Landauïta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralLandauïta
Fórmula química (Na,Pb)(Mn2+,Y)(Zn,Fe)2(Ti,Fe3+,Nb)18(O,OH,F)38
Epònim Lev Davídovitx Landau
Localitat tipus Massís alcalí de Burpala, Riu Maigunda, Buriàtia, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.CC.40
Nickel-Strunz 9a ed. 4.CC.40
Nickel-Strunz 8a ed. IV/C.09
Dana 8.5.1.1
Heys 7.9.31
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 10,366(7) Å; c = 20,77(1) Å;
Simetria 3 - romboedral
Color negre
Macles comunes
Fractura concoidal
Duresa 7,5
Lluïssor submetàl·lica
Color de la ratlla gris
Diafanitat opaca
Densitat 4,42 g/cm3 (mesurada); 4,46 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 2,388 nε = 2,373
Birefringència δ = 0,015
Pleocroisme fort
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1965-033
Any d'aprovació 1966
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La landauïta és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la crichtonita. ep el nom de Lev Davídovitx Landau (1908-1968), un destacat físic soviètic que va fer contribucions fonamentals a moltes àrees de la física teòrica.

Característiques[modifica]

La landauïta és un òxid de fórmula química (Na,Pb)(Mn2+,Y)(Zn,Fe)2(Ti,Fe3+,Nb)18(O,OH,F)38. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la landauïta pertany a "04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta al massís alcalí de Burpala, prop el riu Maigunda, a la República de Buriàtia (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). També ha estat descrita al desert del Gobi (Mongòlia), al Québec (Canadà), a l'estat de Baden-Württemberg (Alemanya) i a la municipalitat de Veles (Macedònia del Nord).

Referències[modifica]

  1. «Landauite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 gener 2018].