3 d'agost
| << | Agost 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs. Queden 150 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1667 - Roses (Girona) Acaba el setge d'aquesta vila pels francesos en arribar reforços a Ramon de Vilanova, que la defensà heroicament.[1]
- 1907 -
- Barcelona: Es constitueix "Solidaridad Obrera".
- Barcelona: La Diputació de Barcelona matricula el primer automòbil de Catalunya amb la matrícula B-1. Es tracta d'un cotxe de la Hispano-Suiza.[2]
- 1973 - Es fabrica a la SEAT de la Zona Franca l'últim 600.[3]
- 2009 - Girona: Es produeix la primera víctima mortal de Grip A a Catalunya.
- 2010 - El Parlament de Catalunya aprova la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
- Resta del món
- 1057 - Esteve IX tornés papa.
- 1492 - Sortida de les caravel·les descobridors d'Amèrica, des del port de Palos de la Frontera, Huelva, Espanya.
- 1546 - París: Étienne Dolet, impressor de Lió, és cremat per heretgia, acusat d'haver imprès i venut obres d'Erasme.
- 1829 - París - Estrena de l'òpera Guillem Tell, de Gioacchino Rossini.
- 1914 - Alemanya declara la guerra a França (Primera Guerra Mundial).
- 1921 - Barcelona: S'inaugura oficialment l'Escola del Mar, a la platja de la Barceloneta.[4]
- 1940 - L'URSS s'annexiona formalment les repúbliques bàltiques d'Estònia i Lituania (dos dies després, ho farà amb la de Letònia).
- 1979 - Cop d'estat, dirigit per Teodoro Obiang, a Guinea Equatorial contra el president Macías[5] (oncle d'Obiang, que va ser executat).[6]
- 1983 - La Unió Soviètica dona suport a Líbia en el conflicte del Txad mentre que Estats Units i Egipte envien ajuda militar al govern txadià.[7]
- 2014 - Terratrèmol de magnitud 6.5 segons la escala de Richter en la província de Yunnan, República Popular de la Xina deixa més de 360 morts[8] i destrueix més de 12.000 cases.[9]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1843 - Calonge: Isabel Vilà i Pujol, mestra, considerada la primera sindicalista catalana.[10]
- 1870 - València: Josep Mongrell i Torrent, pintor valencià (m. 1937).
- 1891 - Tortellà, Província de Girona: Francesc Juanola i Reixach, fiscorn i prolífic compositor de sardanes (m. 1968).
- 1897 - Barcelona: Mercè Capsir i Vidal, soprano catalana (m. 1969).[11]
- 1902 - Berlín (Alemanya); Regina Jonas, primera dona ordenada com a rabí jueu (m. 1944).
- 1905 - Barcelona: Xavier Benguerel i Llobet, escriptor català (m. 1990).[12]
- 1912 - Barcelona: Ruth von Wild, mestra i activista suïsa (m. 1983).[13]
- 1916 - Barcelona: Adela Carreras Taurà –Adelita del Campo–, locutora radiofònica a Radio Paris Internacional i activista antifranquista catalana.[14]
- 1918 - Barcelona: Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural.[15]
- 1924 - Cervera, Segarra: Maria Josepa Colom i Sambola, pintora i gravadora catalana (m. 2017).[16]
- 1937 - Sant Sadurní d'Anoia: Maria Àngels Ollé, pedagoga, escriptora i professora universitària catalana (m. 2019).[17]
- 1944 - Aielo de Malferit, la Vall d'Albaida: Nino Bravo, (Lluís Manuel Ferri Llopis) cantant melòdic valencià (m. 1973).[18]
- 1960 - Casserres (Berguedà): Hermínia Mas, escriptora catalana.
- 1962 - Barcelona: Mònica Huguet, periodista, presentadora i realitzadora de televisió a TV3.[19]
- 1965 - València: Alfred Mondria i Virgili, crític literari i filòleg valencià.
- 1971 - Figueres, Alt Empordà: Àngels Bassas, actriu i escriptora catalana.[20]
- Resta del món
- 1790 - Haslington, Regne Unit: John Cockerill, empresari que va desenvolupar la siderúrgia a Seraing.
- 1823 - Madrid (Espanya): Francisco Barbieri, compositor i musicòleg espanyol (m. 1894).[21]
- 1832 - (illa de Saint Thomas, Illes Verges Americanes: Edward Wilmot Blyden, escriptor, diplomàtic i polític afroamericà de Libèria i Sierra Leone crioll (m. 1912).[22]
- 1856 - Melbourne (Austràlia): Alfred Deakin, polític australià, primer ministre d'Austràlia en tres ocasions (m. 1919).[23]
- 1867 - Bewdley (Anglaterra): Stanley Baldwin, polític Conservador britànic, en tres ocasions Primer Ministre del Regne Unit (m. 1947).[24]
- 1872 -
- Palau de Charlottenlund (Dinamarca): Haakon VII de Noruega, Primer rei de Noruega després de la dissolució de la Unió Reial que l'unia a través de la monarquia amb Suècia.(m. 1957).[23]
- Hampshire, Anglaterra: Mabel Purefoy Fitzgerald, fisiòloga britànica que estudià la fisiologia de la respiració (m. 1973).[25]
- 1876 - Leipzig: Elisabeth Andrae, pintora alemanya.[26]
- 1890 - Pamplona: Matilde Huici Navaz, mestra, advocada i pedagoga espanyola, exiliada a Xile (m. 1965).[27]
- 1903 - Monastir (Tunísia) Habib ibn Alí Burguiba, polític tunisià. Primer President de la Republica Tunisiana (m. 2000).[28]
- 1901 - Zuzela (Polònia): Stefan Wyszyński, prelat polonès de l'Església catòlica romana (m. 1981).[23]
- 1904 - Victoria de Durango, Mèxic: Dolores del Río, actriu de cinema mexicana (m. 1983).[29]
- 1908 - Bento Gonçalves (Brasil): Ernesto Geisel, militar i polític brasiler, el quart president del règim militar instaurat pel cop militar de 1964 (m. 1996).[23]
- 1920 - Oxford: P. D. James, escriptora anglesa de novel·la detectivesc a París (m. 2014).[30]
- 1923 - Brooklyn: Anne Klein, dissenyadora de moda estatunidenca (m. 1974).[31]
- 1928 - París: Cécile Aubry, escriptora, guionista, directora i actriu francesa (m. 2010).[32]
- 1942 - Xi'an, Shaanxi (Xina): Chen Zhongshi, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de 1997 (m. 2016).[33]
- 1947 - Dublín, Irlanda: Sally Oldfield, compositora i cantant irlandesa.
- 1955 - Botoșani: Renate Weber, advocada, jutgessa i activista romanesa pels drets humans; elegida eurodiputada el 2007.[34]
- 1957 - Spokane (Washington): Debra Magpie Earling, novel·lista, autora de narracions curtes ameríndia dels Estats Units.[35]
- 1958 - Augsburg, Alemanya: Luis Andrés Bredlow Wenda, filòsof, poeta, traductor i professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
- 1959 - Toyama, Honshu, Japó: Koichi Tanaka, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2002.[36]
- 1960 - Sofia: Anna-Maria Ravnopolska-Dean, arpista búlgara i compositora.[37]
- 1961 - Gijón, Astúries: Eva Lesmes, directora de cinema, guionista de cinema i televisió, realitzadora de televisió espanyola.[38]
- 1963 - Downey, Califòrnia: James Hetfield, vocalista, guitarrista i membre fundador de la formació de thrash metal Metallica.
- 1964 - Newcastle upon Tyne, Regne Unit: Abhisit Vejjajiva, polític tailandès, líder del Partit Demòcrata (Phak Prachathipat) i primer ministre del país des de 2008
- 1973 - Madrid: Pilar Llop Cuenca, jutgessa i política espanyola.[39]
- 1977 - San Mateo, Califòrnia, EUA: Tom Brady, jugador de Lliga Nacional de Futbol Americà.
- 1981 - Dallas, Texas: Travis Willingham, actor de doblatge estatunidenc.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1732 - Bellpuig de les Avellanes: Josep Martí, frare premonstratès abat de Bellpuig de les Avellanes i historiador.
- 1905 - Sarrià: Francesc Mora Borrell, arquebisbe de Monterey - Los Angeles (n. 1827).
- 1916 - Lleida: Maria Carme Surroca de Pastors, religiosa de la congregació de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.
- 1936 - Barcelona: Josep Guardiet i Pujol, sacerdot català assassinat el 1936.
- 1974 - L'Hospitalet de Llobregat (el Baix Llobregat): Joaquim Amat i Piniella, escriptor (n. 1913).[40]
- 1976 - Sabadell: Llorenç Llobet-Gràcia, director de cinema català.
- 1989 - Barcelona: Lluís Parcerisa i Serra, publicista i promotor musical català.
- 2007 - Barcelona: Maria Antònia Simó i Andreu, alpinista catalana, una de les primeres escaladores del país (n. 1915).[41]
- 2014 - Terrassa: Magdalena Heras i Fortuny, cardiòloga catalana (n. 1953).[42]
- 2017 - Osca: Josep Beulas i Recasens, pintor català vinculat a la ciutat d'Osca, on es va instal·lar el 1944 i on va iniciar la seva carrera artística.
- Resta del món
- 1667 - Roma (Estats Pontificis): Francesco Borromini, arquitecte barroc (n. 1599).[43]
- 1839 - Leipzig: Dorothea Veit, intel·lectual alemanya del romanticisme, escriptora, editora i traductora (n. 1764).[44]
- 1849 - París: Constance Marie Charpentier, pintora francesa que s'especialitzà en escenes de gènere i retrats (n. 1767).[45]
- 1913 - Chicago: Josephine Cochrane, inventora estatunidenca, del rentaplats (n. 1839).[46]
- 1924 - Bishopsbourne, Anglaterra: Joseph Conrad, escriptor de pares polonesos nacionalitzat britànic (n. 1857).[47]
- 1942 - Locarno, Suïssa: Richard Willstätter, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1915 (n. 1872).[48]
- 1948 - Nova York: Rózsa Schwimmer, activista per la pau i feminista hongaresa (n. 1877).[49]
- 1949 - Budapest, Hongria: Hugó Ignotus, poeta, assagista i crític literari hongarès (n. 1869).[50]
- 1954 - París: Colette, escriptora francesa d'una producció literària espectacular (n. 1873).[51]
- 1964 - Milledgeville: Flannery O'Connor, escriptora i assagista nord-americana.(n. 1925).[52]
- 1968 - Moscou (Rússia): Konstantín Rokosovski (rus: Константин Константинович Рокоссовский),comandant militar soviètic durant la Segona Guerra Mundial (n. 1896).[23]
- 1979 - Estocolm, Suècia: Bertil Ohlin, economista suec.
- 1986 - Nairobi, Kenya, Beryl Markham, aviadora britànica, primera dona a creuar sola l'oceà Atlàntic d'est a oest (n. 1902).[53]
- 1989 - Denver: Antonia Louisa Brico, pianista i directora d'orquestra neerlandesa que va revolucionar el món de la música (n. 1902).[54]
- 1995 - Los Angeles, Califòrnia: Ida Lupino, actriu i directora de cinema anglesa (n. 1918).[55]
- 1997 - Lagos: Fela Kuti, músic nigerià i pare de l'afrobeat.[56]
- 1999 - Damasc, Síria: Abd al-Wahhab al-Bayati, poeta iraquià.
- 2001 - Antíbol, Françaː Jeanne Loriod, música francesa, virtuosa de l'instrument electrònic de les ones Martenot (n. 1928).[57]
- 2004, Montjustin (França): Henri Cartier-Bresson, fotògraf francès (n. 1908).
- 2005 - París: Françoise d'Eaubonne, escriptora i feminista francesa que encunyà el terme ecofeminisme (n. 1920).[58]
- 2006 - Schruns, Vorarlberg, Àustria: Elisabeth Schwarzkopf, soprano alemanya, posteriorment nacionalitzada britànica (n. 1915).[59]
- 2008 - Moscou, Rússia: Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus.
- 2017 -
- Eivissa: Ángel Nieto, pilot de motociclisme de velocitat 13 cops Campió del Món (n. 1947).
- Bristol, Regne Unit: Robert Hardy, actor anglès amb una carrera de sis dècades i que va incloure una gran varietat de papers en el cinema, teatre i televisió.
- Bronx, Nova York, Estats Units: Alan Peckolick, dissenyador gràfic i fotògraf nord-americà.
- 2019 - Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa (n. 1938).[60]
- 2023 - Nova York: Mark Margolis, actor estatunidenc (n. 1939).
Festes
[modifica]- Santoral
- [61]
- Església Catòlica
- Sants i beats al Martirologi romà (2011): Gamaliel el Vell, Abibas, el seu fill, i Sant Nicodem; Asprè de Nàpols, bisbe (s. II-III); Eufroni d'Autun, bisbe (ca. 475); Martí de Monte Cassino, monjo (580); Pere d'Anagni, bisbe (1105).
- Beats: August Kazotic, bisbe d'Agram (1323); Alfonso López López, Miguel Remón Salvador, frares i màrtirs (1936); Francisco Bandrés Sánchez, màrtir (1936); Salvador Ferrandis Seguí, sacerdot i màrtir (1936).
- Sants no inclosos al Martirologi: Hermil de Constantinoble; Manc de Lanreath; Marana i Kira de Beröa, eremites (s. V); Licínia, Leòncia, Ampèlia i Flàvia de Vercelli, verges; Trea d'Ardtree, reclosa (s. V); Senac de Clonard, eremita (s. VI); Gregori de Nonantula, abat (933); Walthen de Melrose, abat (1160).
- Beats no inclosos al Martirologi: Adalberó de Disentis, abat (920-940); Bennó d'Einsiedeln, abat (940); Burcard de Rot an der Rot, prior (1140).
- Serventa de Déu Maria Carme Surroca de Pastors, religiosa de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Fulgencio de Quesada, Luis de Ortofin.
- Església Copta
- 27 Abib: Abamó de Tarnout, màrtir; Ezequiel, profeta.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 16 d'agost del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 21 de juliol del calendari julià.
- Sants: Ezequiel, profeta i màrtir; Zòtic de Comana, màrtir (204); Tres Màrtirs de Melitene; Víctor de Marsella, màrtir; Bargabdesià d'Arbela, diaca màrtir (354); Pau i Joan d'Edessa, ascetes (s. V); Simeó i Joan d'Emesa, eremites (590); Anna, mare de Sant Sava; Onèssim de les Coves de Kíev, eremita (s. XII-XIII); Anna de Kaixin (1337); Onofre de les Caves de Kíev, eremita (s. XII-XIII); Parteni d'Arta, bisbe (1777); Piotr, sacerdot màrtir (1938); Simon Banjac, Milan Stojisavljevic, i Milan, preveres màrtirs a Glamoc (1941-1945).
- Església Ortodoxa Grega
- Sants: Acaci de Bizanci, soldat i màrtir (304); Just, Maties, Eugeni, Teodor, Jordi i companys màrtirs de Roma (305); Eleuteri dels Turons Secs; Parteni de Radovizlios, bisbe.
- Església Ortodoxa de Geòrgia
- Elies II de Geòrgia, catolicós-patriarca.
- Salomé de Geòrgia.
- Esglésies luteranes
- Joana, Maria de Clopas i Maria Salomé, seguidores de Jesús; Josua Stegmann, rector i poeta (Església Evangèlica d'Alemanya).
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum n. 68, pàg. 1220 (ISBN 84-239-4568-5).
- ↑ «Efemérides» (en castellà). ABC, 03-08-1998 [Consulta: 25 març 2011].
- ↑ «1957-1973 : SEAT 600, “naciste príncipe y mueres rey”». La Vanguardia, 28-03-2019 [Consulta: 31 desembre 2022].
- ↑ «Inauguración oficial. Escuela del Mar» (en castellà). La Vanguardia, 04-08-1921. [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ «ABC MADRID 07-08-1979 página 5 - Archivo ABC», 10-08-2019. [Consulta: 24 agost 2020].
- ↑ Fraguas, Rafael «Macías pidió ayuda a sus familiares antes de morir fusilado» (en castellà). El País [Madrid], 01-10-1979. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «CONJUNTURA INTERNACIONAL». Dossier-CIDOB, 1, 1983, pàg. 9–12. ISSN: 1132-6093.
- ↑ «Sobe para 367 o número de mortos após terremoto no sudoeste da China» (en (portuguès)). [Consulta: 3 agost 2014].
- ↑ «Terremoto no sudoeste da China deixa ao menos 175 mortos» (en (portuguès)). [Consulta: 3 agost 2014].
- ↑ «Isabel Vilà i Pujol | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ «Mercè Capsir i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Xavier Benguerel i Llobet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Nachlass Ruth von Wild (1912-1983) - Collections Search - United States Holocaust Memorial Museum». [Consulta: 12 abril 2021].
- ↑ «Adela Carreras Taurà (1916-1999)». Estel Negre. [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Maria Aurèlia Capmany i Farnés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Maria Josepa Colom i Sambola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Maria Àngels Ollé i Romeu | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 agost 2024].
- ↑ «Nino Bravo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Mònica Huguet». IMDb. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ Casas, Mar. «La nena que mai ha deixat de ser Àngels Bassas». D'estil, núm 26. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Stanley Baldwin | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ Torrance, R W «Mabel's normalcy: Mabel Purefoy FitzGerald and the study of man at altitude». Journal of Medical Biograplly; 7, 1999, pàg. 151-165.
- ↑ «Vita» (en alemany). Elisabeth Andrae. Ingelore Helbig. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Huici Navaz, Matilde». Fundación Pablo Iglesias. Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Habib ibn Ali Bourguiba» (en francès). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ «Dolores del Río» (en castellà). La Vanguardia, 02-11-2022. [Consulta: 11 febrer 2023].
- ↑ «P.D. James | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Birth of fashion designer Anne Klein» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ «Cécile Aubry» (en castellà). La Vanguardia, 13-02-2023. [Consulta: 25 juny 2023].
- ↑ «chinese-shortstories.com». [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Renate WEBER. 8ª legislatura» (en castellà). Eurodiputats. Parlament Europeu. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Voices from the Gaps. «Debra Magpie Earling», 2009. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2002» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Sofia Music Weeks-Calend'Art». Arxivat de l'original el 2020-04-28. [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Eva Lesmes - PLAY Personajes» (en castellà). Diario ABC, 01-03-2017. Arxivat de l'original el 2017-11-12. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ «Pilar Llop Cuenca» (en castellà). Senado de España. [Consulta: 26 juny 2023].
- ↑ «Joaquim Amat-Piniella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Maria Antònia Simó i Andreu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Bruguera i Cortada, Miquel. «Magda Heras i Fortuny». Galeria de Metges Catalans. [Consulta: 26 abril 2023].
- ↑ «BORROMINI, Francesco in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ Hertz, Deborah. «Dorothea Mendelssohn Schlegel» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «Constance Charpentier: Painter (1767 - 1849)». Arxivat de l'original el 24 de febrer 2015. [Consulta: 16 octubre 2017].
- ↑ Sadurní, J. M. «Josephine Garis Cochrane, la inventora del lavavajillas» (en castellà). National Geographic, 14-06-2022. [Consulta: 27 juny 2023].
- ↑ «Joseph Conrad | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1915» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Rosika Schwimmer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ «Ignotus, Hugó». The Yivo Encyclopedia of Jews in Eastern Europe. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ «Sidonie-Gabrielle Colette | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Flannery O’Connor | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Beryl Markham | Biography & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ Ware, Susan. Notable American Women: A Biographical Dictionary Completing the Twentieth Century (en anglès). Harvard College: The Belknap Press of Harvard University Press, 2004, p. 77-79. ISBN 0-674-01488-X.
- ↑ Casas, Quim «Ida Lupino, una cineasta pionera en el Hollywood clásico». El Periódico de Catalunya, 05-02-2018.
- ↑ «Fela Kuti» (en castellà), 10-02-2017. [Consulta: 19 juny 2023].
- ↑ «Jeanne Loriod» (en anglès). The Independent, 16-02-2014. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ Le Monde «Françoise d'Eaubonne, pionera del feminismo francés» (en castellà). El País [Madrid], 14-08-2005. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Elisabeth Schwarzkopf | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Cătălina Buzoianu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Kalender - 3. August - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 3 d'agost
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:3 d'agost.