15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 77 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1879 - Baix Segura: com a conseqüència de les pluges torrencials el riu Segura es desborda a Oriola i altres poblacions de la comarca amb un cabal superior als 2.000 m³/s, el més alt de la seua història.
• 1924 - Barcelona: s'inicien les emissions regulars de Ràdio Barcelona (Cadena SER).
• 1940 - Barcelona: després d'un judici militar sense garanties processals, afusellen Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuïc.
• 1952 - Barcelona: entrega de la Primera edició del Premi Planeta.

Resta del món

• 1582 - Roma: el papa Gregori XIII decreta el calendari gregorià en substitució del calendari julià; aquest dia (divendres 15 d'octubre de 1582) esdevé després del dijous 4 d'octubre.
• 1756 - Saxònia es rendeix durant la Guerra dels Set Anys.
• 1815 - Napoleó Bonaparte arriba a l'illa de Santa Helena, lloc on va ser desterrat fins a la seva mort.
• 1894 - És arrestat Alfred Dreyfus i acusat, injustament, d'alta traïció en favor d'Alemanya.
• 1940 - Estats Units: estrena de la pel·lícula The Great Dictator de Charles Chaplin.
• 1964 - La troika formada per Leonid Bréjnev, Kosiguin i Podgorni substitueix Nikita Khrusxov al capdavant de l'URSS.
• 1986 - Jerusalem: Atemptat al Mur de les Lamentacions amb el resultat d'un mort i 70 ferits.
• 1989 - Sud-àfrica: El Congrés Nacional Africà, liderat per Nelson Mandela és legalitzat després de 30 anys de prohibició.
• 1995 - Iraq: Saddam Hussein és reescollit President en un referèndum.
• 2003 - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
• 2005 - Iraq: S'aprova en referèndum la Constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.

Naixements

Països Catalans

• 1840, Barcelona, Barcelonès: Emili Vilanova i March, escriptor català. (m. 1905)

• 1873, Castellar del Vallès: Josep Germà i Homet, industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell.
• 1903, Sabadell: Joan Miralles i Orrit, manyà i alcalde de Sabadell l'any 1936.
• 1922, Vilanova i la Geltrú: Alfons Figueras i Fontanals, dibuixant de còmics.

Resta del món

• 70 aC, Brindes, actual Bríndisi: Virgili, poeta romà.
• 1542, Umarkot, Imperi Mogol: Akbar el Gran, emperador mogol.
• 1608, Faenza, Emília-Romanya: Evangelista Torricelli, físic i matemàtic italià.
• 1693, Sacre Imperi Romanogermànic: Franz Caspar Schnitger, orguener, fill de l'orguener Arp Schnitger.
• 1816, Ploemeur, prop de Lorient, Bretanya: Henri Dupuy de Lôme, enginyer naval francès.
• 1844, Röcken bei Lützen, Alemanya: Friedrich Wilhelm Nietzsche, filòsof alemany.
• 1869, Madrid, Espanya: Francisco Largo Caballero, polític i sindicalista, president del govern de la Segona República Espanyola, 1936-1937).
• 1901, Madrid, Espanya: Enrique Jardiel Poncela, dramaturg espanyol.
• 1908, Iona Station (Canadà): John Kenneth Galbraith, economista nord-americà d'origen canadenc.
• 1915, Ruzinoy, Polònia: Isaac Shamir, Primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992.
• 1920, Nova York, EUA: Mario Puzo, novel·lista i guionista nord-americà.
• 1923, Santiago de las Vegas, Cuba: Italo Calvino, escriptor italià.
• 1926, Poitiers, França: Michel Foucault, filòsof francès.
• 1829, Goshen, Connecticut: Asaph Hall, astrònom nord-americà, que va descobrir les dues llunes de Mart, Fobos i Deimos.
• 1940, Brisbane, Queensland (Austràlia). Peter Charles Doherty, immunòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1996.
• 1944, Bangor, Irlanda del Nord: David Trimble, polític nord-irlandès i Premi Nobel de la Pau el 1998.
• 1956, Gibraltar: Peter Caruana, primer ministre de Gibraltar entre 1996 i 2011.
• 1977, Rouen, França: David Trézéguet, futbolista, campió del món el 1998 i campió d'Europa el 2000 amb França.

Necrològiques

Països Catalans

• 1173 - Barcelona, Comtat de Barcelona: Peronella d'Aragó, reina titular d'Aragó.
• 1897 - La Jonquera, Alt Empordà: Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor català de la Renaixença. (n. 1831)
• 1924 - Sabadell, Vallès Occidental: Eduard Brossa i Trullàs, cartògraf català.
• 1940 - Castell de Montjuïc, Barcelona: Lluís Companys i Jover, 123è President de la Generalitat de Catalunya afusellat.

Resta del món

• 898: Lambert de Spoleto, emperador carolingi, 894 - 898) i rei d'Itàlia, 892 – 898).
• 961, Còrdova, Califat de Còrdova: Abd-ar-Rahman III, primer califa de Còrdova (n. 891).
• 1582, Alba de Tormes, Regne de Castella: Santa Teresa de Jesús, religiosa castellana (en el calendari julià morta el dia 4 d'octubre).
• 1722, Geòrgia: Giorgi VI Abashidze, rei de Geòrgia.
• 1857, Chvaly: Alois Jelen, compositor, arxivista i patriota txec.
• 1917, Vincennes, França: Mata Hari, ballarina i espia d'origen neerlandès.
• 1934, París, França: Raymond Poincaré, polític francès, Primer Ministre i President de la República francesa.
• 1946, Nuremberg, Alemanya: Hermann Göring, militar i polític nazi alemany.
• 2007, París, França: Édouard Levé, escriptor i fotògraf francès.

Festes i commemoracions

• Santoral: sants Teresa de Jesús, carmelita, fundadora de les Carmelites Descalces i cofundadora dels Carmelites Descalços; Cal·lixt i Mercurial d'Osca, màrtirs; beat Gonçalo de Lagos, frare; beats Narcís Basté i Basté i Pere Verdaguer i Saurina, màrtirs (1936); servent de Déu Josep Muñoz i Albiol, jesuïta màrtir (1936).

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 d'octubre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 d'octubre