Albita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAlbita
Albite2.jpg
Fórmula químicaNaAlSi3O8
Epònimblanc Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FA.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana76.1.3.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Hàbit cristal·lítabular (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Simetriatriclinic-pinacoidal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Grup espacialgrup espacial 2 Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc, gris o rosa
Maclespolysynthetic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Exfoliaciómolt bona segons el pinacoide basal i menys bona segons el pinacoide lateral
Fracturafractura concoïdal Modifica el valor a Wikidata
Duresa6 a 6,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Densitat2,61
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata

L'albita és un mineral del grup dels silicats. El seu nom és del llatí albus, que significa “blanc” pel seu color més usual. Hi ha dipòsits d'albita a la Península del Labrador i la península Escandinava. A Espanya es troba a Astúries, Província de Cadis i Málaga. A Catalunya es troba a Llançà. S'usa en la fabricació de vidre i ceràmica i en la indústria de materials refractaris.

Característiques[modifica]

Terme extrem de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis, solucions sòlides de composició variable, entre l’albita, sòdica i l’anortita, càlcica, a través de tota una sèrie de termes intermedis: oligoclasa, andesina, labradorita i bytownita. És dura, lleugera, transparent o translúcida; pols de color blanc. Insoluble en àcids, a excepció de l’àcid fluorhídric en què es descompon deixant un residu gelatinós de sílice; es fon amb força dificultat acolorint la flama de groc (sodi).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'albita pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adulària, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Pertites d'albita (blanc) segregades d'un feldespat potàssic (gris) vistes a través d'un microscopi petrogràfic

Ambient de formació[modifica]

Constitueix un component essencial de les roques eruptives plutòniques àcides (granits, sienites, pegmatites), en la varietat denominada de baixa temperatura amb estructura desordenada respecte a la d’elevada temperatura. Present en micaesquists, gneis i en venes de segregació que travessen aquestes roques, també en roques lítiques alpines. Pot formar-se a partir de plagiòclasis riques en calci a través del fenomen d’albitització, que consisteix en descomposició del mineral càlcic en albita secundària i calcita.

Bibliografia[modifica]

  • Guia de minerales y rocas. Editorial Grijalbo.
  • Guia d'identificació de minerals (països catalans i d'altres). Editorial Parcir.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albita