Xarxa Teatre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióXarxa Teatre
Dades base
Tipus entitat Grup de teatre
Idioma oficial Català, valencià
Teatre visual sense text
Història
Fundació 1983
Activitat
Zona on actua Món
Organització i govern
Seu central 
Codirectors Leandre Escamilla
Manuel V. Vilanova

Web www.xarxateatre.com
Modifica dades a Wikidata

Xarxa Teatre és un grup internacional de teatre de carrer, creat en 1983 a Vila-real, que ha actuat en els cinc continents. Es considera una de les companyies de teatre amb més ressò internacional des de l'inici del segle XXI. Mesclen de manera original el teatre visual, la música i la coreografia.[1] Inicialment feien espectacles per a infants, però de mica en mica van evolucionar vers propostes de gran format per a adults, sovint lligats amb elements de cultura popular.[2]

S'inscrivien en un llarg moviment exitós de teatre «no textual» que va iniciar-se als anys 1980. Altres exponents n'eren Els Comediants, Dagoll Dagom, Sèmola Teatre, La Fura dels Baus, El Tricicle, La Cubana, Vol.Ras i Zotal Teatre. Segons Francesc Massip: «la millor avantguarda teatral ibèrica de final del segle xx parlava català, tot i que sovint no parlava».[3]

El primer president de l'associació cultural fou Adolf Piquer (1983-86). Actualment és codirigit per Leandre Escamilla i Manuel V. Vilanova. Va ser la companyia encarregada de realitzar l'espectacle Veles e vents per a la inauguració del túnel sota el Canal de la Mànega.[4] La companyia realitza espectacles infantils sota el nom de Volantins. El 1999 el grup fundà la revista de teatre Fiestacultura, dirigida per Pasqual Mas i Usó (1999-2011).

El 2014 Xarxa Teatre va rebre el Premi de la Crítica del País Valencià.[5]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1983 La bruixa Marruixa.
  • 1985 La barba del Rei Barbut.
  • 1986 El dolçainer de Tales.
  • 1986 (1989) Nit Màgica.
  • 1989 El·lisístrata.
  • 1990 Ibers.
  • 1990 El foc del Mar.
  • 2000 Déus o Bèsties.
  • 1994 Alimara.
  • 1994 Veles e vents.
  • 1995 Tombacarrers.
  • 2002 Tombatossals.
  • 2003 Don Quijote sueña de nuevo. Textos de Pasqual Mas i Usó.
  • 2006 Les rates mortes.
  • 2006 Prohibido bañarse. Textos de Pasqual Mas i Usó.
  • 2007 La filla del Rei Barbut. Ópera de Matilde Salvador.
  • 2009 Proserpina. Textos de Pasqual Mas i Usó.
  • 2010 G-178. Amb la col·laboració de Génerik Vapeur.
  • 2013 Papers.
  • 2013 Ara Pacis.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pasqual Mas i Usó, Adolf Piquer i Javier Vellón, Xarxa Teatre. Tradició, festa i teatralitat. Diputació de Castelló, 1998.
  • Leandre Escamilla, Mireia Marqués i Manuel V. Vilanova, Teatro de calle. Veinte años aprendiendo. Fiestacultura, Vila-real, 2003.
  • Remei Miralles i Josep Lluís Sirera, Xarxa Teatre. 25 anys sense fronteres. Fiestacultura, Vila-real, 2008.
  • Manuel Vilanova, Tragèdia i festa, (Comunicació presentada al seminari «Pervivència de la teatralitat medieval»a Elx, del 28 al 31 d'octubre de 1994), Mediateca de festes.org

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Xarxa Teatre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Rosselló, Ramón X. «El teatre valencià del temps de l'ADB ença (o sempre ens quedarà escalante)». A: L'Agrupació Dramática de Barcelona: entre el mite i la realitat?. Barcelona: Punctum, 2011, p. 73. ISBN 9788493925215. 
  3. Massip, Francesc «El teatre català (i espanyol): panorama del teatre català des de final de s.XX fins a l'actualitat». Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre, núm 39-40, 2013, pàg. 63 [Consulta: 28 agost del 2014].
  4. Massip,, p. 67.
  5. JMJ «Xarxa Teatre, Esperança Camps y Dani Miquel se llevan los Premis de la Crítica» (en castellà). El País, 11 abril 2014 (2014-04-11) [Consulta: d'agost del 2014]. «Segons el jurat pel «su larga trayectoria de trabajo que ha contribudio notablemente a renovar el teatro de calle y nuestro teatro en general y por haber llevado sus espectáculos y su identidad valenciana a través de los cinco continentes.»»