Departament del Ter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Département du Ter
«Departament del Ter»

Departament francès
(Primer Imperi Francès)

Blank.png
1812 – 1814 Blank.png
Ubicació de {{{common_name}}}
Catalunya en l'Imperi Napoleònic (1812-1814).
Departament del Ter (Département du Ter)
Capital Girona
Idioma oficial català i francès
Religió Estat laic

Període històric

Edat contemporània
 • Guerra del Francès 1812
 • Restauració Absolutista 1814
Forma de govern Departament francès

El Departament del Ter fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya. El departament del Ter fou creat el 26 de gener de 1812 i comprenia totes les terres travessades pel riu Ter, al nord-est de Catalunya. Girona fou sèu de la prefectura del departament i Vic i Figueres les sotsprefectures. El departament desaparegué el 1814, quan França evacuà la península Ibèrica que havia estat ocupant d'ençà el 1807.

Per a la definició dels límits del departament del Ter se seguiren, en un principi, criteris estrictament geogràfics, en la línia que el 1790 havia marcat l'Assemblea Nacional francesa en la departamentalització de França. Tanmateix, per a la departamentalització de Catalunya es prengué com a base els corregiments establerts pel decret de Nova Planta. En el cas del departament del Ter, s'unificaren els corregiments de Girona i Vic i s'incorporà l'antic territori de la sotsvegueria de Ribes, adés adscrita al corregiment de Manresa. Quant a les sostprefectures, seguien a grans trets els límits de les subdelegacions d'Hisenda de Girona, Figueres, Vic i Camprodon. Al darrer cas, s'unificaren Vic i Camprodon en una sola sotsprefectura.

El primer i únic prefecte del departament [1] fou Prudence-Guillaume de Roujoux. Hom ha esmentat també el corregidor i afrancesat gironí Tomàs Puig i Puig com a prefecte, sense més corroboració (en el que seria el cas insòlit d'un prefecte fill del mateix departament que regia).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • HURTADO, V.; MESTRE, J.; MISERACHS, T., Atles d'història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1997. ISBN 84-297-4061-9

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bailly de Merlieux, E (dir); Jullien, A (dir). Mémorial encyclopedique et progressif des connaissances humaines. tome sixième. Paris: Mémorial Encyclopédique, 1836, p. 629. 
    «La départementalisation de la Catalogne, al web de La Maison de l'Histoire Languedoc-Roussillon-Catalogne» (en francès). [Consulta: 1 de juliol del 2015].