Raó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la facultat humana. Vegeu-ne altres significats a «Raó geomètrica».

La raó és una facultat que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per a establir inferències.

La paraula "raó" (ratio, en llatí) és una traducció del grec "logos", que volia dir alhora 'pensament', 'raó' i 'paraula', cosa que mostra fins a quin punt el llenguatge i el pensament estan lligats en l'ésser humà. La raó és estudiada per la psicologia i la filosofia (sobretot, la branca de l'epistemologia).

Pensament racional[modifica | modifica el codi]

El pensament racional permet l'abstracció, l'associació d'idees, l'autoconsciència i els símbols, coses que no tenen els animals inferiors, com ara els insectes o la gran majoria de peixos i rèptils, més lligats a l'instint i a una resposta unívoca al medi (per això, es diu que no tenen raó, que són irracionals). Estudis recents amb rates han permès demostrar la capacitat d'abstracció de pensament d'aquests animals, que s'afegeixen així al selecte grup d'animals en què aquesta capacitat ja ha estat demostrada (corbs, els homínids, dofins, orques, etc.).

La raó, doncs, també està lligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta. Max Weber distingeix entre quatre tipus de racionalitat: la instrumental, la moral, l'afectiva i la tradicional, segons l'àmbit en què s'apliqui el pensament racional.

El Renaixement i, sobretot la Il·lustració, són les èpoques en què s'ha donat més importància a la raó. Són períodes que coincideixen amb un auge de la ciència i un qüestionament de la religió. Segueixen èpoques marcades per la passió.

La irracionalitat[modifica | modifica el codi]

El terme "irracional"[1] remet a tot un seguit de manifestacions diferents que coincideixen a no ser estrictament racionals. Per exemple:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "L'alteritat de la raó: què fer amb l'irracional?" i "Imatge emotiva i irracional de la humanitat en el cinema. Una aplicació pedagògica". Articles de G. Mayos (UB).
  2. Cannold, Leslie. "Who's crying now? Chosen childlessness, circumstantial childlessness and the irrationality of motherhood: a study of the fertility decisions of Australian and North American women." (2000).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]