Sidonie-Gabrielle Colette

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Colette
SidonieGabrielleColette.jpg
Sidone Gabrielle Colette
Naixement 1873
Saint-Sauveur-en-Puisaye, Yonne
Mort 3 d'agost de 1954(1954-08-03) (als 81 anys)
París
Ocupació Ballarina, actriu, escriptora
Signatura
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Sidonie-Gabrielle Colette, més coneguda amb el seu nom d'escriptora Colette (28 de gener de 1873, Saint-Sauveur-en-Puisaye, Yonne3 d'agost de 1954, París) era una escriptora francesa. Va ser una escriptora d'una producció literària espectacular.

Criada en el camp en mans de la seva mare Adela Eugènia Sidonie i amb la vivacitat del seu pare Jules-Joseph Colette, militar retirat, va mantenir el caràcter de dona de Borgonya. A París, va acabar els estudis i és a on coneix el seu primer marit, molt més gran que ella, anomenat Henri Gautier Villars, escriptor conegut com a Willy en el món literari. Colette va ser qui escriuria Claudine, Minne i Les égarements de Minne per al seu marit. L'any 1906, es divorcia i la independència que li permet treballar en el món de l'espectacle i l'experiència literària va donar-li l'empenta per a escriure La vagabonde (La vagabunda) l'any 1911. L'autora, en aquesta obra, fa un retrat de la vida de Renée com a ballarina i actriu després de deixar al seu marit infidel, i està tan dolorida que no té confiança en l'amor que li transmet un altre jove.

L'any 1914, es casà amb el polític Henri de Jouvenel i escriu el seu segon llibre, L'entrave (L'obstacle), que seria la continuïtat de la vida de l'autora, però no va tenir tant d'èxit. Fruit d'aquest segon matrimoni, tindrà una filla. Va ser un període molt productiu, amb obres reconegudes com ara Chéri (Estimat) i La naissance du jour. També entra en el món de la política i es fa periodista. En els seus escrits, es veu l'amor per la seva terra, Bretanya i Provença. La separació posterior del segon marit va fer que es dediqués al treball durant nou anys fins a aparellar-se amb Maurice Goudeket. En aquest període és quan va escriure les seves millors obres, com Le blé en herbe, Les vrilles de la vigne, Le képi, La chatte, Duo, Julie de Carneilhan, entre d'altres. Va ingressar a la Reial acadèmia de llengua i de literatura franceses de Bèlgica i a la Societat Literària dels Goncourt. Els últims anys, els va viure a prop dels jardins de Palais-Royal i, encara que el reumatisme li era un obstacle, va continuar fent literatura dels records com Journal à rebours, L'étoile Vesper, Le fanal bleu i Gigi, novel·la que va ser una pel·lícula de Hollywood reeixida.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1900-1903: Claudine
  • 1904: Dialogues de bêtes
  • 1907: La Retraite sentimentale
  • 1908: Les Vrilles de la vigne
  • 1909: L'Ingénue libertine
  • 1910: La Vagabonde (La vagabunda)
  • 1913: L'Entrave
  • 1913: L'Envers du music-hall
  • 1916: La Paix chez les bêtes
  • 1917: Les Heures longues
  • 1918: Dans la foule
  • 1919: Mitsou ou Comment l'esprit vient aux filles
  • 1920: Chéri (Estimat)
  • 1922: La Chambre éclairée (Florilegi d'articles publicats als diaris a la fi de la primera guerra mundial)
  • 1922: La Maison de Claudine
  • 1923: Le Blé en herbe
  • 1924: La Femme cachée
  • 1926: La Fin de Chéri
  • 1928: La Naissance du jour
  • 1929: me
  • 1930: Sido
  • 1932: Le Pur et l'Impur (retrat literari de Renée Vivien)
  • 1933: La Chatte
  • 1934: Duo
  • 1936: Mes Apprentissages
  • 1936: "Splendeur des papillons ", Text de Colette, Librairie Plon,
  • 1937: Bella-Vista
  • 1938: La Jumelle noire (quatre volums de crítiques literàries i cinematogràfiques: tom I (1934), tom II (1935), tom III (1937), tom IV (1938))
  • 1939: Le Toutounier (suite de Duo)
  • 1940: Chambre d'hôtel
  • 1943: Le Képi
  • 1943: Nudité
  • 1944: Gigi
  • 1946: L'Étoile Vesper
  • 1941: Julie de Carneilhan
  • 1941: Journal à rebours
  • 1944: Paris de ma fenêtre
  • 1949: Le Fanal bleu
  • 1992: Histoires pour Bel-Gazou (Nouvelles), Hachette, il·lustrat per Alain Millerand
  • 2010: Colette journaliste: Chroniques et reportages (1893-1945), texts inèdits
  • 2011: J'aime être gourmande, presentació de G. Bonal i F. Maget - introducció de G. Martin, coll. Carnets, L'Herne, Paris.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Depósito Legal:B 20872-63(I)
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol VII-VIII-IX. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sidonie-Gabrielle Colette Modifica l'enllaç a Wikidata