Vilfredo Pareto

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVilfredo Pareto
Vilfredo Pareto 1870s2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juliol 1848 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1923 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Céligny (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPolitècnic de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia i sociologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, professor d'universitat, enginyer, sociòleg, filòsof, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lausana
Universitat de Roma La Sapienza
Universitat de Gènova Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentSchool of Lausanne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAlessandrina Bakunina (en) Tradueix
Jeanne Regis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesRaffaele Pareto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Marie Métenier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Vilfredo Pareto signature.png Modifica el valor a Wikidata

Vilfredo Pareto (París, 15 de juliol de 1848 - Céligny, 19 d'agost de 1923) fou un economista i polític italià, sobretot conegut per la teoria de l'òptim de Pareto.[1]

Fill d'un genovès (exiliat voluntari a París per motius polítics) i d'una francesa, quan els seus pares van retornar al Piemont va fer els estudis secundaris a l'Istituto Leardi de Casale Monferrato, on va ser deixeble destacat del matemàtic Ferdinando Pio Rosellini.[2]

Després d'estudiar enginyeria a la Universitat de Torí (1870), va treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, es va dedicar a la política, va viatjar i assolir una àmplia cultura, fou lector d'economia a la Universitat de Florència (1886) i succeí Léon Walras a la càtedra d'economia política de la Universitat de Lausana (1893).

Ha destacat per ser un dels primers científics a aplicar el mètode matemàtic a la teoria econòmica i a la sociologia. El seu ideari polític exigia el govern d'una elit, cosa que va propiciar que acabés a les files feixistes de Benito Mussolini, qui el nomenà senador vitalici, tot i que sempre mantingué la seva posició crítica i independent.

És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes, coneguda com a òptim de Pareto, definit com a aquella situació en què hom no pot millorar la seva situació sense empitjorar la d'altri. Teòricament, tot sistema liberal ha de tendir de manera natural a la Pareto-eficiència i, per tant, a un aprofitament òptim dels recursos.

Una altra de les seves aportacions va ser el desenvolupament dels gràfics Edgeworth-Pareto. Així mateix, la seva posició respecte a la intercomparabilitat de les satisfaccions entre diferents individus va ser una de les causes principals de l'escissió del liberalisme entre les escoles austríaca i americana.

El 1906 va fer la famosa observació que a Itàlia el 80% de la propietat estava en mans del 20% de la població. Més tard aquesta relació va ser generalitzada pel Dr. Joseph Juran i altres, que varen crear el que avui es coneix com a principi de Pareto.

Obres[modifica]

  • 1896-1897 Cours d'économie politique
  • 1902 Les systémes socialistes
  • 1906 Manuale d'economia polititica
  • 1911 Le mythe vertuiste et la littérature immorale (sobre la censura literària)
  • 1916 Trattato di sociologia generale
  • 1920 Fatti e teorie
  • 1921 Transformazione della democrazia

Referències[modifica]

  1. «Vilfredo Pareto». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Giacalone-Monaco, Tommaso «Ricerche intorno alla giovinezza di Vilfredo Pareto». Giornale degli Economisti e Annali di Economia, Vol. 25, pàg. 101-102. ISSN: 0017-0097.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilfredo Pareto