Cementiri del Père-Lachaise

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Cementiri del Père-Lachaise
Père-Lachaise - entrée principale 01.jpg
Nom en la llengua original (fr) cimetière du Père-Lachaise
Anomenat en referència a François de la Chaise
Dades
Tipus cementiri
Part de The European Cemeteries Route Tradueix i Association of Significant Cemeteries in Europe Tradueix
Arquitecte Alexandre-Théodore Brongniart
Primera menció escrita 1804
Data de creació o fundació 21 maig 1804
Característica
Superfície 44 ha
Ubicació geogràfica
París
Localització boulevard de Ménilmontant Tradueix, 8
rue du Repos Tradueix, 16
48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944444444°N,2.3941666666667°E / 48.861944444444; 2.3941666666667Coord.: 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 39″ E / 48.861944444444°N,2.3941666666667°E / 48.861944444444; 2.3941666666667
Format per Frédéric Chopin's tomb Tradueix
Piñeyro's tomb Tradueix
Christophe-Édouard de Malet's tomb Tradueix
Jean-Louis Greffulhe's tomb Tradueix
Eugène Gautier's tomb Tradueix
Marchal de Calvi's tomb Tradueix
Casa-Calvo's tomb Tradueix
Luigi Cherubini's tomb Tradueix
Q2957470 Tradueix
La Fontaine's tomb Tradueix
Tombe du Dragon Tradueix
Q22915151 Tradueix
Monument to the Dead of Père Lachaise Tradueix
Delille's tomb Tradueix
Molière's tomb Tradueix
Paul Baudry's tomb Tradueix
Q22915153 Tradueix
Alexandre Aguado's tomb Tradueix
Louis Visconti's tomb Tradueix
Pierre Cartellier's tomb Tradueix
Tomb of Dantan Tradueix
François-Joseph Lefebvre's tomb Tradueix
Héloïse and Abélard's tomb Tradueix
Communards' Wall Tradueix
Crematori i Columbari del Père-Lachaise
Edmond About's tomb Tradueix
Georges Guët's tomb Tradueix
Théodore Barrière's tomb Tradueix
Anthelme Brillat-Savarin's tomb Tradueix
Elisabeth Alexandrovna Demidoff's tomb Tradueix
Oscar Wilde's tomb Tradueix
Allan Kardec's tomb Tradueix
Richard Wallace's tomb Tradueix
David Sintzheim's tomb Tradueix
Q45896211 Tradueix
Monument històric inventariat
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric catalogat
Frédéric Chopin's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 1r abril 2008
Identificador PA00086780
Monument històric catalogat
Communards' Wall [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 14 novembre 1983
Monument històric inventariat
Crematori i Columbari del Père-Lachaise
Data 17 gener 1995
Monument històric catalogat
Héloïse and Abélard's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 14 novembre 1983
Monument històric catalogat
Pierre Cartellier's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 25 gener 1990
Monument històric inventariat
Tomb of Dantan [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Monument històric inventariat
François-Joseph Lefebvre's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Monument històric catalogat
Georges Guët's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 18 setembre 1995
Monument històric catalogat
Oscar Wilde's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 10 març 1995
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Théodore Barrière's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Monument històric inventariat
Richard Wallace's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
David Sintzheim's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Allan Kardec's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Anthelme Brillat-Savarin's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Elisabeth Alexandrovna Demidoff's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Louis Visconti's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Edmond About's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Alexandre Aguado's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Luigi Cherubini's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Marchal de Calvi's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Casa-Calvo's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Eugène Gautier's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Piñeyro's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Christophe-Édouard de Malet's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Jean-Louis Greffulhe's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric catalogat
Q2957470 [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 14 novembre 1983
Monument històric catalogat
Monument to the Dead of Père Lachaise [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 14 novembre 1983
Monument històric catalogat
La Fontaine's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 14 novembre 1983
Monument històric catalogat
Molière's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 14 novembre 1983
Monument històric inventariat
Paul Baudry's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric inventariat
Delille's tomb [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 21 març 1983
Identificador PA00086780
Monument històric catalogat
Tombe du Dragon [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 14 novembre 1983
Identificador PA00086780
Monument històric catalogat
Q22915151 [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 14 novembre 1983
Identificador PA00086780
Monument històric catalogat
Q22915153 [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 14 novembre 1983
Identificador PA00086780
Modifica les dades a Wikidata

El cementiri del Père-Lachaise (en francès cimetière du Père-Lachaise) és el major cementiri de París intra-murs i un dels més cèlebres del món. Situat al 20è districte de la ciutat, hi són enterrades nombroses persones cèlebres.

Història[modifica]

Un dels set turons de París, anomenat Champ-l'Évêque, ja que pertanyia a l'Edat Mitjana al bisbe de París, va prendre al segle xii el nom de Mont-aux-Vignes, pels conreus que s'hi feien aleshores. El 1430, un ric comerciant anomenat Régnault de Wandonne va comprar la finca per fer-hi construir una casa benestant: una follia. És l'origen del nom de l'actual carrer de la Folie-Regnault a l'11è districte.

Dos segles més tard, els Jesuïtes adquireixen el terreny per fer-ne un lloc de repòs i de convalescència. La casa acull algunes hores el jove rei Lluís XIV que assistia a combats durant la Guerra de la Fronda. Aquest esdeveniment donarà al lloc el nom de Mont-Louis. Però el més il·lustre ocupant fou François d'Aix de La Chaise (1624-1709), anomenat el Père La Chaise, confessor del rei de França Lluís XIV, que va exercir una influència moderadora sobre aquest en la lluita contra el jansenisme. Hi restarà de 1675 fins a la seva mort el 1709.

El comte de La Chaise, germà del pare jesuïta, va oferir nombroses festes a la finca, el que va contribuir a la seva ampliació i el seu embelliment. Però el 1762, la Companyia de Jesús va ser obligada de cedir el terreny basant-se en un deute. Al cap dels anys, els jardins van ser deixats a l'abandonament i els propietaris es van succeir, per tornar, el 9 Ventós any XI al prefecte del Sena, Nicolas Frochot, per la suma de 180.000 francs.

Part del columbari

Amb el tancament l'1 de desembre de 1780 del Cementiri dels Innocents, en aplicació tardana de la llei de 1765 prohibint els cementiris a ciutat, a París li començaven a mancar llocs de sepultures. Napoleó Bonaparte, aleshores cònsol, va decretar que «cada ciutadà té el dret de ser enterrat sigui quina sigui la seva raça o la seva religió», arreglant el cas dels infidels, dels excomunicats, dels comediants i dels pobres. Al començament del segle xix van ser creats diversos nous cementiris fora dels límits de la ciutat: el cementiri de Montmartre al nord, el cementiri de l'Est, el cementiri de Montparnasse al sud i, a l'oest de la ciutat, el cementiri de Passy.

El prefecte de París va decretar la transformació de les 17 hectàrees de Mont-Louis en el cementiri de l'Est. La concepció del cementiri va ser confiada a l'arquitecte neoclàssic Alexandre Théodore Brongniart el 1803. Com a inspector general en cap de la segona secció dels treballs públics del departament del Sena i de la ciutat de París, Brongniart dissenyarà els grans eixos sota la forma, per primera vegada, d'un immens jardí anglès, de passeigs accidentats, amb arbres i plantes d'espècies diverses i vorejades de sepultures esculpides. Va projectar monuments funeraris tot i que finalment només es va arrobar a construir la sepultura de la família Greffuhle, a l'estil neogòtic depurat.

El 21 de maig de 1804 (1r Pradial any XII), el cementiri va ser oficialment obert per a una primera inhumació: la d'una nena de cinc anys, Adélaïde Paillard de Villeneuve. Era en principi destinat als parisencs d'un dels quatre districtes de la Rive droite (els 5è, 6è, 7è i 8è de l'època), en fossa comuna o en concessió perpètua. Però el cementiri no va aconseguir el favor dels Parisencs, que menyspreaven que se'ls fes enterrar sobre alçades, fora de París, i en un barri considerat popular i pobre.

Detall d'una tomba

El 1804, el Père-Lachaise no tenia més que 13 tombes. L'any següent, no n'hi havia més que 44, després 49 el 1806, 62 el 1807 i 833 el 1812. El 1817, per millorar la imatge del cementiri l'ajuntament de París organitza la transferència de les despulles d'Heloïsa i Abelard, així com de Molière i La Fontaine. No va caldre res més: el 1830, s'hi comptaven 33.000 tombes. El Père-Lachaise va conèixer en aquesta època cinc ampliacions: el 1824, 1829, 1832, 1842 i 1850. Aquestes li han permès passar de 17 hectàrees i 58 àrees (175.800m²) a 43 hectàrees i 93 àrees (439.300m²) per a 70.000 tombes, 5.300 arbres, un centenar de gats, un gabial d'ocells i dos milions de visites.

Il·lustres escultors i arquitectes faran d'aquest lloc un veritable museu d'ençà el segle xix: entre ells, Guimard, Garnier, Visconti o Paillard. La capella així com la portada principal d'aleshores (boulevard de Ménilmontant) van ser concebuts per l'arquitecte neoclàssic Étienne-Hippolyte Godde entre 1823 i 1825. David d'Angers va crear la majoria dels monuments del «Quartier des Maréchaux d'Empire». És només al final del segle, el 1894, que van començar els treballs del columbari i del crematori, en un estil neobizantí adaptat per Jean Camille Formigé.

Monument als morts d'Albert Bartholomé

Durant la Comuna de París, el maig de 1871, el Père-Lachaise va ser l'escenari d'una veritable guerra civil, a causa de la seva localització estratègica sobre el turó. Els Federats van instal·lar llur artilleria al bell mig del cementiri, però van ser ràpidament envoltats pels Versaillais de Thiers d'un costat i els alemanys de l'altre. Els 147 supervivents van ser afusellats el 28 de maig de 1871 davant el mur que va prendre aleshores el nom de mur dels Federats, al sud del cementiri.

El 1895 el Monument als morts d'Albert Bartholomé comprat per la Ciutat de París al saló del Petit-Champ-de-Mars el 1895 és instal·lat al Cementiri del Père-Lachaise.

Celebritats enterrades[modifica]

Monuments[modifica]

A més a més de les tombes, el cementiri conté monuments dedicats a una personalitat o a un grup de persones.

  • Imre Nagy, Primer secretari del partit comunista hongarès el 1956. Monument creat per la Lliga hongaresa dels Drets Humans el 1988, en ocasió del 30è aniversari de la seva execució.
  • Personals municipals de la Ciutat de París.
  • Un enorme mausoleu, on hi descansa Adolphe Thiers, ha estat realitzat al costat de la capella.

Manifestacions[modifica]

A conseqüència de les nombroses personalitats que hi ha enterrades i de la càrrega simbòlica del lloc, el cementiri del Père-Lachaise ha estat i és encara el lloc de manifestacions i de commemoracions. Aquestes commemoracions són principalment dels partits socialistes i comunistes i dels francmaçons del Grand Orient de France.[1]

Després de la Segona Guerra Mundial, s'hi afegeixen les commemoracions de les víctimes del nazisme, els monuments als morts dels camps de concentració i d'extermini trobant-se a prop del mur dels federats.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Pascal Payen-Appenzeller et Jean-Claude Debeurme, Promenades hors sentier au Cimetière du Père Lachaise, Le piéton de Paris (Yvelinédition) 2005.

Enllaços externs[modifica]