Vés al contingut

Johnsomervilleïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralJohnsomervilleïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNa10Ca₆Mg18Fe25(PO₄)36
EpònimJohn M. Somerville (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLlac Quoich, North West Highlands, Escòcia, Regne Unit
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.AC.50
Nickel-Strunz 9a ed.8.AC.50 Modifica el valor a Wikidata
Dana38.2.5.2
Heys19.12.31
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 15Å; c = 42,75Å;
Colormarró fosc
Exfoliacióperfecta {001}
Fracturaconcoidal
Duresa4,5
Lluïssorsubvítria, resinosa
Color de la ratllamarró clar
Densitat3,35 g/cm³ (mesurada); 3,41 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+/-)
Índex de refracciónα = 1,655 nβ = 1,655
Birefringènciaδ = 1,655
Angle 2Vmesurat: 10°
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1979-032
Any d'aprovació1979
SímbolJsv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La johnsomervilleïta és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la fil·lowita. Va rebre el seu nom l'any 1980 per A. Livingstone en memòria de John M. Somerville (1908-1978), qui va presentar a la Royal Scottish Museum una mostra de roca amb quars i granat, que contenia la nova espècie.

Característiques

[modifica]

La johnsomervilleïta és un fosfat de fórmula química Na10Ca₆Mg18Fe25(PO₄)36. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la johnsomervilleïta pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johil·lerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, manganberzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.[2]

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta l'any 1979 al llac Quoich, a North West Highlands, Escòcia (Regne Unit), on sol trobar-se associada a altres minerals com: vivianita, rockbridgeïta, quars, fosfosiderita, moscovita, mitridatita, jahnsita, graftonita, fluorapatita, almandina i albita.

Referències

[modifica]
  1. «Johnsomervilleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 setembre 2016].
  2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 6 setembre 2016].