7 d'octubre
| << | Octubre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs. Queden 85 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1642: En el marc de la Guerra dels Trenta Anys, a nivell internacional, i dintre de la Guerra dels Segadors a nivell de Catalunya, té lloc a Lleida la batalla de les Forques on tropes franceses amb el suport de regiments catalans derroten els terços de Castella.
- 1926 - Barcelona: primera Festa del Llibre i Dia del Llibre, promoguts per l'editor Vicent Clavel i la Cambra del Llibre de Barcelona; amb el temps, canviarà el dia de celebració al 23 d'abril.[1]
- Resta del món
- 1542: a Califòrnia, l'explorador Joan Rodríguez Cabrillo sota la Corona Espanyola descobreix l'illa de Santa Catarina.
- 1571 - Batalla de Lepant entre la Lliga Santa i l'Imperi Otomà; la flota de les Espanyes havia sortit de Barcelona.
- 1777 - Saratoga (Estat de Nova York): Els americans guanyen la Batalla de Saratoga durant la Guerra d'Independència dels Estats Units.[2]
- 1780 - Blacksburg (Carolina del Sud, EUA): victòria americana a la Batalla de Kings Mountain, en el marc de la Guerra de la Independència dels Estats Units.[3]
- 1886 - Espanya aboleix l'esclavisme a Cuba.
- 1940 - Alemanya envaeix Romania.
- 1949 - Es funda la República Democràtica Alemanya.
- 1950 - Els Estats Units envaeixen Corea.
- 1980 - Primera aparició del personatge d'Elektra Natchios a Daredevil nº168 de Marvel Comics.
- 1999, Moscou, Rússia: La periodista Anna Politkóvskaia, una de les periodistes més crítiques amb el govern rus de Putin per la corrupció i els crims de guerra en la segona guerra de Txetxènia.[4]
- 2020 - Grècia: la justícia sentencia que Alba Daurada, el partit neonazi, és una organització criminal i en condemna la seva cúpula i diversos diputats, entre d'altres.[5]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1873 - Palma: Gabriel Alomar i Villalonga, poeta, prosista i assagista mallorquí (m. 1941).[6]
- 1887 - Sant Feliu de Guíxols: Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual, escriptor i periodista català (m. 1964).[7]
- 1907 - Barcelona: Carles Parès i Guillèn, metge cirurgià català (m. 1973).[8]
- 1915 - Carlet (Ribera Alta): Francesc Xavier Casp i Verger, conegut com a Xavier Casp, poeta i activista polític valencià.
- Resta del món
- 1409 - Visegrád (Regne d'Hongria): Elisabet de Luxemburg, consort d'Hongria i Bohèmia, i duquessa consort d'Àustria.
- 1697 - Venècia: Il Canaletto –Giovanni Antonio Canal–, el pintor de Venècia per excel·lència (m. 1768).[9]
- 1885 - Copenhaguen, Dinamarca: Niels Bohr, físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física 1922 (m. 1962).
- 1896 - Ilo Ilo, Filipines: Paulino Alcántara, futbolista filipí que es desenvolupà a Catalunya.
- 1915 - Odessa, llavors Imperi Rus: Margarita Aliguer, poeta, bibliotecària, periodista i traductora russa i soviètica (m. 1992).[10]
- 1919 - Nova York (EUA): Henriette Avram, bibliotecària i programadora, creadora dels formats MARC (m. 2006).
- 1928 - Kent: Lorna Wing, psiquiatra i metgessa anglesa, pionera en la comprensió de l'autisme (m. 2014).[11]
- 1931 - Klerksdorp, Transvaal, Unió Sud-africana: Desmond Tutu, sacerdot anglicà i pacifista, Premi Nobel de la Pau de l'any 1984.
- 1932 - Tanta, Egipte: Neima Akef, actriu de l'època daurada del cinema i ballarina de dansa del ventre (m. 1966).
- 1939 - Wisbech, Cambridgeshire (Anglaterra): Harold Kroto, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1996 (m. 2016).
- 1952 - Leningrad (Unió Soviètica): Vladímir Putin, polític rus, president de Rússia.[12]
- 1969 - Daly City, Califòrnia: Richard Quitevis, conegut com a DJ Qbert compositor i disc jockey estatunidenc.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1918, València: Santiago Segura i Burguès, marxant i promotor artístic català.
- 1946, Barcelona: Marià Pidelaserra i Brias, pintor català, un dels màxims representants de l'impressionisme a Catalunya
- 2011, Borriana, Plana Alta: Enric Monsonís Domingo polític liberal valencià, segon President del Govern (preautonòmic) del País Valencià (1979-1982) (n. 1931).
- Resta del món
- 1682, Pequín (Xina): Ludovico Buglio, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1606).[13]
- 1849: Edgar Allan Poe, escriptor nord-americà considerat un pels pares del conte curt (n. 1809).[14]
- 1903, Bonn, Imperi Alemany: Rudolf Lipschitz, matemàtic alemany (n. 1832).
- 1943, Londresː Radclyffe Hall, poeta i novel·lista anglesa (n. 1880).[15]
- 1960, Londres, Regne Unit: William Dennis Elcock, filòleg romanista i professor universitari britànic, especialitzat en l'estudi de les llengües romàniques de França i del Pirineu.
- 1967, Croydon, Regne Unit: Ralph Norman Angell, escriptor, periodista i polític anglès, Premi Nobel de la Pau de 1933 (n. 1872).
- 1991, Roma: Natalia Ginzburg, escriptora italiana (n. 1916).[16]
- 2006, Moscou, Rússia: Anna Politkóvskaia, periodista russa opositora a Vladímir Putin; morí assassinada (n. 1958).[17]
- 2007: Georg Oddner, fotògraf suec.
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa del Roser, Església Catòlica.
- Festa Major de Mare de Déu del Roser a Riudecols.
- Santoral: sants Marcel de Càpua, màrtir; Justina de Pàdua, màrtir; Marc I papa; Sergi i Bacus,màrtirs; beat Martín Cid, cistercenc; servent de Déu: Francesc de Barrecheguren i Montagut, prevere redemptorista (1957).
Referències
[modifica]- ↑ «El Día del Libro nació en España en 1926 y al principio se celebraba el 7 de octubre» (en castellà). La Vanguardia, 20-04-2018. [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ «Battles of Saratoga | Facts, Casualties, & Significance» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Battle of Kings Mountain | Summary» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Assassinada a Moscou Anna Politkovskaia, la periodista russa crítica amb el Kremlin». [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ 324cat. «El partit neonazi Alba Daurada, condemnat per organització criminal a Grècia», 07-10-2020. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Gabriel Alomar i Vilallonga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Agustí Calvet i Pascual | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Carles Parés i Guillèn | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Il Canaletto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Margarita Iosifovna Aliger» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ Gould, Judith «Lorna Wing obituary» (en anglès). The Guardian, 22-06-2014. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Vladimir Putin | Biography, KGB, Political Career, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jesuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ «Edgar Allan Poe | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Radclyffe Hall» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Natalia Ginzburg | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Anna Stepanovna Politkovskaja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:7 d'octubre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 7 d'octubre