Eurotúnel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Eurotúnel
TGV TMST 3011-2 - Sortie Tunnel sous la Manche à Coquelles.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTúnel internacional, underwater tunnel (en) Tradueix i túnel ferroviari Modifica el valor a Wikidata
Part deset meravelles del món modern Modifica el valor a Wikidata
Creació20 juny 1993 Modifica el valor a Wikidata
Obertura6 maig 1994 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
15 desembre 1987 – 20 juny 1993Construction time (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Cost15.000.000.000 € Modifica el valor a Wikidata
Mesura50.450 (longitud) m
Travessacanal de la Mànega Modifica el valor a Wikidata
Hi passaHigh Speed 1 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatRegne Unit
PaísAnglaterra
RegióSud-est d'Anglaterra
Comtat cerimonialKent
Comtat no metropolitàcomtat de Kent Modifica el valor a Wikidata
 51° 01′ 00″ N, 1° 27′ 00″ E / 51.0167°N,1.45°E / 51.0167; 1.45
Format pertúnel ferroviari
túnel de carretera Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Període operatiu14 novembre 1994 Modifica el valor a Wikidata –
Propietat deGetlink (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorGetlink (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeurotunnel.com… Modifica el valor a Wikidata
Mapa línia Eurostar
0:00 St. Pancras International Underground no-text.svg
Stratford International DLR no-text roundel.svg (obertura el 2010)
0:15 Ebbsfleet International
Fawkham Junction
0:30 Ashford International
frontera UK-F (Eurotúnel)
0:54 Calais-Fréthun
1:20 Lille-Europe
frontera França-Bèlgica
1:51 Bruxelles Midi/Brussel-Zuid
2:15 Paris Gare du Nord
2:33 Marne la Vallée-Chessy (Disneyland)
5:40 Avignon Centre
6:27 Moûtiers (ski)
6:59 Aime la Plagne (ski, parada a demanda)
7:17 Bourg Saint Maurice (ski)
Mapa Eurotúnel
Perfil geològic al llarg del túnel segons va ser construït.
Terminal de l'Eurotúnel a Dover, Anglaterra

Es denomina Eurotúnel al túnel que creua el Canal de la Mànega, unint França amb Anglaterra. És una important infraestructura del transport internacional. Va ser obert el 6 de maig de 1994.[1] És el tercer túnel mes llarg del món, només per darrere del Túnel de Seikan i el Túnel del Sant Gotard. La seva travessia dura aproximadament 35 minuts entre Calais/Coquelles (França) i Folkestone (Regne Unit).

Característiques tècniques[modifica]

Té una longitud de 50 km, 39 d'ells submarins, sent així el túnel submarí més llarg del món, amb una profunditat mitjana de 40 metres. Està format per tres galeries:

  • Dos túnels de 7,6 m de diàmetre reservats per al transport ferroviari, un d'anada i un altre de tornada.
  • Una galeria de serveis de 4,8 m, preparada per a una evacuació o per el manteniment dels altres

Aquestes tres galeries estan unides cada 375 metres per altres galeries transversals d'auxili i manteniment, que permet que hagi un corrent d'aire per a disminuir la pressió, evitant així la propagació del fum en cas d'incendi, així com la resistència aerodinàmica al pas dels trens que circulen a 140 km/h.

Construcció[modifica]

La perforadora de l'Eurotúnel va ser la principal eina emprada per a la seva construcció. Va ser fabricada per l'empresa japonesa Kawasaki Heavy Industries. Tenia 8,78 m de diàmetre i 350 m de longitud, amb un pes de 1.000 tones.

Avantatges[modifica]

  • El tren d'alta velocitat Eurostar tarda 2 hores i 20 minuts per anar de Londres a París, i 1 hora i 57 minuts de Londres a Brussel·les.
  • Les càrregues es desplacen per un tren en compte de ser transportades per camions o ferris a través del Canal, subjecte a condicions meteorològiques adverses o altres factors.
  • Els automobilistes entren en els trens de transbordament i poden romandre als seus vehicles o passejar mentre creuen el túnel. Els camioners entren els camions en els vagons, i un minibús els trasllada al vagó club, on tenen seients i un servei de càtering.

Societat concessionària[modifica]

Va ser finançat per societats privades, sense intervenció estatal, a canvi de la concessió de la seva explotació fins a 2052. Un estudi realitzat en 1984 per bancs francesos i anglesos considerava viable el projecte. El govern anglès, dirigit per Margaret Thatcher, es va oposar al finançament públic del projecte, postura acordada amb el govern francès en el Tractat de Canterbury.

El cost va ser de 16.000 milions d'euros. Les dificultats de coordinació entre empreses contractades i subcontractades i la dificultat tècnica del projecte, va elevar considerablement els costos.

Eurotunnel és la societat privada concessionària del projecte. Gestiona el transport ferroviari, cobrant peatge a les companyies ferroviàries que utilitzen el túnel i explotant amb els seus propis mitjans el trànsit ferroviari de camions i passatgers. La demanda ha estat menor del previst; sobre una previsió de 30 milions de viatgers i 15 milions de tones anuals de mercaderies, en 2003 es van transportar 6,8 milions de viatgers i 1,5 milions de tones de mercaderies.

Referències[modifica]

  1. «On this day: Tunnel links UK and Europe» (en anglès). BBC News, 01-12-1990 [Consulta: 19 juliol 2009].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eurotúnel

Vegeu també[modifica]