Túnel de base del Sant Gotard

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Túnel de base del Sant Gotard
20141120 gotthard-basistunnel02-wikipedia-hannes-ortlieb.jpg
Dades
Tipus túnel ferroviari
Data d'obertura oficial 1r juny 2016
Característica
Mesura 57.090 (longitud) m
Creua Massís de Sant Gotard
Hi passa Gotthard railway Tradueix
Ubicació geogràfica
Estat sense litoralSuïssa
Greater region of SwitzerlandSuïssa Central
CantóUri
Localització Uri
46° 36′ 00″ N, 8° 45′ 54″ E / 46.6°N,8.765°E / 46.6; 8.765Coord.: 46° 36′ 00″ N, 8° 45′ 54″ E / 46.6°N,8.765°E / 46.6; 8.765
Activitat
Propietat de SBB-CFF-FFS
Gestor/operador SBB-CFF-FFS
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Estació multifuncional sota Sedrun.
Esquema del túnel (en verd: direcció- excavació).
Mapa del túnel
Lloc de la construcció prop de Bodio.

El Túnel de base del Sant Gotard és un túnel ferroviari sota els Alps a Suïssa. Amb una longitud de 57,09 km i un total de 151,84 km de túnels i galeries, és el túnel ferroviari més llarg i profund del món. La perforació va concloure el 15 d'octubre de 2010 i va ser inaugurat oficialment l'1 de juny de 2016.[1][2][3]

El projecte, amb un cost de 9.830 milions de francs suïssos, consta de dos túnels separats que contenen una via cadascun.[4] És part del projecte suís AlpTransit, també conegut com New Railway Link through the Alps (NRLA), que així mateix inclou els túnels de Lötschberg i Mont Ceneri entre els cantons suïssos de Berna i Valais.

Els túnels tenen la finalitat de facilitar el pas dels Alps i establir una ruta directa apta per a trens d'alta velocitat. Una vegada finalitzats, el temps actual de viatge de gairebé quatre hores entre Zuric i Milà es redueix a dues hores i mitja.

Les boques del túnel són a prop de les ciutats de Erstfeld (nord) i Bodio (sud).

Generalitats[modifica]

La ruta a través del pas de Sant Gotard és una de les més importants per travessar els Alps en l'eix nord-sud d'Europa. El trànsit per aquesta ruta ha augmentat de manera exponencial des de 1980, i les carreteres i traçats ferroviaris han arribat a la saturació de tràfic.

A fi de solucionar aquests problemes i d'aconseguir un sistema més ràpid per creuar els Alps, els votants suïssos van decidir construir aquest túnel a través del Massís de Sant Gotard a 600 m per sota del túnel ferroviari existent.

A través del traçat ferroviari actual els trens de mercaderies tenen limitat el pes màxim a 2.000 t, usant dues o tres locomotores. Amb el nou túnel, els trens de mercaderies de fins a 4.000 t poden travessar els Alps sense locomotores addicionals i els trens de passatgers poden circular fins a 250 km/h reduint sensiblement els temps de viatge dels recorreguts transalpins.

Construcció[modifica]

La responsable de la construcció és l'empresa AlpTransit Gotthard, que amb vista a reduir a la meitat el temps previst va començar les obres des de quatre punts diferents (finalment van ser cinc) al mateix temps situats en Erstfeld, Amsteg, Seduns, Faido i Bodio.

Es va construir un sistema de túnels amb dos tubs principals de via única, connectats cada 325 m aproximadament per túnels de servei. Els trens poden canviar de túnel en alguna de les dues "estacions multifuncionals" sota Sedrun i Faido, que alberguen equips de ventilació i infraestructura tècnica i serveixen com a parades d'emergència i rutes d'evacuació per a casos d'emergència.

L'accés a la "estació multifuncional de Sedrun" serà un túnel gairebé pla d'un quilòmetre de longitud des de la vall on es troba la ciutat de Sedrun. Per això existeix un projecte local de transformar l'estació en una parada oficial de trens anomenada Porta Alpina. En el procés d'excavació, van morir nou treballadors.[2]

Dades rellevants[modifica]

  • Longitud: 57.104 m (túnel est) i 57.017 m (túnel oest)[5]
  • Longitud total de túnels i galeries: 151,84 km
  • Inici de la construcció: 1993 (sondejos), 1996 (preparació) i 2003 (excavació)
  • Cost total: 10.300 milions de dòlars (projectat).[6] Cost real de més de 12.000 milions de dòlars[7]
  • Trens diaris: 200-250
  • Volum de roca excavada: 24 milions de t (13,3 milions de )
  • Nombre de màquines tuneladores (TBM): 4

Progrés de l'obra[modifica]

Any Mes Total completat % del total de 151,84 km
2004 Juliol 52,34 km 34,1%
2005 Juny 74,59 km 48,6%
2006 Juny 94,10 km 61,3%
Desembre 102,07 km 66,6%
2007 Juny 103,67 km 67,6%
Octubre 105,01 km 68,6%
2008 Gener 106,80 km 69,6%
Març 108,00 km 70,4%
Maig 109,90 km 71,7%
2009 Febrer 125,40 km 81,8%
Setembre 137,30 km 90,4%
2010 Març 143,80 km 94,7%
15 octubre 149.10 km 98,7%
2011 Març 151.26 km 99,6%
Abril 151,70 km 99,91%
Maig 151,75 km 99,94%
Juny 151,82 km 99,99%

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Terminada bajo los Alpes suizos la perforación del túnel más largo del mundo, AFP, 15 d'octubre de 2010, consultat el mateix dia.
  2. 2,0 2,1 «World's longest and deepest rail tunnel to open in Switzerland».
  3. «El túnel más largo y profundo del mundo se inaugura hoy en Suiza».
  4. «The Costs» (en anglès). Neat.ch. [Consulta: 15 octubre 2010].
  5. «Project data – raw construction Gotthard Base Tunnel». Lucerne, Switzerland: AlpTransit Gotthard Ltd. [Consulta: 12 maig 2016].
  6. «Swiss create world's longest tunnel». BBC News, 15-10-2010 [Consulta: 15 octubre 2010].
  7. «World's longest and deepest rail tunnel to open in Switzerland».