Vielha e Mijaran

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVielha e Mijaran
Escut de Vielha e Mijaran
10 Riu Nere.jpg
El riu Nere passant per Viella

Localització

42° 44′ 06″ N, 0° 47′ 43″ E / 42.735°N,0.79527777777778°E / 42.735; 0.79527777777778
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Entitat territorial singular Aran
Entitats de població 13
Conté
Població
Total 5.459 (2016)
• Densitat 25,79 hab/km²
Geografia
Superfície 211,7 km²
Altitud 980 m
Limita amb
Organització i govern
Ajuntament 7 UA-PSC, 5 CDA-PNA i 1 C's
• Alcalde Alejandro Moga Vidal
Indicatius
Codi postal 25530
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25243
Codi IDESCAT 252430
Altres dades
Agermanament

França Sent Gaudenç (Alta Garona, França)

Catalunya Calafell (Tarragona, Catalunya)

Web www.vielha-mijaran.org
Modifica dades a Wikidata

Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984 Viella – Mitg-Aran) és la capital de la Vall d'Aran i cap del partit judicial de Viella, a la província de Lleida (Catalunya); correspon als terçons de Marcatosa i Castièro.

El municipi, que ocupa la part central de la vall pirinenca, es va constituir el 1970 amb la fusió de sis termes de la vall, obtenint així en total 211,74 km2. També comprèn set entitats municipals descentralitzades.

És un centre turístic de primer ordre, gràcies a l'entorn natural de tota la Vall d'Aran i a la seva situació de proximitat a les estacions d'esquí. Hi passa la carretera N-230 de Lleida a Eth Pònt de Rei, a la frontera francesa, a través del túnel de Viella, i en surt la carretera C-28, que comunica la vall amb el Pallars Sobirà a través de Salardú i el Port de la Bonaigua.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització[modifica | modifica el codi]

El municipi de Vielha e Mijaran, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Vielha, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins al 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan (24,9 km2), Arròs e Vila (28,4 km2), Escunhau (20,9 km2), Gausac (29,3 km2) i Vilac (21,9 km2), amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km2.[1] El terme de Viella es troba a 980 msnm, al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran. Administrativament limita al nord amb Canejan, al nord-est i l'est amb Salardú, al sud amb Vilaller (Alta Ribagorça), al sud-oest amb Montanui i Benasc (Ribagorça) i a l'oest amb els també municipis aranesos de les Bordes i Vilamòs.[1]

El seu àmbit territorial és comprès dins els límits físics següents: des del tuc d'Era Escaleta (2.457 m) fins al curs de la Garona, en direcció E-NE, fa de termenal amb les Bordes, seguint, principalment, el curs del Joèu, fins poc abans de la confluència amb el barranc de Gèles i travessant la Garona prop del pont d’Arròs.[1]

El límit amb Vilamòs és paral·lel pel vessant obac de la vall de Varradòs fins al coll d'Era Brracomica. Des d'aquest punt el termenal pren direcció est fent límit amb Canejan, passant pel tuc de Cauilha (2.321 m), el collet de Cauilha, el tuc de Güerri o d'Es Crabes (2.377 m) i l'Estanh Long de Liat. El termenal va en direcció SE seguint la capçalera de la Unhòla, ara ja al límit amb Salardú, amb el qual termeneja a llevant. Prop del sector d'Es Calhaus el termenal pren direcció SW passant pel collet de Varradòs, el tuc d'Era Pincèla (2.546 m), el d'Arenho (2.522 m), la serra de Cuenques, el tuc d'Espiargo o d'Ombrèr (2.252 m), el bony de Garòs (2.173 m), voreja el nucli de Casarilh, remunta el curs del barranc de Bargadèra, passa per Pujoalbo (2.528 m), i ja en direcció W, la tuca d'Era Aubeta (2.502 m), la de Betren (2.526 m), el coll de Bargadèra, el tuc de Sarrahèra (2.645 m), i ja en direcció S, el termenal passa entre el Lac de Rius (Salardú) i el Lac Redon, el port de Rius, el tuc de Conanglos (2.748 m), el coll de Conanglos i el tossal dels Estanyets (2.882 m).

El cap d'èth Horo

Al sud termeneja amb Vilaller, municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça, amb la qual fa límit pel tuc de Contesa (2.786 m), travessa el termenal el curs de la Noguera Ribagorçana i la carretera N-230. Des d'aquest punt el termenal fa límit amb el municipi ribagorçà de Montanui pel tossal de la Fontana de Viella (2.546 m), el tuc del Mig de la Tallada (2.774 m), el tuc de la Tallada o del Feixan (2.970 m), el pas del Cavall i el tuc de Molières (3.010 m), que és trifini dels termes de Viella, Montanui i Benasc. El termenal amb Benasc pren direcció NW passant pel coll de Molières, el cap d'Eth Hòro de Molières (2.975 m), el coll d'Alfred, el dels Aranesos, el mall d'Era Artiga (2.718 m), l'estany d'Eth Còth deth Hòro, la Pena Nera (2.576 m), la Tuca Blanca de Pomèro (2.697 m), el coll de Bargues, la tuca de Bargues (2.627 m), el port de la Picada i el cap de la Picada (2.598 m), trifini dels termes de Viella, Benasc i Luixon (França). El termenal, ja en direcció W, abans de tancar el límit municipal al tuc d'Era Escaleta, passa pel coll de Leinfèrn.[1]

El terme de Vielha e Mijaran comprèn la vila de Vielha, cap del municipi i de la comarca de la Vall d'Aran, la també vila de Vilac, els pobles d'Arròs, Aubèrt, Betlan, Betren, Casarilh, Casau, Escunhau, Gausac, Mont, Montcorbau i Vila, el raval d'Eth Pònt d'Arròs, i la caseria de l'antic Hospital de Viella i Mijaran.[1]

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Vielha és oceànic amb influència de muntanya,[2] considerat cfb per la classificació climàtica de Köppen.[3] Es caracteritza per hiverns freds, estius frescos i precipitacions abundants.[2] La temperatura mitjana és de 9,6°C, sent el mes més fred el gener, amb una temperatura mínima mitjana de -2.2°C, i el mes més càlid és el juliol, amb una temperatura màxima mitjana de 24.7°C.[2] Les temperatures absolutes oscil·len dels -20.0°C el 16 de gener de 1985 als 37.0°C el 20 de juliol de 1989. No hi glaça els mesos estivals: juny, juliol i agost.[2]

Quan a precipitacions, a Viella hi plou tot l'any amb abundància,[3] amb una mitjana de 124,5 dies de precipitació.[2] Hi cauen anualment 939,7 l/m2, sent el mes més plujós el maig, amb 100,3 l/m2, i el mes més sec el febrer, amb 60,1l/m2. La màxima precipitació en 24 hores es va donar el 7 de novembre de 1982, quan van caure 169,5 l/m2.[2] A l'hivern les precipitacions solen ser de neu, amb el gruix màxim al desembre, amb 38 cm.[2]

Dades climàtiques a Viella
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 21.0
(69.8)
23.0
(73.4)
27.0
(80.6)
27.0
(80.6)
31.0
(87.8)
36.0
(96.8)
37.0
(98.6)
37.0
(98.6)
35.0
(95)
28.0
(82.4)
25.0
(77)
22.0
(71.6)
37.0
(98.6)
Màxima mitjana °C (°F) 7.3
(45.1)
8.8
(47.8)
11.3
(52.3)
13.0
(55.4)
17.2
(63)
21.2
(70.2)
24.7
(76.5)
24.3
(75.7)
22.1
(71.8)
17.3
(63.1)
11.1
(52)
7.1
(44.8)
15.4
(59.7)
Mitjana diària °C (°F) 2.6
(36.7)
3.6
(38.5)
5.6
(42.1)
7.6
(45.7)
11.2
(52.2)
14.9
(58.8)
17.9
(64.2)
17.5
(63.5)
15.2
(59.4)
11.1
(52)
5.9
(42.6)
2.6
(36.7)
9.6
(49.3)
Mínima mitjana °C (°F) −2.2
(28)
−1.5
(29.3)
−0.2
(31.6)
2.2
(36)
5.3
(41.5)
8.6
(47.5)
11.2
(52.2)
10.8
(51.4)
8.4
(47.1)
4.9
(40.8)
0.7
(33.3)
−1.9
(28.6)
3.8
(38.8)
Mínima rècord °C (°F) −20.0
(−4)
−19.0
(−2.2)
−13.0
(8.6)
−6.0
(21.2)
−3.0
(26.6)
0.0
(32)
3.0
(37.4)
3.0
(37.4)
−1.0
(30.2)
−6.0
(21.2)
−14.0
(6.8)
−16.0
(3.2)
−20.0
(−4)
Precipitació mitjana mm (polzades) 75.1
(2.957)
60.1
(2.366)
63.6
(2.504)
89.7
(3.531)
100.3
(3.949)
78.1
(3.075)
64.5
(2.539)
78.6
(3.094)
73.6
(2.898)
69.1
(2.72)
95.9
(3.776)
91.1
(3.587)
939.7
(36.996)
Neu mitjana cm (polzades) 28.5
(11.22)
31.0
(12.2)
22.0
(8.66)
2.5
(0.98)
1.5
(0.59)
0
(0)
0
(0)
0
(0)
0.1
(0.04)
9.5
(3.74)
13.5
(5.31)
38.0
(14.96)
146.6
(57.72)
Mitjana de dies de precipitació 11.0 10.1 11.4 13.6 12.9 10.9 7.8 8.8 8.2 8.9 9.9 11.0 124.5
Mitjana de dies de pluja 1.4 0.8 6.2 12.1 12.7 10.9 7.8 8.8 8.1 5.1 3.0 1.8 78.7
Mitjana de dies de neu 9.1 9.3 5.2 1.5 0.2 0 0 0 0.1 3.8 6.9 9.2 42.3
Mitjana de dies de gelada 19.6 15.6 14.2 6.7 2.1 0.1 0.0 0.0 1.5 3.3 11.3 18.7 93.0
Mitjana mensual d'hores de sol 72.5 105.0 155.1 176.1 199.2 216.6 247.6 228.8 195.0 128.2 78.0 55.3 1.857,4
Font #1: Servei Meteorològic de Catalunya[4]
Font #2: Servei Meteorològic de Catalunya (anuari de dades, 2003–2014)[5]
Refugi de la Bassa d'Oles, a 6 km de Viella

Política[modifica | modifica el codi]

Des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, el 1979, fins al 1987, l'Ajuntament de Vielha e Mijaran va estar dirigit per un grup d'independents encapçalats per Xavier Tous Adema. El 1987, però, guanyà les eleccions Josep Calbetó Giménez, presentant-se amb Convergència i Unió (CiU), batlle que governà el municipi durant tres legislatures, l'última de les quals com a independent. El 1999 fou investit alcalde l'independent Joan Pau Perdices Pla, que governà fins al 2003 quan obtingué la batllia Joan Riu Llonch, d'Unitat d'Aran-PSC. No obstant això, el 2007 una coalició entre el Partit Popular (PP) i Convergència i Unió (CiU) va permetre que ambdós partits governessin el municipi, i els dos caps de llista es van partir la batllia en dos anys cadascú. El 2011 continuà el govern de CiU al municipi, però ara encapçalat per Àlex Moga Vidal i sense el PP. Tanmateix, el 2015 el partit guanyador va ser el PSC, la qual cosa va permetre a l'actual alcalde socialista Joan Antoni Serrano Iglesias esdevenir batlle del municipi.

En les eleccions municipals de 2015 la participació a Vielha e Mijaran va ser de 2.442 vots (65,95%), 40 dels quals van ser vots nuls (1,64%) i 58 en blanc (2,41%). S'escolliren un total de 13 regidors, el mateix nombre que en les eleccions del 2011. Fou investit alcalde el socialista Juan Antonio Serrano Iglesias.

Resultats electorals - Vielha e Mijaran, 2015[6]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Unitat d'Aran (UA-PSC-CP) Juan Antonio Serrano Iglesias 1.121 7 46,57%
Convergència Democràtica Aranesa (CDA-PNA) Alejandro Moga Vidal 929 5 38,68%
Ciutadans (C's) Javier Rivas Escamilla 174 1 7,24%
Partit Popular Català (PPC) Jaime Joaquin Alexandre Faure 120 0 5,00%
Altres - 98 - 3,05%
Total 2.442 13 100
Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2015[7]
Nom dels regidors Partit polític
Juan Antonio Serrano Iglesias
UA-PSC-CP
Jacinto Cuny Moga
UA-PSC-CP
Maria Vergés Pérez
UA-PSC-CP
Rufino Martínez Cau
UA-PSC-CP
Elena Vidal Diaz
UA-PSC-CP
Ramon Gonzalez Pujol
UA-PSC-CP
Alberto López López
UA-PSC-CP
Alejandro Moga Vidal
CDA-PNA
Joan Pau Perdices Pla
CDA-PNA
Maria Luisa Estevez Sans
CDA-PNA
Javier Rivas Escamilla
C's
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Xavier Tous Adema Independent 19/04/1979 --
1983 - 1987 Xavier Tous Adema Independent 28/05/1983 --
1987 - 1991 Josep Calbetó Giménez
Logotip de CiU
30/06/1987 --
1991 - 1995 Josep Calbetó Giménez
Logotip de CiU
15/06/1991 --
1995 - 1999 Josep Calbetó Giménez Independent 17/06/1995 --
1999 - 2003 Joan Pau Perdices Pla Independent 03/07/1999 --
2003 - 2007 Joan Riu Llonch
Logotip del PSC
14/06/2003 --
2007 - 2011 Josep Calbetó Giménez
Joan Pau Perdices Pla
Logotip del PP
Logotip de CiU
16/06/2007
03/04/2009
--
2011 - 2015 Àlex Moga Vidal
Logotip de CiU
11/06/2011 --
Des de 2015 Juan Antonio Serrano Iglesias
Logotip del PSC
13/06/2015 --

Economia[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Martí, a Gausac

És el centre turístic, comercial i de serveis de la vall, amb una àmplia gamma de restaurants, comerços, i allotjament, d'entre els quals destaca el Parador de Turisme de Viella, inaugurat el 1967. A nivell esportiu, destaca el palau de gel i els esports d'aventura que s'hi poden realitzar, l'esquí i qualsevol activitat lligada al turisme d'alta muntanya.

La central hidroelèctrica, inaugurada el 1947, utilitza l'aigua del riu Garona.

L'agricultura compta amb alguns prats regats i de secà, algunes hectàrees de farratge de regadiu, de patates de secà i 100 de sègol. Hi ha ramaderia bovina, ovina i cavallina, però la quantitat de bestiar ha minvat de manera considerable. Tradicionalment s'han celebrat tres fires ramaderes, però actualment només es conserva la del 8 d'octubre, a més del mercat setmanal. La indústria drapera, tradicional a la Vall d'Aran, ja no es conserva; es fabricava teixit de lli i cànem. Les dues serradores i la petita indústria lletera també han desaparegut.

L'any 1985 es va obrir un nou hospital, més gran i amb pista d'helicòpters.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 237 - 1.899 2.910 2.254 2.268 1.995 1.879
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.866 1.917 1.530 2.139 2.206 2.142 2.961 3.262 3.309 3.608
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.692 3.896 4.139 4.352 4.838 5.239 5.633 5.636 5.454 5.474
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
  • Les dades anteriors al 1970 són la suma dels antics municipis.
Entitat de població Habitants
Arròs 103
Aubèrt 122
Betlan 34
Betren 483
Casarilh 74
Casau 100
Escunhau 105
Gausac 566
Mont 28
Montcorbau 18
Viella 3.156
Vila 31
Vilac 200
Font: Municat

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

A Vielha:

A altres pobles:[9]

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Vista de Betren

Altres festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Viella» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Climatologia. La Val d'Aran. 1961-1991». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 «Clima: Viella» (en castellà). Climate.org. [Consulta: 31 gener 2016].
  4. «Climatologia. La Val d'Aran. 1961-1990». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2016].
  5. «Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques. Vielha». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2016].
  6. «Resultats Vielha e Mijaran». Diari ARA, 24-05-2015. [Consulta: 18 setembre 2016].
  7. «JUNTA ELECTORAL DE ZONA DE VIELHA».
  8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 132. ISBN 84-393-5437-1. 
  9. Llocs d'interès al portal Turismedia.com [1]
  10. Festes, fires i altres celebracions a Lleida.com [2]
  11. Aran per sa lengua (occità) [3]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vielha e Mijaran Modifica l'enllaç a Wikidata