Albita
 Albita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | NaAlSi₃O₈ |
| Epònim | blanc  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.03c |
| Dana | 76.1.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema triclínic |
| Hàbit cristal·lí | tabular (en)  |
| Grup puntual | triclinic-pinacoidal (en) |
| Grup espacial | grup espacial 2 |
| Color | blanc, gris o rosa |
| Macles | polysynthetic twinning (en) |
| Exfoliació | molt bona segons el pinacoide basal i menys bona segons el pinacoide lateral |
| Fractura | fractura concoïdal |
| Duresa (Mohs) | 6 a 6,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 2,61 |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ab |
L'albita és un mineral del grup dels silicats. El seu nom és del llatí albus, que significa “blanc” pel seu color més usual.[1] Hi ha dipòsits d'albita a la Península del Labrador i la península Escandinava.[2][3] A Espanya es troba a Astúries, Província de Cadis i Málaga. A Catalunya es troba a Llançà. S'usa en la fabricació de vidre i ceràmica i en la indústria de materials refractaris.
Característiques
[modifica]Terme extrem de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis, solucions sòlides de composició variable, entre l'albita, sòdica i l'anortita, càlcica, a través de tota una sèrie de termes intermedis: oligoclasa, andesina, labradorita i bytownita. És dura, lleugera, transparent o translúcida; pols de color blanc. Insoluble en àcids, a excepció de l'àcid fluorhídric en què es descompon deixant un residu gelatinós de sílice; es fon amb força dificultat acolorint la flama de groc (sodi).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'albita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adulària, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.[3]
Ambient de formació
[modifica]Constitueix un component essencial de les roques eruptives plutòniques àcides (granits, sienites, pegmatites), en la varietat denominada de baixa temperatura amb estructura desordenada respecte a la d'elevada temperatura. Present en micaesquists, gneis i en venes de segregació que travessen aquestes roques, també en roques lítiques alpines. Pot formar-se a partir de plagiòclasis riques en calci a través del fenomen d'albitització, que consisteix en descomposició del mineral càlcic en albita secundària i calcita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Riudarenes, a la comarca de la Selva,[4] i a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).[5]
Referències
[modifica]- ↑ Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
- ↑ «Albite». [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «Albite Mineral Data». [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ «Albita». Minerals dels territoris de parla catalana. [Consulta: 17 novembre 2023].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Josep Carreras Peñalvert «Mineralitzacions en esquerdes de tipus alpí a la Sèrra de Horno, Vielha e Mijaran, Val d'Aran, Lleida, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, 2016, pàg. 5 - 54 [Consulta: 24 novembre 2023].