Niels Bohr
Niels Bohr (Copenhaguen, 7 d'octubre de 1885 – Copenhaguen, 18 de novembre de 1962)[1] fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Biografia[modifica]
Nascut el 7 d'octubre del 1885 a la capital danesa, Copenhaguen, estudià física a la universitat d'aquesta ciutat, i es doctorà l'any 1911. Aquell mateix any, es desplaçà a Anglaterra i treballà a Cambridge amb Joseph John Thomson, al Cavendish Laboratory i a Manchester sota la supervisió d'Ernest Rutherford.
Recerca científica[modifica]
Durant la seva estada al Laboratori Cavendish, va realitzar estudis basant-se en les teories del seu mestre, Ernest Rutherford. Així, va publicar el seu propi model atòmic l'any 1913, en el qual aplica la teoria de Max Planck al model planetari elaborat el 1911 per Rutherford, que permet interpretar amb rigor i precisió l'espectre de l'àtom d'hidrogen. La quantificació de l'energia que implica discontinuïtat dels possibles nivells de situació de l'electró, i la relació entre radiació emesa i el salt de l'electró entre els seus nivells quàntics són la clau per a entendre aquest àtom de Bohr.
Gràcies a aquesta teoria, les propietats dels elements químics, així com la seva periodicitat, es poden explicar tenint en compte la disposició dels electrons en els nivells quàntics d'energia al voltant del nucli. Les sèries espectrals observades són interpretades per Bohr com a salts de nivell; la freqüència de la radiació depèn del salt i, consegüentment, l'energia emesa serà més gran en la mesura que el salt sigui més gran. Els valors quantificats impliquen que no tots els estats de l'electró són possibles. En la teoria atòmica, s'anomena magnetó de Bohr la unitat del moment magnètic aplicada als salts electrònics, i equival a 0,92732·10 exp -24 J/T, valor obtingut de manera experimental.
De tornada a Dinamarca, fou nomenat professor de la Universitat de Copenhaguen l'any 1916 i director de l'Institut de Física Teòrica des del 1920. L'any 1922, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre l'estructura atòmica i la radiació, i especialment per la formulació del seu propi model atòmic.
Continuant amb els seus treballs científics, Bohr va concebre el principi de la complementarietat, segons el qual els fenòmens poden analitzar-se de manera separada quan presenten propietats contradictòries. Així, per exemple, els físics, basant-se en aquest principi, van concloure que la llum presentava una dualitat ona-partícula mostrant propietats mútuament excloents segons el cas.
L'any 1933, Bohr proposà la hipòtesi de la gota líquida, teoria que permetia explicar les desintegracions nuclears i, en concret, la gran capacitat de fissió de l'isòtop d'urani 235.
Exili forçós[modifica]
Un dels més famosos estudiants de Bohr fou Werner Heisenberg, que es va convertir en líder del projecte alemany de la bomba atòmica. Durant l'ocupació nazi de Dinamarca, Bohr va romandre al seu país malgrat tenir ascendència jueva. El 1941, Bohr va rebre la visita de Heisenberg a Copenhaguen; no obstant això, no va arribar a comprendre la seva postura; Heisenberg i la majoria dels físics alemanys estaven a favor d'impedir la producció de la bomba atòmica per a usos militars, encara que desitjaven investigar les possibilitats de la tecnologia nuclear.
L'any 1943, Bohr va exiliar-se a Suècia per evitar el seu arrest, i viatjà posteriorment a Londres. Una vegada fora de perill, va donar suport als intents angloamericans per al desenvolupament d'armes atòmiques, en la creença errònia que la bomba alemanya era imminent, i va treballar a Los Álamos (EUA) en el projecte Manhattan. A partir del 1945, se centrà a persuadir el govern dels Estats Units que abandonessin la cursa armamentística.
L'any 1957, a causa de la seva militància pacifista, rebé el prestigiós premi Àtoms per la Pau. Bohr morí el 18 de novembre del 1962 a la seva residència de Copenhaguen.
Reconeixements[modifica]
L'element químic Bohri (Bh) s'anomenà en el seu honor, així com l'asteroide (3948) Bohr, descobert per Poul Jensen el 15 de setembre de l'any 1985.
Vegeu també[modifica]
- Model atòmic de Bohr.
- Aage Niels Bohr, fill de Niels Bohr i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1975.
- Institut Niels Bohr.
- Copenhaguen (obra de teatre).
Referències[modifica]
- ↑ «Niels Henrik David Bohr». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
- «Niels Bohr» (en anglès). NobelPrize.org. Nobel Media AB.
- (anglès) Niels Bohr Archive.
- Físics quàntics
- Científics de Copenhaguen
- Premis Nobel de Física
- Premiats amb les medalles Copley
- Membres de la Royal Society
- Distingits amb el Pour le Mérite (classe civil)
- Físics teòrics
- Exiliats del nazisme
- Membres de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències
- Membres de l'Accademia Nazionale dei Lincei
- Filòsofs danesos
- Filòsofs de la ciència
- Membres de la Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres
- Alumnes del Trinity College (Cambridge)
- Alumnes de la Universitat de Cambridge
- Alumnes de la Universitat de Copenhaguen
- Cavallers de l'Orde de l'Elefant
- Morts a Copenhaguen
- Professors de la Universitat de Copenhaguen
- Oficials de la Legió d'Honor
- Membres de l'orde de Sant Olaf
- Morts d'insuficiència cardíaca
- Doctors honoris causa per l'Institut Tecnològic d'Israel - Technion
- Doctors honoris causa per la Universitat de Zagreb
- Polítics de Copenhaguen