7 d'octubre
| << | Octubre 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs. Queden 85 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1642: En el marc de la Guerra dels Trenta Anys, a nivell internacional, i dintre de la Guerra dels Segadors a nivell de Catalunya, té lloc a Lleida la batalla de les Forques on tropes franceses amb el suport de regiments catalans derroten els terços de Castella.
- 1926 - Barcelona: primera Festa del Llibre i Dia del Llibre, promoguts per l'editor Vicent Clavel i la Cambra del Llibre de Barcelona; amb el temps, canviarà el dia de celebració al 23 d'abril.[1]
- Resta del món
- 1542: a Califòrnia, l'explorador Joan Rodríguez Cabrillo sota la Corona Espanyola descobreix l'illa de Santa Catarina.
- 1571 - Batalla de Lepant entre la Lliga Santa i l'Imperi Otomà; la flota de les Espanyes havia sortit de Barcelona.
- 1777 - Saratoga (Estat de Nova York): Els americans guanyen la batalla de Saratoga durant la Guerra d'Independència dels Estats Units.[2]
- 1780 - Blacksburg (Carolina del Sud, EUA): victòria americana en la batalla de Kings Mountain, en el marc de la Guerra de la Independència dels Estats Units.[3]
- 1886 - Espanya aboleix l'esclavisme a Cuba.
- 1940 - Alemanya envaeix Romania.
- 1949 - Es funda la República Democràtica Alemanya.
- 1950 - Els Estats Units envaeixen Corea.
- 1980 - Primera aparició del personatge d'Elektra Natchios a Daredevil nº168 de Marvel Comics.
- 2020 - Grècia: la justícia sentencia que Alba Daurada, el partit neonazi, és una organització criminal i en condemna la seva cúpula i diversos diputats, entre d'altres.[4]
- 2023 - Israel: Hamas i altres grups palestins llancen un atac contra Israel, que provoca aproximadament 1.200 morts,[5] la majoria civils, i la captura de més de 240 ostatges,[6] comptant civils i soldats.[7][8] L'atac provocarà l'inici de la Guerra entre Israel i Gaza.[9][10]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1873 - Palma: Gabriel Alomar i Villalonga, poeta, prosista i assagista mallorquí (m. 1941).[11]
- 1887 - Sant Feliu de Guíxols: Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual, escriptor i periodista català (m. 1964).[12]
- 1907 - Barcelona: Carles Parès i Guillèn, metge cirurgià català (m. 1973).[13]
- 1915 - Carlet (Ribera Alta): Francesc Xavier Casp i Verger, conegut com a Xavier Casp, poeta i activista polític valencià.
- Resta del món
- 1409 - Visegrád (Regne d'Hongria): Elisabet de Luxemburg, consort d'Hongria i Bohèmia, i duquessa consort d'Àustria.
- 1697 - Venècia: Il Canaletto –Giovanni Antonio Canal–, el pintor de Venècia per excel·lència (m. 1768).[14]
- 1885 - Copenhaguen, Dinamarca: Niels Bohr, físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física 1922 (m. 1962).
- 1896 - Ilo Ilo, Filipines: Paulino Alcántara, futbolista filipí que es desenvolupà a Catalunya.
- 1915 - Odessa, llavors Imperi Rus: Margarita Aliguer, poeta, bibliotecària, periodista i traductora russa i soviètica (m. 1992).[15]
- 1919 - Nova York (EUA): Henriette Avram, bibliotecària i programadora, creadora dels formats MARC (m. 2006).
- 1928 - Kent: Lorna Wing, psiquiatra i metgessa anglesa, pionera en la comprensió de l'autisme (m. 2014).[16]
- 1931 - Klerksdorp, Transvaal, Unió Sud-africana: Desmond Tutu, sacerdot anglicà i pacifista, Premi Nobel de la Pau de l'any 1984.
- 1932 - Tanta, Egipte: Neima Akef, actriu de l'època daurada del cinema i ballarina de dansa del ventre (m. 1966).
- 1934 - Oldenburg, Alemanya: Ulrike Meinhof, periodista i activista política comunista alemanya, que fou una de les fundadores de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF), també coneguda com el grup Baader-Meinhof (m. 1976).[17]
- 1939 - Wisbech, Cambridgeshire (Anglaterra): Harold Kroto, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1996 (m. 2016).
- 1952 - Leningrad (Unió Soviètica): Vladímir Putin, polític rus, president de Rússia.[18]
- 1969 - Daly City, Califòrnia: Richard Quitevis, conegut com a DJ Qbert compositor i disc jockey estatunidenc.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1918, València: Santiago Segura i Burguès, marxant i promotor artístic català.
- 1946, Barcelona: Marià Pidelaserra i Brias, pintor català, un dels màxims representants de l'impressionisme a Catalunya
- 2011, Borriana, Plana Alta: Enric Monsonís Domingo polític liberal valencià, segon President del Govern (preautonòmic) del País Valencià (1979-1982) (n. 1931).
- Resta del món
- 1682, Pequín (Xina): Ludovico Buglio, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1606).[19]
- 1845, Castenaso: Isabella Colbran, compositora d'òpera i mezzosoprano espanyola. Casada amb Rossini (m. 1845).[20]
- 1849, Baltimore (EUA): Edgar Allan Poe, escriptor nord-americà considerat un pels pares del conte curt (n. 1809).[21]
- 1903, Bonn, Imperi Alemany: Rudolf Lipschitz, matemàtic alemany (n. 1832).
- 1943, Londres: Radclyffe Hall, poeta i novel·lista anglesa (n. 1880).[22]
- 1960, Londres, Regne Unit: William Dennis Elcock, filòleg romanista i professor universitari britànic, especialitzat en l'estudi de les llengües romàniques de França i del Pirineu.
- 1967, Croydon, Regne Unit: Ralph Norman Angell, escriptor, periodista i polític anglès, Premi Nobel de la Pau de 1933 (n. 1872).
- 1991, Roma: Natalia Ginzburg, escriptora italiana (n. 1916).[23]
- 2006, Moscou, Rússia: Anna Politkóvskaia, periodista russa opositora a Vladímir Putin; morí assassinada (n. 1958).[24][25]
- 2007: Georg Oddner, fotògraf suec.
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa del Roser, Església Catòlica.
- Festa major de Mare de Déu del Roser a Riudecols.
- Santoral: sants Marcel de Càpua, màrtir; Justina de Pàdua, màrtir; Papa Marc; Sergi i Bacus, màrtirs; beat Martín Cid, cistercenc; servent de Déu: Francesc de Barrecheguren i Montagut, prevere redemptorista (1957).
Referències
[modifica]- ↑ «El Día del Libro nació en España en 1926 y al principio se celebraba el 7 de octubre» (en castellà). La Vanguardia, 20-04-2018. [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ «Battles of Saratoga | Facts, Casualties, & Significance» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Battle of Kings Mountain | Summary» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ 324cat. «El partit neonazi Alba Daurada, condemnat per organització criminal a Grècia», 07-10-2020. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Frayer, Lauren. «Israel revises down its death toll from the Oct. 7 Hamas attacks to about 1,200». NPR, 11-11-2023. [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ Eichner, Itamar «גורמים בישראל: חשש שמספר החללים והנרצחים גבוה מ-1,200, ושיותר מ-200 נחטפו». , 10-10-2023.
- ↑ «Police say bodies of 769 civilians killed in October 7 onslaught have been identified» (en anglès americà). www.timesofisrael.com. [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ «Israel: Palestinian armed groups must be held accountable for deliberate civilian killings, abductions and indiscriminate attacks» (en anglès). Amnesty International, 12-10-2023. [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ CNN, By Tara Subramaniam, Helen Regan, Christian Edwards, Ed Upright, Adrienne Vogt, Matt Meyer, Zoe Sottile and Elise Hammond. «What did Israeli intelligence know about Hamas' October 7 attack?» (en anglès). CNN, 01-12-2023. [Consulta: 15 abril 2024].
- ↑ «What is Hamas? The group that rules the Gaza Strip has fought several rounds of war with Israel» (en anglès). AP News, 09-10-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «Gabriel Alomar i Vilallonga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Agustí Calvet i Pascual | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Carles Parés i Guillèn | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Il Canaletto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Margarita Iosifovna Aliger» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ Gould, Judith «Lorna Wing obituary» (en anglès). The Guardian, 22-06-2014. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Ulrike Meinhof». Enciclopèdia Brockhaus. [Consulta: 25 setembre 2024].
- ↑ «Vladimir Putin | Biography, KGB, Political Career, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jesuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ Heilbron Ferrer, Marc. «Isabel Colbran» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ «Edgar Allan Poe | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Radclyffe Hall» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Natalia Ginzburg | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Anna Stepanovna Politkovskaja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Assassinada a Moscou Anna Politkovskaia, la periodista russa crítica amb el Kremlin». [Consulta: 17 octubre 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:7 d'octubre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 7 d'octubre