Jules Michelet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJules Michelet
Jules Michelet.jpg
Biografia
Naixement 21 d'agost de 1798
París
Mort 9 de febrer de 1874(1874-02-09) (als 75 anys)
Ieras
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament cementiri del Père-Lachaise (1876–)
Ieras (1874–1876)
Residència Nantes
Ideologia política Republicanisme, lliurepensament i anticlericalisme
Educat a Lycée Charlemagne (1812–1816)
Activitat
Camp de treball Història de França i historicisme
Ocupació Historiador, arxiver, escriptor, diarista, professor i traductor
Ocupador Collège de France (1838–1852)
Archives nationales Tradueix (1830–1852)
École Normale Supérieure (1827–)
Collège-lycée Jacques-Decour Tradueix (1822–)
Moviment Romanticisme
Mestre Abel-François Villemain i François Guizot
Estudiant Clementina d'Orleans i Alfred Dumesnil
Influències de
Obra
Obres destacables Histoire de France Tradueix
Família
Cònjuge Pauline Rousseau (1824–1839)
Athénaïs Michelet Tradueix (1849–1874)
Parella Françoise Adèle Poullain-Dumesnil
Fill/a
Pare Jean-François Furcy-Michelet
Premi rebut
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Jules Michelet (21 d'agost de 1798 - 9 de febrer de 1874) va ser un historiador francès d'orientació republicana i lliure pensadora.

Michelet va néixer a París, dins una família Hugonot. Les seves primeres obres van ser textos escolars. El 1831 va publicar Introduction à l'histoire universelle on va mostrar els seus dots literaris alhora que es va mostrar (segons l'onzena edició de l'Enciclopèdia Britànica) uns punts de vista peculiars que no feien molt fiables les seves conclusions malgrat que no falsejava intencionadament els fets.

A partir de 1830 va obtenir un lloc de treball a l'oficina del registre i va ser professor a la facultat de literatura on també exercia la docència l'historiador Guizot. A partir d'aleshores començà els seus treballs principals com la monumental Histoire de France que va tardar 30 anys a completar i altres obres d'erudició com Œuvres choisies de Vico, les Mémoires de Luther écrits par lui-même, els Origines du droit français, i després le Procès des Templiers.

A partir de 1838 va ser escollit membre del Collège de France i va iniciar, mostrant una aversió contra els principis de l'autoritat i el clericalisme, una campanya contra els jesuïtes que tornaven a l'activitat a França.

Escriví una entusiasta Histoire de la revolution française on fidel al seu estil considera la Revolució Francesa com una nova religió essent el credo la Declaració dels drets de l'Home i els profetes Rousseau i Voltaire. Considera que l'heroi de la Revolució va ser "El Poble" i el Terror exercit pels individus de la classe mitjana. també va escriure Les Femmes de la revolution (1854).

Una de les seves obres més populars foren L'Insecte i L'Amour (1859) que són en part pamflets i en part tractats morals.


Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jules Michelet Modifica l'enllaç a Wikidata