Magnetoplumbita
 Magnetoplumbita | |
|---|---|
 Cristalls de magnetoplumbita (negre)  | |
| Fórmula química | (Pb,Mn)(Fe,Mn)₁₂O19 |
| Epònim | plom i magnetisme |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CC.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.05 |
| Dana | 7.4.2.1 |
| Heys | 7.11.31 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,88Å; c = 23,02Å; |
| Color | gris-negre |
| Exfoliació | perfecta en {0001} |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,517 g/cm³ (mesurada); |
| Fluorescència | no |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2020 s.p. |
| Any d'aprovació | 1925 |
| Símbol | Mpl |
| Referències | [1] |
La magnetoplumbita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany i dona nom al grup de la magnetoplumbita, grup anomenat per aquest mateix mineral. El nom de la magnetoplumbita és en al·lusió a les seves propietats magnètiques i al seu contingut en plom (plumbum en llatí).
Classificació
[modifica]Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnetoplumbita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauita, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaita, dessauita-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoita, hawthorneita, hibonita, lindqvistita, latrappita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeita, zenzenita i mengxianminita.
Característiques
[modifica]La magnetoplumbita és un òxid de fórmula química (Pb,Mn)(Fe,Mn)₁₂O19. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. Forma cristalls piramidals o doblement acabats.
Varietats
[modifica]La magnetoplumbita bàrica va ser descrita l'any 1997 com a varietat rara rica en bari. Presenta grans microscòpics (inferiors a 0,1 mm) en jaciments relacionats amb la braunita i altres silicats del jaciment de Nyberget (Västmanland, Suècia). Les anàlisis amb microsonda electrònica determinaren la següent composició: Pb0,69Ba0,33(Fe7,58Mn2+1,28Mn3+1,75 Ti1,17Sb0,06Zn0,05Al0,10)O19 i permeteren descriure una zonació on el plom i el bari s'intercanvien.[2]
Formació i jaciments
[modifica]Ha estat descrita només a Suècia i a Macedònia, en skarns associats a menes metamorfitzades de ferro i manganès.[3] S'ha trobat associada a flogopita, manganofil·lita, caryïnita, berzeliïta, manganoberzeliïta, celsiana, manganotekita i andradita.
Referències
[modifica]
- ↑ «Magnetoplumbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Barian magnetoplumbite: Barian magnetoplumbite mineral information and data.». [Consulta: 9 gener 2018].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Magnetoplumbite Mineral Data». [Consulta: 9 gener 2018].