Berna
 Berna |
|||||
|---|---|---|---|---|---|
| Bern | |||||
|
|||||
 |
|||||
|
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Estat | Suïssa | ||||
| Cantó | Cantó de Berna | ||||
| Districtes administratius | Districte administratiu de Berna-Mittelland | ||||
| Població | |||||
| Total | 141.660 (2016) | ||||
| • Densitat | 2.745,35 hab/km² | ||||
| Gentilici | bernès, bernesa | ||||
| Llengua | alemany | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 51.600.000 m2 (51,6 km2) | ||||
| Banyat per | Aar | ||||
| Altitud | 542 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Història | |||||
| Fundació | 1191 | ||||
| Organització i govern | |||||
| • Mayor of Bern | Alec von Graffenried (2017) | ||||
| Indicatius | |||||
| Codi postal | 3000 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 031 | ||||
| Codi BFS | 0351 | ||||
| Altres dades | |||||
| Agermanament | |||||
|
|
|||||
| Web | http://www.bern.ch | ||||
 |
|||||
Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.
Berna té uns 300.000 habitants incloent-hi l'àrea metropolitana. Està travessada pel riu Aar. Ha estat declarada patrimoni cultural mundial de la UNESCO, gràcies al seu patrimoni urbà medieval.
La ciutat i el cantó de Berna són majoritàriament de parla alemanya i de tradició protestant.
Història[modifica | modifica el codi]
Berna va ser fundada pel duc Bertold V de Zähringen el 1191 aprofitant un meandre del riu Aar.
Fou declarada ciutat lliure imperial per l'emperador Frederic II l'any 1218, després de la mort de sense hereus de Bertold V.
L'any 1353 Berna va ingressar en la Confederació Suïssa, esdevenint un dels membres capdavanters del nou estat.
L'any 1415 envaí i conquerí l'Aargau i l'any 1536 Vaud a banda d'altres territoris més petits, cosa que la convertí en la ciutat-estat més gran al nord dels Alps.
Fou ocupada pels soldats de la França revolucionària el 1798 i li foren arrabassats gran part dels seus territoris.
El 1831 la ciutat es va convertir en la capital del cantó de Berna.
L'any 1848, la nova constitució federal va fer de Berna la capital (o més ben dit «la vila federal») de Suïssa.
Geografia[modifica | modifica el codi]
Font de la Justícia
|
|||
| Tipologia | municipi de Suïssa, cantonal capital of Switzerland, federal city, ciutat universitària, gran ciutat, ciutat i capital | ||
|---|---|---|---|
| Ubicació | |||
| Estat |  Suïssa |
||
| Regió/prov. | Cantó de Berna | ||
| Municipi | Berna | ||
| Característiques | |||
| Superfície | 84684 ha | ||
| Patrimoni | |||
|
|
|||
|
|||
| Tipus | Cultural | ||
| Criteris | (iii) | ||
| Identificador | 267 | ||
| Regió | Europa i Amèrica del Nord | ||
|
|||
| Declaració | 1983 | ||
| Activitat | |||
| 46° 56′ 53″ N, 7° 27′ 01″ E / 46.948055555556°N,7.4502777777778°E | |||
|
|||
Berna es troba en l'altiplà Suís al cantó de Berna, una mica a l'oest del centre de Suïssa i 20 km al nord dels Alps Bernesos. El paisatge al voltant de Berna es va formar per les glaceres de la darrera Edat de Gel. Les dues muntanyes més properes a Berna són els Gurt amb una alçada de 858 metres i la Bantiger amb una alçada de 947 metres. El lloc de l'antic observatori de Berna és el punt d'origen dels CH1903 sistema de coordenades en els 46° 57'08 66" N 7° 26'22 50" E / 46.9524056 ° N ° 7.4395833 E / 46.9524056, 7,4395833.
La ciutat va ser construïda sobre una península muntanyosa envoltada pel riu Aar però aquestes fronteres naturals al segle XIX varen ser superades per una sèrie de ponts es van construir per permetre a la ciutat per créixer més enllà del Aar.
Berna està construït sobre terrenys molt desiguals. Hi ha diverses desenes de metres de desnivell entre els diferents barris del Aar (Mat, Marzili) als barris més alts (Kirchenfeld, Länggasse).
Fets destacats[modifica | modifica el codi]
El centre ciutat de Berna és destacadament medieval i ha estat reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat per motius culturals. Potser l'element més conegut és el Zytglogge (en alemany de Berna "Temps de Campanes"), un complex medieval amb torre del rellotge movent els titelles. També compta amb una impressionant catedral gòtica del segle XV, el Münster, i un ajuntament del segle XV. Gràcies a 6 quilòmetres d'arcades, el nucli antic de la ciutat compta amb un dels més llargs passeigs de compres d'Europa.
Des del segle XVI, la ciutat ha tingut un fossar d'ós (el Bärengraben), que es pot visitar al final de la Nydeggbrücke. El Palau Federal (Bundeshaus), construït el 1902, alberga el parlament nacional i part de l'administració federal, també pot ser visitat.
Einstein vivia en un apartament a la Kramgasse 49, el lloc de la Einsteinhaus, des de 1903 a 1905, any en què els documents de l'Annus Mirabilis van ser publicats.
El Jardí de les Roses (Rosengarten), des d'on es pot gaudir d'una pintoresca vista panoràmica de la ciutat medieval, hi ha un roser molt ben conservat en un turó, convertit en un parc que era un antic cementiri el 1913.
Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]
- Walther Aeschbacher (1901-1969) director d'orquestra i compositor.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berna |
Catalans de Berna http://hirbel.jimdo.com/associacions-locals-lokale-vereine/berna/
|
||||||
