Lliurepensament
El lliurepensament és una doctrina que defensa el pensament lliure, sense acceptar cap autoritat dogmàtica,[1] sigui de la naturalesa que sigui. Un lliurepensador preconitza d'emprar l'anàlisi racional i crítica davant de tota proposició i refusa qualsevol argumentació d'autoritat.
Té la base en l'actitud de grecs i romans, quan molts filòsofs i escriptors no feien servir veritats revelades en la reflexió filosòfica i científica o criticaven la superstició.[2] En la seva forma moderna rau en les idees de la Il·lustració francesa i anglesa.[3]
Aquesta actitud es troba llargament lligada a concepcions oposades que qüestionen la naturalesa de les religions, tals com l'ateisme, l'agnosticisme o el racionalisme. Igualment, la idea és relacionada amb l'escepticisme i l'humanisme i en l'essència de la francmaçoneria i l'anarquisme contemporanis.
El lliurepensament a Catalunya
[modifica]El lliurepensament tingué una gran extensió a Catalunya durant el darrer terç del segle xix. Aquesta extensió es degué a la difusió que se'n feu dins la majoria de corrents progressistes oposats al sistema de la Restauració. Es crearen cercles, publicacions i escoles que ensenyaven i divulgaven el coneixement sota uns principis de lliurepensament. Actuava, a més, com a marc d'actuació política, social i cultural de les classes populars. Entre les seves files, hom hi troba anarquistes, francmaçons, republicans, alguns catalanistes progressistes i fins i tot alguns espiritistes. Cal destacar la importància de la publicació anarquista La Tramontana, de Josep Llunas i Pujals, i de la publicació La Luz, del Círculo Libre Pensador de Barcelona, que agrupava lliurepensadors anarquistes, maçons i republicans, sota la direcció de Rossend Arús i Arderiu.
Aquest lliurepensament català tenia un fort contingut anticlerical i revolucionari. Per exemple, l'anarquista i maçó Anselmo Lorenzo imaginava un lliurepensament que combatia la religió, l'autoritat i el capitalisme, i tenia com a enemics el capellà, el governant i el burgès. Amb tot, l'anticlericalisme en fou el tret més distintiu i forjà els mites de l'anticlericalisme català que es manifestaren durant la Setmana Tràgica de 1909.
Referències
[modifica]- ↑ «lliurepensament -». Diccionari General de la Llengua Valenciana. Real Acadèmia de Cultura Valenciana. [Consulta: 27 setembre 2024].
- ↑ Citot, Vincent. «La philosophie romaine importe moins pour compléter le catalogue des grandes doctrines que pour penser le cycle d'une évolution intellectuelle». A: Grandeur et décadence de la philosophie romaine, p. 199-270. ISBN 978-2-35338046-6.
- ↑ Hoffmeister, Johannes. Wörterbuch der philosophischen Begriffe: Hrsg. von Johannes Hoffmeister (en alemany). Hamburg: F. Meiner, 1955, p. 236.
Bibliografia
[modifica]- Font, Jordi Martí «Vicente Izquierdo, Manuel Josep Llunas i Pujals. La Tramuntana i el lliure pensament radical català». Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, 31, 2000, pàg. 24–25.