Vés al contingut

Prudence-Guillaume de Roujoux

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPrudence-Guillaume de Roujoux
Biografia
Naixement6 juliol 1779 Modifica el valor a Wikidata
Landerneau (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 1836 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Prefect of Lot (en) Tradueix
1830 – 1833
Prefecte dels Pirineus Orientals
5 abril 1815 – 8 juliol 1815
Prefect of Ter (en) Tradueix
1812 – 1813
Sub-prefect of Saint-Pol (en) Tradueix
1811 –
Sub-prefect of Dole (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Polytechnique Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, lexicògraf, alt càrrec Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareLouis Julien de Roujoux Modifica el valor a Wikidata
Premis

Prudence-Guillaume de Roujoux, 2n baró de Roujoux (Landerneau, 4 de juliol [1] del 1779 - París, 7 d'octubre del 1836) va ser un historiador, escriptor i historiador francès, prefecte dels Pirineus Orientals i del departament napoleònic del Ter.[2]

Biografia

[modifica]

Era fill de l'advocat Louis Julien de Roujoux, que fou diputat a l'Assemblea legislativa del 1791, membre del Tribunat i prefecte de Saona i Loira durant el Primer Imperi francès. En Prudence-Guillaume tingué una excel·lent formació a l'École polytechnique (desembre del 1796), que li permeté entrar a la marina reial i ser inclòs a l'Estat Major de l'expedició que el 1800 va fer el contra-almirall Lacrosse a Guadalupe. Posteriorment, i gràcies [3] a una molt bona memòria estadística que elaborà, fou nomenat [4] sots-prefecte de Dole (Jura) el 4 de desembre del 1805, i de Saint-Pol-sur-Ternoise (Artois), el 14 de gener del 1811. Durant la Guerra del Francès, va ser prefecte del departament del Ter (febrer del 1812-1813) i del resultant de la fusió amb el departament del Segre (1813-1814).[5]

Durant l'època de la Restauració (1814-1830) fou relegat políticament, amb un parèntesi en el govern dels cent dies que li donà del 5 d'abril al 8 de juliol del 1815 la Prefectura dels Pirineus Orientals. La Revolució de juliol del 1830 el feu, del 19 d'agost del 1830 [1] a[6] 29 de gener del 1833, prefecte de l'Òlt. Novament apartat de l'administració, continuà dedicant-se a la literatura, especialment la històrica, que havia començat a cultivar ja el 1811. Encara que publicà un gran nombre de llibres, les seves poesies, però, no [5] es van recopilar. Va dedicar-se al periodisme i el 1816 [7] era propietari i director del Journal de France.

Fou membre de l'Institut Historique de París, va rebre la Creu de Juliol i va ser distingit el 4 d'abril del 1831 [1] amb el grau de cavaller de la Legió d'Honor francesa. En morir fou enterrat, com el seu pare, al cementiri de Landerneau.[8]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Expedient de Roujoux al web de la Legió d'Honor» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
  2. «Fitxa de P.-G. de Roujoux, al web data.bnf.fr de la Biblioteca Nacional de França» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Les dossiers en ligne de Dourdon. Pays de Landerneau-Daoulas» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
  4. Billet «Daunou (du Pas-de-Calais) Étude et résumé». Mémoires de l'Académie d'Arras, tome XXVVI, juin 1853, pàg. 251.
  5. 5,0 5,1 Bailly de Merlieux, E (dir); Jullien, A (dir). Mémorial encyclopedique et progressif des connaissances humaines. tome sixième. París: Mémorial Encyclopédique, 1836, p. 629. 
  6. «4654 - Ordonnance du Roi». Bulletin des lois du Royaume de France, IXe série, deuxième semestre l'année 1834, pàg. 24.
  7. Quérard, Joseph-Marie. La France littéraire. tome huitième. París: Firmin Didot frères, 1836, p. 184-185. 
  8. «Famille de Roujoux: préfets de père en fils». Le Télégramme, 27-07-2003. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2015 [Consulta: 2 juliol 2015].