Vés al contingut

Província de Girona

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Girona
Imatge
Tipusprovíncia d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 10′ 00″ N, 2° 40′ 00″ E / 42.166666666667°N,2.6666666666667°E / 42.166666666667; 2.6666666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya Modifica el valor a Wikidata
CapitalGirona Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població822.952 (2024) Modifica el valor a Wikidata (139,25 hab./km²)
Geografia
Superfície5.910 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPuigpedrós (2.915 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixnivell mitjà del mar (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Òrgan executiuDiputació de Girona Modifica el valor a Wikidata
 President Modifica el valor a WikidataMiquel Noguer i Planas (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal17 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2ES-GI Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSES512 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE17 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webddgi.cat… Modifica el valor a Wikidata

Instagram: diputaciogirona Modifica el valor a Wikidata

La província de Girona,[1] també anomenada amb el terme Comarques Gironines, és una província amb capital a la ciutat de Girona. Aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.[2] El govern provincial és la Diputació de Girona.

Història

[modifica]

La delimitació de la província de Girona ja va quedar establerta en la divisió de corregiments del 1810. En la divisió provincial del 1822, el territori de l'antiga vegueria de Girona s'ampliava per l'oest fins al curs del riu Ter, mentre que l'Alt Maresme passava a la província de Barcelona. En la divisió definitiva del 1833 incorporava l'est de la Cerdanya.

La tradicional capitalitat de Girona no tenia competència, malgrat no ser la ciutat més poblada, superada per Olot, condició que va recuperar a mitjan segle xix. A més de la seva posició central, el ressò que va assolir a causa dels setges patits en la Guerra del Francès va ser considerat un mèrit digne de ser tingut en compte.[3]

Territori

[modifica]

Municipis

Els municipis més poblats són:

Nom Pob. (2015)
Girona97.586
Figueres45.346
Blanes39.132
Lloret de Mar37.618
Olot33.944
Salt29.342
Palafrugell22.733
Sant Feliu de Guíxols21.586
Roses19.575
Banyoles19.343
Palamós17.911
Santa Coloma de Farners12.681
Torroella de Montgrí11.388
Castelló d'Empúries10.870
La Bisbal d'Empordà10.759
Ripoll10.632
Castell-Platja d'Aro10.589
Calonge10.520
L'Escala10.276
Cassà de la Selva10.030

Comarques

Les comarques que formen la província de Girona són:

Nom
Alt Empordà
Baix Empordà
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva (excloent el municipi de Fogars de la Selva)
Cerdanya (meitat oriental)[Nota 1]
Osona (oriental)[Nota 2]

Partits judicials

[modifica]
Partits judicials de Girona.

La província de Girona està dividida administrativament en 9 partits judicials.

Partits judicials de la província de Girona
Partit Judicial Nombre
mun.
Població
(hab) [2011]
Superfície
(km²)
Densitat
(hab/km²)
1Figueres 68140.4281.339,9119,3
2Girona 38209.895214.085350,7
3Bisbal d'Empordà, la 3285.055560,4142,5
4Ripoll 2026.560992,528,5
5Santa Coloma de Farners 2486.050925,7170,2
6Olot 2155.597733,6182,1
7Blanes 386.033103,81.082,1
8Sant Feliu de Guíxols 448.061138,7568,1
9Puigcerdà 1114.941250,172,3
Girona 221756.8105.881,5215,9

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
13.285 11.536 15.175 94.495 191.862 310.970 299.702 306.583 299.287 319.679
1920193019401950196019701981199019921994
325.619 325.551 322.360 327.321 351.369 414.397 467.945 521.449 515.442 515.442
1996199820002002200420062008201020122014
530.631 543.191 565.599 598.112 636.198 687.331 731.864 753.046 751.279
743.352
2016201820202022202420262028203020322034
739.607
747.157
765.554
- 822.952
- - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.

Organismes autònoms

[modifica]
  • Dipsalut: Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona.

Referències

[modifica]
  1. «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 8 maig 2024].
  2. «Padró 2011 províncies de Catalunya - INE». [Consulta: 26 gener 2016].
  3. Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1.

Notes

[modifica]
  1. Els municipis de la Cerdanya inclosos en la província de Girona són: Alp, Bolvir, Das, Ger, Guils de Cerdanya, Fontanals de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà i Urús.
  2. Els municipis de Osona inclosos en la província de Girona són: Viladrau, Espinelves i Vidrà.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]