1831
| Tipus | any civil i any comú començat en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1831 (mdcccxxxi) |
| Islàmic | 1247 – 1248 |
| Xinès | 4527 – 4528 |
| Hebreu | 5591 – 5592 |
| Calendaris hindús | 1886 – 1887 (Vikram Samvat) 1753 – 1754 (Shaka Samvat) 4932 – 4933 (Kali Yuga) |
| Persa | 1209 – 1210 |
| Armeni | 1280 |
| Rúnic | 2081 |
| Ab urbe condita | 2584 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1800 1810 1820 - 1830 - 1840 1850 1860 | |
| Anys | |
| 1828 1829 1830 - 1831 - 1832 1833 1834 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 21 de juliol, Brussel·les, Bèlgica: el primer rei Leopold I de Bèlgica, jura fidelitat a les lleis del poble belga. Aquest dia va esdevenir la festa nacional belga.[1]
- 12 d'agost - Bèlgica: la victòria dels independentistes a la revolució belga s'acaba amb la independència del país.
- 25 de desembre - Jamaicaː Inici de la Gran revolta dels esclaus.[2]
- Charles Robert Darwin s'enrolà, als 22 anys, al vaixell de reconeixement HMS Beagle com a naturalista sense paga per emprendre una expedició científica al voltant del món que durà cinc anys i en què recollí dades sobre animals i plantes d'arreu del món que l'ajudaren a la formulació de la teoria de l'evolució exposada en el seu llibre «L'origen de les espècies» (1859).
- Michael Faraday publica els experiments en els quals es basa la llei de Faraday sobre electromagnetisme.
- Robert Brown descrigué el nucli cel·lular.
- Es signa el tractat de Pequín que segellà la pau entre l'Imperi de la Xina i el Kanat de Kokand.
Naixements[modifica]
Països Catalans[modifica]
- 15 de maig, Prats de Molló (Alt Vallespir): Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor català de la Renaixença (m. 1897).[3]
Resta del món[modifica]
- 23 de febrer, Stettin: Felicita von Vestvali, cantant i actriu dramàtica alemanya.[4]
- 24 de febrer, Berlín, Regne de Prússia, Confederació Alemanya: Leo von Caprivi, general alemany, 2n Canceller [5]d'Alemanya.
- 3 de març - Brocton, Nova York, Estats Units: George Mortimer Pullman fou un industrial i inventor estatunidenc conegut per la invenció del cotxe-llit a la companyia Pullman (m. 1897)[6]
- 11 d'abril, Oostende: Euphrosine Beernaert, pintora de paisatge neerlandesa (m. 1901).[7]
- 13 de juny - Edimburg: James Clerk Maxwell, matemàtic i físic teòric escocès, que va formular les equacions que porten el seu nom (m. 1879).[8]
- 17 de juliol - Pequín, Xina: emperador Xianfeng, novè emperador de la dinastia Qing (m. 1861).[9]
- 12 d'agost - Iekaterinoslavː Helena Blavatsky, fundadora de la Societat Teosòfica i de la teosofia (m. 1891).[10]
- 22 d'agost, Aquisgrà: Marie Louise Dustmann-Meyer, soprano alemanya.
- 25 d'agost, Santiago de Xile: Benjamín Vicuña Mackenna, historiador i polític xilè.
- 6 d'octubre - Brunsvic: Richard Dedekind, matemàtic (m. 1916).[11]
- 15 d'octubre, Boroughbridge, Anglaterraː Isabella Bird, exploradora, escriptora, fotògrafa i naturalista anglesa del s. XIX.[12]
- 19 de novembre, Cuyahoga County, Ohio (EUA): James Abram Garfield, 20e. President dels EUA (m. 1881)
- 12 de desembre, Ponta Delgada: Ernesto do Canto, historiador, bibliòfil i polític de les Açores.
- 14 de desembre, Segòvia: Arsenio Martínez-Campos Antón, president del govern espanyol (1879-1879).
- 26 de desembre, Bruges: Charles Meerens, intèrpret i musicòleg belga
- Romuald Zientarski, compositor polonès.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 26 de maig, Granada, Espanya: Mariana Pineda, heroïna de la causa liberal espanyola (n. 1804).[13]
- 8 de juny, Londres, Anglaterra: Sarah Siddons, actriu gal·lesa (n. 1755).[14]
- 27 de juny - París: Sophie Germain, matemàtica francesa (n. 1776).[15]
- 4 de juliol - Nova York (EUA): James Monroe, militar, advocat, 5è President dels Estats Units (n. 1758).
- 25 de juliol - Sant Petersburgː Maria Szymanowska, compositora i pianista virtuosa polonesa del segle xix (n. 1789).[16]
- 14 de novembre - Berlín, Prússia: Georg Wilhelm Friedrich Hegel, filòsof alemany de l'idealisme (n. 1770).
- Viena: Wenceslau Severin Rzewuski, orientalista polonès.
Referències[modifica]
- ↑ Fontana, Josep, 1931-2018,. Capitalisme i democràcia : 1756-1848 : com va començar aquest engany. ISBN 978-84-297-7773-4.
- ↑ «THE BAPTIST WAR (1831-1832)» (en anglès). Blackpast, 22-07-2017. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Molins, A. de Elias. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (en castellà), 1889, p. 316. ISBN 978-5-87321-997-1.
- ↑ «Felicita von Vestvali». Association Encyclopédie de l'art lyrique français. [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «George M. Pullman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-02-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Ramos, Gemma. Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa: Ajuntament de Terrassa. ohDigital, 2019-06-03, p. 121.
- ↑ «James Clerk Maxwell | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «1831». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Richard Dedekind | German mathematician» (en anglès). [Consulta: 6 octubre 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «Viajar como terapia, Isabella Bird (1831-1904)». Mujeres en la historia. [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ Verdú, Pepe. «Un rastro (femenino) de heroicidad y martirio perdura en Granada» (en castellà). La Vanguardia, 24-05-2020. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ «Sarah Siddons». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Sophie Germain» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Maria Szymanowska» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 27 maig 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1831 |