Albita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAlbita
Albite2.jpg
Fórmula químicaNaAlSi3O8
Epònimblanc modifica
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FA.35 modifica
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.35 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.07 modifica
Dana76.1.3.1 modifica
Propietats
Hàbit cristal·lítabular (en) Tradueix modifica
Simetriatriclinic-pinacoidal (en) Tradueix modifica
Grup espacialgrup espacial 2 modifica
Colorblanc, gris o rosa
Maclespolysynthetic (en) Tradueix modifica
Exfoliaciómolt bona segons el pinacoide basal i menys bona segons el pinacoide lateral
Fracturafractura concoïdal modifica
Duresa6 a 6,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Densitat2,61
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica

L'albita és un mineral del grup dels silicats. El seu nom és del llatí albus, que significa “blanc” pel seu color més usual. Hi ha dipòsits d'albita a la Península del Labrador i la península Escandinava. A Espanya es troba a Astúries, Província de Cadis i Málaga. A Catalunya es troba a Llançà. S'usa en la fabricació de vidre i ceràmica i en la indústria de materials refractaris.

Característiques[modifica]

Terme extrem de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis, solucions sòlides de composició variable, entre l’albita, sòdica i l’anortita, càlcica, a través de tota una sèrie de termes intermedis: oligoclasa, andesina, labradorita i bytownita. És dura, lleugera, transparent o translúcida; pols de color blanc. Insoluble en àcids, a excepció de l’àcid fluorhídric en què es descompon deixant un residu gelatinós de sílice; es fon amb força dificultat acolorint la flama de groc (sodi).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'albita pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adulària, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Pertites d'albita (blanc) segregades d'un feldespat potàssic (gris) vistes a través d'un microscopi petrogràfic

Ambient de formació[modifica]

Constitueix un component essencial de les roques eruptives plutòniques àcides (granits, sienites, pegmatites), en la varietat denominada de baixa temperatura amb estructura desordenada respecte a la d’elevada temperatura. Present en micaesquists, gneis i en venes de segregació que travessen aquestes roques, també en roques lítiques alpines. Pot formar-se a partir de plagiòclasis riques en calci a través del fenomen d’albitització, que consisteix en descomposició del mineral càlcic en albita secundària i calcita.

Bibliografia[modifica]

  • Guia de minerales y rocas. Editorial Grijalbo.
  • Guia d'identificació de minerals (països catalans i d'altres). Editorial Parcir.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albita