonomia respecte de la direcció federal del PSOE, ja que el PSPV és una federació del PSOE, mentre que el PSC és un partit federat al PSOE.

El juliol de 2008 es presentà la ponència marc per a l'11é Congrés Nacional del partit, que proposa, entre altres mesures, canviar la denominació actual del partit per Partit Socialista de la Comunitat Valenciana (PSCV).[6] No obstant això, el 97% dels del·legats rebutjaren aquesta proposta, i acordaren mantenir el nom de "País Valencià" en la seua denominació.[7]

El 2018 el sistema judicial investigà si per a la campanya del 2007 es va finançar il·legalment.[8] Ciudadanos proposà a les Corts Valencianes crear una comissió d'investigació i el secretari del PSPV Ximo Puig acceptà.[9]

Resultats electorals[modifica]

Corts Valencianes[modifica]

Elecció Vots % Escons +/– Candidat Govern
1983 982.567 51,41
51 / 89
Nou Joan Lerma i Blasco Majoria
1987 828.961 41,28
42 / 89
Disminució 9 Joan Lerma i Blasco Coalició
1991 860.429 42,85
45 / 89
Augment 3 Joan Lerma i Blasco Majoria
1995 804.463 33,98
32 / 89
Disminució 13 Joan Lerma i Blasco Oposició
1999 768.548 33,91
35 / 89
Augment 3 Antoni Asunción Oposició
2003 874.288 35,95
35 / 89
= Joan Ignasi Pla Oposició
2007 838.987 34,49
38 / 99
Augment 3 Joan Ignasi Pla Oposició
2011 684.893 27,5
33 / 99
Disminució 5 Jorge Alarte Oposició
2015 620.439 24,84
23 / 99
Disminució 10 Ximo Puig Coalició
Evolució del nombre d'escons a les Cortes Valencianes
Circumscripció / Any 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Alacant 17 14 16 12 12 12 14 12 9
Castelló 14 11 11 8 9 9 10 9 6
València 20 17 18 12 14 14 14 12 8
TOTAL 51 42 45 32 35 35 38 33 23

Corts Generals[modifica]

Municipals[modifica]

València[modifica]

Elecció Vots % Escons +/– Candidat Govern
1979 122.482 36,11
13 / 33
Nou Ferran Martínez Castellano Coalició
1983 186.445 48,42
18 / 33
Augment 5 Ricard Pérez Casado Majoria
1987 143.037 36,75
13 / 33
Disminució 5 Ricard Pérez Casado Coalició
1991 139.272 37,3
13 / 33
= Clementina Ródenas i Villena Oposició
1995 110.071 24,08
8 / 33
Disminució 5 Aurelio Martínez Estévez Oposició
1999 116.437 28,95
11 / 33
Augment 3 Ana Noguera Montagud Oposició
2003 132.903 30,82
12 / 33
Augment 1 Rafael Rubio Martínez Oposició
2007 140.187 33,78
12 / 33
= Carmen Alborch Bataller Oposició
2011 86.440 21,76
8 / 33
Disminució 4 Joan Calabuig Rull Oposició
2015 57.981 14,07
5 / 33
Disminució 3 Joan Calabuig Rull Coalició

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Entrevista amb Josep Lluís Albinyana a El Temps, número 1321, 6 d'octubre de 2009, pg. 11-26
  2. 2,0 2,1 2,2 Anselm Bodoque Arribas, Partits i conformació d'elits polítiques autonòmiques. Transició política i partits polítics al País Valencià, Institut de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000, p. 14
  3. Anselm Bodoque Arribas, Partits i conformació d'elits polítiques autonòmiques. Transició política i partits polítics al País Valencià, Institut de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000, p. 15
  4. “La realitat social del País Valencià ha crescut malgrat una política frontalment espanyolista” entrevista a Josep Lluis Albinyana a El Punt Avui del 15 de desembre de 2012
  5. Dimite Albiñana tras la retirada del PSOE del Consell notícia a El País del 23 de desembre de 1979 (castellà)
  6. Ponència marc de l'11é Congrés Nacional del PSPV-PSOE
  7. Web del PSPV-PSOE, 27/09/2008: "El plenario del Congreso aprueba por práctica unanimidad los dictámenes de las comisiones".
    « Los delegados y delegadas participantes en la comisión acordaron, con el 94% de los votos, mantener la denominación de Partit Socialista del País Valencià »
  8. «Solarium, condones o una avioneta: la campaña del PSPV y Bloc que compitió con 'Gürtel' en Valencia». El Mundo, 31-03-2018 [Consulta: 11 abril 2018].
  9. «Puig accepta crear la comissió d'investigació sobre el finançament dels partits». À Punt, 03-04-2018 [Consulta: 11 abril 2018].

Enllaços externs[modifica]