Landauïta
 Landauïta | |
|---|---|
| Fórmula química | (Na,Pb)(Mn2+,Y)(Zn,Fe)₂(Ti,Fe3+,Nb)18(O,OH,F)38 |
| Epònim | Lev Landau  |
| Localitat tipus | Massís alcalí de Burpala, Riu Maigunda, Buriàtia, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CC.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.09 |
| Dana | 8.5.1.1 |
| Heys | 7.9.31 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,366(7) Å; c = 20,77(1) Å; |
| Grup puntual | 3 - romboedral |
| Color | negre |
| Macles | comunes |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 7,5 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | gris |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,42 g/cm³ (mesurada); 4,46 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,388 nε = 2,373 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Pleocroisme | fort |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1965-033 |
| Any d'aprovació | 1966 |
| Símbol | Lda |
| Referències | [1] |
La landauïta és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la crichtonita. Rep el nom de Lev Davídovitx Landau (1908-1968), un destacat físic soviètic que va fer contribucions fonamentals a moltes àrees de la física teòrica.
Característiques[modifica]
La landauïta és un òxid de fórmula química (Na,Pb)(Mn2+,Y)(Zn,Fe)₂(Ti,Fe3+,Nb)18(O,OH,F)38. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la landauïta pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al massís alcalí de Burpala, prop el riu Maigunda, a la República de Buriàtia (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). També ha estat descrita al desert del Gobi (Mongòlia), al Québec (Canadà), a l'estat de Baden-Württemberg (Alemanya) i a la municipalitat de Veles (Macedònia del Nord).