Vés al contingut

Manganberzeliïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralManganberzeliïta
Fórmula químicaNaCa₂Mn2+
2
(AsO₄)₃
Epònimmanganès i berzeliïta Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLångban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.AC.25
Nickel-Strunz 9a ed.8.AC.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/A.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana38.2.1.2
Heys20.8.18
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 12,52Å;
Grup puntualm3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral
Grup espacialgrup d'espai Ia-3d Modifica el valor a Wikidata
Colorgroc-taronja, vermell groguenc; incolor a la llum transmesa
Exfoliacióno observada
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa4,5 a 5
Lluïssorsubvítria, resinosa, grassa
Color de la ratllade blanca a taronja
Diafanitattranslúcida
Densitat4,28 a 4,46 g/cm³ (mesurada); 4,38 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 1,770 a 1,781
Birefringènciaδ = 0,000 a isotropic minerals have no birefringence
Pleocroismeno pleocroica
FluorescènciaNo emet fluorescència
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1894
SímbolMbzl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La manganberzeliïta és un mineral de la classe dels fosfats. El seu nom fa referència al fet que és l'anàleg amb manganès de la berzeliïta, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida.[1]

Característiques

[modifica]

La manganberzeliïta és un fosfat de fórmula química NaCa₂Mn2+
2
(AsO₄)₃. Cristal·litza en el sistema isomètric en forma de cristalls trapezoèdrics rars, {112}, modificat per {011}, {012}, {001}, de fins a 9 mm; típicament granulars o massius de gra molt fi.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4,5 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganberzeliïta pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johil·lerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, johnsomervilleïta, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.

Formació i jaciments

[modifica]

La manganberzeliïta va ser descoberta a Långban, a Filipstad (Värmland, Suècia). Ha estat trobada en diferents ambients formació: en skarns manganifers metamorfosats (Suècia) i en una mena de zinc estratiforme metamorfosat (Franklin, Nova Jersey, EUA). També ha estat descrita a Àustria, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Namíbia, Portugal, Suïssa i Veneçuela.[2]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: hausmannita, rhodonita, tefroïta, pirocroïta, bergslagita, caryinita, richterita, hedifana, sarkinita, eveïta, tilasita, barita, calcita (Långban, Suècia); sarkinita, hedifana, schal·lerita, franklinita, wil·lemita i calcita (Franklin, Nova Jersey, EUA).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Manganberzeliite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Manganberzeliite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 11 setembre 2017].