Niels Bohr
Niels Henrik David Bohr (Copenhaguen, 7 d'octubre del 1885 - 18 de novembre del 1962)[1] fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Contingut
Biografia[modifica | modifica el codi]
Nascut el 7 d'octubre del 1885 a la capital danesa, Copenhaguen, estudià física a la universitat d'aquesta ciutat, i es doctorà l'any 1911. Aquell mateix any, es desplaçà a Anglaterra i treballà a Cambridge amb Joseph John Thomson, al Cavendish Laboratory i a Manchester sota la supervisió d'Ernest Rutherford.
Recerca científica[modifica | modifica el codi]
Durant la seva estada al Cavendish Laboratory, va realitzar estudis basant-se en les teories del seu mestre, Ernest Rutherford. Així, va publicar el seu propi model atòmic l'any 1913, en el qual aplica la teoria de Max Planck al model planetari elaborat el 1911 per Rutherford, que permet interpretar amb rigor i precisió l'espectre de l'àtom d'hidrogen. La quantificació de l'energia que implica discontinuïtat dels possibles nivells de situació de l'electró, i la relació entre radiació emesa i el salt de l'electró entre els seus nivells quàntics són la clau per a entendre aquest àtom de Bohr.
Gràcies a aquesta teoria, les propietats dels elements químics, així com la seva periodicitat, es poden explicar tenint en compte la disposició dels electrons en els nivells quàntics d'energia al voltant del nucli. Les sèries espectrals observades són interpretades per Bohr com a salts de nivell; la freqüència de la radiació depèn del salt i, consegüentment, l'energia emesa serà més gran en la mesura que el salt sigui més gran. Els valors quantificats impliquen que no tots els estats de l'electró són possibles. En la teoria atòmica, s'anomena magnetó de Bohr la unitat del moment magnètic aplicada als salts electrònics, i equival a 0,92732·10 exp -24 J/T, valor obtingut de manera experimental.
De tornada a Dinamarca, fou nomenat professor de la Universitat de Copenhaguen l'any 1916 i director de l'Institut de Física Teòrica des del 1920. L'any 1922, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre l'estructura atòmica i la radiació, i especialment per la formulació del seu propi model atòmic.
Continuant amb els seus treballs científics, Bohr va concebre el principi de la complementarietat, segons el qual els fenòmens poden analitzar-se de manera separada quan presenten propietats contradictòries. Així, per exemple, els físics, basant-se en aquest principi, van concloure que la llum presentava una dualitat ona-partícula mostrant propietats mútuament excloents segons el cas.
L'any 1933, Bohr proposà la hipòtesi de la gota líquida, teoria que permetia explicar les desintegracions nuclears i, en concret, la gran capacitat de fissió de l'isòtop d'urani-235.
Exili forçós[modifica | modifica el codi]
Un dels més famosos estudiants de Bohr fou Werner Heisenberg, que es va convertir en líder del projecte alemany de la bomba atòmica. Durant l'ocupació nazi de Dinamarca, Bohr va romandre al seu país malgrat tenir ascendència jueva. El 1941, Bohr va rebre la visita de Heisenberg a Copenhaguen; no obstant això, no va arribar a comprendre la seva postura; Heisenberg i la majoria dels físics alemanys estaven a favor d'impedir la producció de la bomba atòmica per a usos militars, encara que desitjaven investigar les possibilitats de la tecnologia nuclear.
L'any 1943, Bohr va exiliar-se a Suècia per evitar el seu arrest, i viatjà posteriorment a Londres. Una vegada fora de perill, va donar suport als intents angloamericans per al desenvolupament d'armes atòmiques, en la creença errònia que la bomba alemanya era imminent, i va treballar a Los Álamos (EUA) en el projecte Manhattan. A partir del 1945, se centrà a persuadir el govern dels Estats Units que abandonessin la cursa armamentística.
L'any 1957, a causa de la seva militància pacifista, rebé el prestigiós premi Àtoms per la Pau. Bohr morí el 18 de novembre del 1962 a la seva residència de Copenhaguen.
Reconeixements[modifica | modifica el codi]
L'element químic Bohri (Bh) s'anomenà en el seu honor, així com l'asteroide (3948) Bohr, descobert per Poul Jensen el 15 de setembre de l'any 1985.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
- Model atòmic de Bohr.
- Aage Niels Bohr, fill de Niels Bohr i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1975.
- Institut Niels Bohr.
- Copenhaguen (obra de teatre).
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Niels Henrik David Bohr». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- (anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 1922.
- (anglès) Niels Bohr Archive.
|
||||||
