Lev Landau
Lev Davídovitx Landau, rus: Лев Дави́дович Ланда́у (Bakú, Imperi Rus, 1908 - Moscou, URSS, 1968) fou un físic i matemàtic soviètic que va fer aportacions fonamentals a moltes àrees de la física teòrica i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.[1]
Biografia[modifica]
Va néixer el 22 de gener de 1908 a la ciutat de Bakú, avui dia capital de l'Azerbaidjan però en aquells moments part de l'imperi Rus, en una família d'ascendència jueva.[2][3][4] De ben jove va tenir interès en les matemàtiques, i ingressà l'any 1922 a la Universitat de Bakú on hi estudià alhora física, matemàtiques i química. El 1924 es traslladà a la Universitat de Leningrad i el 1927 es llicencià en física.
Landau va morir l'1 d'abril de 1968 a la ciutat de Moscou, als 60 anys, a causa de les complicacions de les ferides sofertes en l'accident de trànsit en què va estar involucrat sis anys abans. Va ser enterrat al cementiri de Novodévitxi.[5]
L'escola Landau[modifica]
El 1929 realitzà un viatge a Copenhaguen per conèixer Niels Bohr amb el qual discutí llargament sobre física teòrica, introduint la gran tradició en la física teòrica a la Unió Soviètica. Va tenir un ampli camp de treball, que inclou la teoria de la superconductivitat i la superfluidesa, l'electrodinàmica quàntica, la física nuclear i la física de partícules. Fou el cap de la divisió teòrica de l'Institut per als Problemes Físics a partir de 1937, càrrec que ocupà fins a l'any 1962 que, com a resultat d'un accident de cotxe en el qual va sofrir lesions de les quals mai es recuperà, renuncià al seu càrrec. Sota les seves ordres va tenir un bon seguit d'investigadors com Lev Pitaiévski, Aleksei Abrikóssov, Ievgueni Lífxits, Lev Gorkov, Issaak Kalàixnikov o Borís Ioffe.
Va ser arrestat per mandat de Ióssif Stalin i Lavrenti Béria durant la Gran Purga de 1938, sent expulsat de Moscou entre el 27 d'abril d'aquell any i el 29 d'abril de 1939, després de la intervenció del físic Piotr Kapitsa.
Va obtenir el Premi Nobel de Física l'any 1962 "per les seves teories pioneres sobre l'estat condensat de la matèria, especialment l'heli líquid ".[6] En companyia de Ievgueni Lífxits va realitzar una gran tasca de difusió científica a través de sèries de llibres de text.
Reconeixements[modifica]
Va ser honorat amb el títol d'Heroi del Treball Socialista (1954), a més de 3 ordes de Lenin (1949, 1954 i 1962), l'orde de la Bandera Roja del Treball (1945), l'Orde de la Insígnia d'Honor (1943), 3 Premis Stalin (1946, 1949 i 1953) i un Premi Lenin (1962); a més del Premi Planck (Alemanya) (1960) i el Premi Fritz de Londres (1960), ser fet membre extraordinari de la Royal Society, de la Societat britànica de Física, de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l'Acadèmia Americana de les Arts i Ciències (1960),
En honor seu s'anomenà el cràter Landau de la Lluna així com l'asteroide (2142) Landau descobert el 3 d'abril de 1972 per Liudmila Txernikh. També rep el seu nom un mineral de la classe dels òxids, la landauïta, amb fórmula química NaMnZn2(Ti,Fe)6Ti12O38.[7]
Llista de Landau[modifica]
Landau va crear una llista de noms de físics ordenats en un rànking de productivitat en l'interval de 0 a 5, i amb escala logarítmica. La posició més alta del rànking, que correspon a 0, l'ocupava Isaac Newton. Albert Einstein tenia el valor de 0.5. El valor d'1 era ocupat pels fundadors de la mecànica quàntica, Niels Bohr, Werner Heisenberg, Paul Dirac i Erwin Schrödinger, i altres. Landau es va donar inicialment a si mateix un 2.5, però més tard es va donar un 2. David Mermin, escrivint sobre Landau, va parlar sobre el rànking, i es va posar a si mateix en la quarta divisió, en l'article My Life with Landau: Homage of a 4.5 to a 2 (La meva vida amb Landau: homenatge d'un 4.5 a un 2 en català).[8][9]
Contribucions[modifica]
- Líquid de Fermi
- Quasipartícula
- Amortiment de Landau
- Distribució de Landau
- Diamagnetisme
- Quantització de Landau
- Teoria de Landau
- Problema de Landau–Levich
- Teoria Ginzburg–Landau
- Aeroacústica
- Ecuació Landau–Raychaudhuri
- Fòrmula de Landau–Zener
- Model Landau–Lifshitz
- Equació de Landau–Lifshitz–Gilbert
- Equació de Landau–Pomeranchuk–Migdal
- Teorema de Landau–Yang
- Superfluid
- Superconductivitat
Obres[modifica]
Curs de Física Teòrica[modifica]
- L. D. Landau, E. M. Lifshitz. Mechanics. Vol. 1. 3rd. Butterworth–Heinemann, 1976. ISBN 978-0-7506-2896-9.
- L. D. Landau. The Classical Theory of Fields. Vol. 2. 4th. Butterworth–Heinemann, 1975. ISBN 978-0-7506-2768-9.
- L. D. Landau. Quantum Mechanics: Non-Relativistic Theory. Vol. 3. 3rd. Pergamon Press, 1977. ISBN 978-0-08-020940-1. — 2nd ed. (1965) at archive.org
- V. B. Berestetskii. Quantum Electrodynamics. Vol. 4. 2nd. Butterworth–Heinemann, 1982. ISBN 978-0-7506-3371-0.
- L. D. Landau. Statistical Physics, Part 1. Vol. 5. 3rd. Butterworth–Heinemann, 1980. ISBN 978-0-7506-3372-7.
- L. D. Landau. Fluid Mechanics. Vol. 6. 2nd. Butterworth–Heinemann, 1987. ISBN 978-0-08-033933-7.
- L. D. Landau. Theory of Elasticity. Vol. 7. 3rd. Butterworth–Heinemann, 1986. ISBN 978-0-7506-2633-0.
- L. D. Landau. Electrodynamics of Continuous Media. Vol. 8. 2nd. Butterworth–Heinemann, 1984. ISBN 978-0-7506-2634-7.
- L. P. Pitaevskii. Statistical Physics, Part 2. Vol. 9. 1st. Butterworth–Heinemann, 1980. ISBN 978-0-7506-2636-1.
- L. P. Pitaevskii. Physical Kinetics. Vol. 10. 1st. Pergamon Press, 1981. ISBN 978-0-7506-2635-4.
Altres[modifica]
- L. D. Landau. Lectures on Nuclear Theory. Dover Publications, 2011. ISBN 978-0486675138.
- L. D. Landau. General Physics, Mechanics and Molecular Physics. Pergamon Press, 1967. ISBN 978-0-08-009106-8.
- L. D. Landau. Physics for Everyone. Mir Publishers Moscow, 1978.
- L. D. Landau. What is Relativity?. Dover Publications, 2003.
- L. D. Landau. The Metal Conductivity. ONTI, Kharkiv, 1935.
Referències[modifica]
- ↑ Rosen, Joe. Encyclopedia of Physics. Facts on File, 2009, p. 177. ISBN 9781438110134.
- ↑ Martin Gilbert, The Jews in the Twentieth Century: An Illustrated History, Schocken Books, 2001, ISBN 0805241906 p. 284
- ↑ Frontiers of physics: proceedings of the Landau Memorial Conference, Tel Aviv, Israel, 6–10 June 1988, (Pergamon Press, 1990) ISBN 0080369391, pp. 13–14
- ↑ Edward Teller, Memoirs: A Twentieth Century Journey In Science And Politics, Basic Books 2002, ISBN 0738207780 p. 124
- ↑ Obelisk at the Novodevichye Cemetery. novodevichye.com (26 October 2008). Retrieved on 28 January 2012.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1962». Fondation Nobel, 2010. [Consulta: 17 juny 2010].
- ↑ «Landauite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 gener 2018].
- ↑ Tony Hey. Einstein's Mirror. Cambridge University Press, 1997, p. 1. ISBN 0-521-43532-3.
- ↑ Asoke Mitra; Ramlo, Susan; Dharamsi, Amin; Mitra, Asoke; Dolan, Richard; Smolin, Lee «New Einsteins Need Positive Environment, Independent Spirit». Physics Today, 59, 11, 2006, pàg. 10. Bibcode: 2006PhT....59k..10H. DOI: 10.1063/1.2435630.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lev Landau |
- Físics soviètics
- Premis Nobel de Física
- Persones de Bakú
- Jueus russos
- Alumnes de la Universitat Estatal de Sant Petersburg
- Professors de la Universitat Estatal de Moscou
- Professors de l'Institut de Física i Tecnologia de Moscou
- Herois del Treball Socialista
- Orde de Lenin
- Guanyadors del Premi Stalin
- Membres de la Royal Society
- Membres de l'Acadèmia Russa de les Ciències
- Jueus soviètics
- Físics teòrics
- Alumnes de la Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Sant Petersburg
- Alumnes de la Universitat de Khàrkiv
- Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball
- Morts a Moscou