15 d'octubre
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Octubre 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 77 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1838 - Xèrica (Alt Palància): els carlins abandonen el setge del poble a la batalla de Xèrica en el front oriental de la Primera Guerra Carlina.
- 1879 - Baix Segura: a conseqüència de les pluges torrencials el riu Segura es desborda a Oriola i altres poblacions de la comarca amb un cabal superior als 2.000 m3/s, el més alt de la seua història.
- 1924 - Barcelona: s'inicien les emissions regulars de Ràdio Barcelona (Cadena SER).
- 1940 - Barcelona: després d'un judici militar sense garanties processals, afusellen Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuïc.
- 1952 - Barcelona: entrega de la Primera edició del Premi Planeta.
- Resta del món
- 1522 - Valladolid: l'emperador Carles V tramet una reial cèdula amb la que confereix a Hernán Cortés el títol de gobernador i capitá general de Nova Espanya (actual Mèxic).
- 1582 - Roma: el papa Gregori XIII decreta el calendari gregorià en substitució del calendari julià; aquest dia (divendres 15 d'octubre de 1582) esdevé després del dijous 4 d'octubre.
- 1756 - Saxònia es rendeix durant la Guerra dels Set Anys.
- 1815 - Napoleó Bonaparte arriba a l'illa de Santa Helena, lloc on va ser desterrat fins a la seva mort.
- 1880 - Alemanya: Inauguraió de la catedral de Colònia després de més de 600 anys de construcció.
- 1894 - França: És arrestat Alfred Dreyfus i acusat, injustament, d'alta traïció en favor d'Alemanya.
- 1905 - Nova York es comença a publicar Little Nemo in Slumberland, un còmic obra de l'estatunidenc Winsor McCay, considerat el primer gran clàssic de la història del còmic, en el New York Herald.
- 1940 - Estats Units: estrena de la pel·lícula The Great Dictator de Charles Chaplin.
- 1963 - Tunísia: Les darreres tropes franceses són evacuades del port de Bizerta. És la fi de 80 anys de protectorat.
Bobby Seale, un dels fundadors dels Panteres Negres. - 1964 - Unió Soviètica: La troika formada per Leonid Bréjnev, Kosiguin i Podgorni substitueix Nikita Khrusxov al capdavant de l'URSS.
- 1966 - Oakland, Califòrnia: Fundacio dels Panteres Negres.
- 1986 - Jerusalem: Atemptat al Mur de les Lamentacions amb el resultat d'un mort i 70 ferits.
- 1989 - Sud-àfrica: El Congrés Nacional Africà, liderat per Nelson Mandela és legalitzat després de 30 anys de prohibició.
- 1990 - Suècia: Mikhail Gorbachov, és guardonat amb el premi Nobel de la pau pels seus intents per a fer disminuir les tensions de la guerra freda i l'obertura de la Unió Soviètica.
- 1995 - Iraq: Saddam Hussein és reescollit President en un referèndum.
- 1997 - Estats Units: Llancen la sonda Cassini-Huygens cap al planeta Saturn.
- 2003 - Desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
- 2005 - Iraq: S'aprova en referèndum la Constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.
.jpg)
Naixements[modifica]
.jpg)
- Països Catalans
- 1840, Barcelona, Barcelonès: Emili Vilanova i March, escriptor català. (m. 1905)
- 1873, Castellar del Vallès: Josep Germà i Homet, industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell.
- 1903, Sabadell: Joan Miralles i Orrit, manyà i alcalde de Sabadell l'any 1936.
- 1922, Vilanova i la Geltrú: Alfons Figueras i Fontanals, dibuixant de còmics.
- 1950, Barcelona: Jordi Moraleda i Perxachs, músic sardanista.
- 1963, Barcelona: Francisco Casavella, escriptor.
- Resta del món
- 70 aC, Brindes, actual Bríndisi: Virgili, poeta romà.
- 1396, Rodés, Regne de França: Joan IV, comte d'Armanyac
- 1527, Coïmbra, Portugal: Maria de Portugal i d'Habsburg, infanta de Portugal i princesa consort d'Astúries (m. 1545).[1]
- 1542, Umarkot, Imperi Mogol: Akbar el Gran, emperador mogol.
- 1607, Le Havre: Madeleine de Scudéry, escriptora i literata francesa.[2]
- 1608, Faenza, Emília-Romanya: Evangelista Torricelli, físic i matemàtic italià.
- 1693, Sacre Imperi Romanogermànic: Franz Caspar Schnitger, orguener, fill de l'orguener Arp Schnitger.
- 1816, Ploemeur, prop de Lorient, Bretanya: Henri Dupuy de Lôme, enginyer naval francès.
- 1829, Goshen, Estats Units: Asaph Hall, astrònom, descobridor de les llunes de Mart.
- 1836, Nantes, França: James Tissot, pintor, gravador i grafista.
- 1844, Röcken bei Lützen, Alemanya: Friedrich Wilhelm Nietzsche, filòsof alemany.
Friedrich W. Nietzsche en una imatge de la dècada de 1870. - 1856, Tula, França: Robert Nivelle, militar.
- 1858, Boston, Estats Units: John Lawrence Sullivan, boxador.
- 1869, Madrid, Espanya: Francisco Largo Caballero, polític i sindicalista, president del govern de la Segona República Espanyola, 1936-1937).
- 1874. Almeria, Espanya: Olallo Morales Wilskman. pianista i compositor.
- 1878, Barcilona de Provença, França: Paul Reynaud, polític francès i president del Consell des ministres el 1940.
- 1879, Palmyra, Missouri, Estats Units: Jane Darwell, actriu de teatre i cinema.
- 1881, Guildford, Regne Unit: Pelham Grenville Wodehouse, escriptor de novel·la humorística.
- 1885, Düsseldorf, Alemanya: Ulrich Leman, pintor alemany (m. 1988).[3]
- 1900, Sant Francisco, Estats Units: Mervyn LeRoy, director de cinema nord-americà.
- 1901, Madrid, Espanya: Enrique Jardiel Poncela, dramaturg espanyol.
- 1908, Iona Station (Canadà): John Kenneth Galbraith, economista nord-americà d'origen canadenc.
- 1915, Ruzinoy, Polònia: Isaac Shamir, Primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992.
- 1917, Nova York, EUA: Ralph Stefan Solecki, arqueòleg i prehistoriador conegut pels descobriments de neandertals a la cova de Shanidar.
- 1920, Nova York, EUA: Mario Puzo, novel·lista i guionista nord-americà.
- 1922, Vila Meãː Agustina Bessa-Luís, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões el 2004 (m. 2019).[4]
- 1923, Santiago de las Vegas, Cuba: Italo Calvino, escriptor italià.
- 1926, Poitiers, França: Michel Foucault, filòsof francès.
- 1930, Kikaikelaki, Camerun: Christian Wiyghan Tumi, cardenal i arquebisbe de Douala.
- 1938, Abeokuta, Colònia i protectorat de Nigèria (Regne Unit): Fela Kuti, músic i polític.
- 1940, Brisbane, Queensland (Austràlia): Peter Charles Doherty, immunòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1996.
- 1944, Bangor, Irlanda del Nord: David Trimble, polític nord-irlandès i Premi Nobel de la Pau el 1998.
- 1955, Nova York, Estats Units: Tanya Roberts, actriu.
- 1956, Gibraltar: Peter Caruana, primer ministre de Gibraltar entre 1996 i 2011.
- 1957, Rourkela, Orissa, Índia: Mira Nair, cineasta.
- 1959, Londres, Regne Unit: Sarah Ferguson, duquessa de York i ex-esposa del príncep Andreu.
- 1968, Baiona, França: Didier Deschamps, futbolista i entrenador de futbol.
- 1969, Leningrad, Unió Soviètica: Dimitri Jdànov, ciclista.
- 1969, Sheffield, Regne Unit: Dominic West, actor, protagonista de The Wire.
- 1977, Rouen, França: David Trézéguet, futbolista, campió del món el 1998 i campió d'Europa el 2000 amb França.
- 1983, São Paulo, Brasil: Bruno Senna, pilot de Fórmula 1.
- 1988, Gelsenkirchen, Alemanya: Mesut Özil, futbolista.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1173 - Barcelona, Comtat de Barcelona: Peronella d'Aragó, reina titular d'Aragó.
- 1897 - La Jonquera, Alt Empordà: Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor català de la Renaixença (n. 1831).[5]
- 1924 - Sabadell, Vallès Occidental: Eduard Brossa i Trullàs, cartògraf català.
- 1940 - Castell de Montjuïc, Barcelona: Lluís Companys i Jover, 123è President de la Generalitat de Catalunya afusellat.
- Resta del món
- 898 - Lambert de Spoleto: emperador carolingi, 894 - 898) i rei d'Itàlia, 892 – 898).
- 961 - Còrdova, Califat de Còrdova: Abd-ar-Rahman III, primer califa de Còrdova (n. 891).
- 1167 - Besiers, Vescomtat de Besiers: Ramon I Trencavell, vescomte de Carcassona.
- 1389 - Roma, Estats Pontificis: Urbà VI, 202è papa.
- 1536 - Llíria, Regne de València: Germana de Foix, segona esposa de Ferran el Catòlic i reina consort d'Aragó (n. 1488).[1]
- 1564 - Illa de Zacint, República de Venècia: Andreas Vesal, metge brabançó i fundador de l'anatomia moderna.
- 1582 - Alba de Tormes, Regne de Castella: Santa Teresa de Jesús, religiosa castellana (en el calendari julià morta el dia 4 d'octubre).
- 1722 - Geòrgia: Giorgi VI Abashidze, rei de Geòrgia.
- 1841 - Madrid, Espanya: Diego de León, militar.
- 1857 - Chvaly: Alois Jelen, compositor, arxivista i patriota txec.
- 1891 - Londres, Regne Unit: Gilbert Arthur à Beckett, escriptor.
- 1917 - Vincennes, França: Mata Hari, ballarina i espia d'origen neerlandès.[6]
- 1933 - Victoria, Colúmbia Britànica, Canadà: Inazo Nitobe, escriptor i polític japonès.
- 1934 - París, França: Raymond Poincaré, polític francès, Primer Ministre i President de la República francesa.
- 1945 - Fresnes, França: Pierre Laval, polític.
- 1946 - Nuremberg, Alemanya: Hermann Göring, militar i polític nazi alemany.
- 1950 - Parísː Misia Sert, pianista i musa de diversos artistes a començament del s. XX (n. 1872).[7]
- 1964 -
- Saigon, Vietnam: Nguyễn Văn Trỗi, guerriller comunista.
- Santa Monica, Califòrnia: Cole Porter, compositor de música popular.[8]
- 1969 - Harardhere, Somàlia: Abdirashid Ali Shermarke, president de Somàlia de 1967 a 1969.
- 1983 - Santa Monica, Califòrnia: Pat O'Brien, actor.
- 2000 - Lexington, Massachusetts (EUA): Konrad Bloch, químic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964 (n. 1912).
- 2003 - París, França: Moktar Ould Daddah, president de Mauritània de 1960 a 1978.
- 2007 - París, França: Édouard Levé, escriptor i fotògraf francès.
- 2018 - Seattle, Washington, EUA: Paul Allen, empresari estatunidenc, cofundador de Microsoft.
.jpg)
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral: sants Teresa de Jesús, carmelita, fundadora de les Carmelites Descalces i cofundadora dels Carmelites Descalços; Cal·lixt i Mercurial d'Osca, màrtirs; beat Gonçalo de Lagos, frare; beats Narcís Basté i Basté i Pere Verdaguer i Saurina, màrtirs (1936); servent de Déu Josep Muñoz i Albiol, jesuïta màrtir (1936).¡
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en espanyol). 1a. edición. Madrid: EDAF, 2014, p. 46,77. ISBN 9788441434400.
- ↑ «Madeleine de Scudéry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Ulrich Leman (1885-1988)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Agustina Bessa-Luís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897), pequeña historia de un personaje polifacético». Club d'escacs de Sant Andreu, dimecres, 15 gener 2014. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Mata-Hari | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La musa de París, Misia Sert (1872-1950)». Mujeres en la historia, 30-09-2012. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Cole Porter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 d'octubre. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 d'octubre |