Vilfredo Pareto

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaVilfredo Pareto
Vilfredo Pareto.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 15 de juliol de 1848
París
Mort 19 d'agost de 1923 (75 anys)
Céligny
Alma mater Politecnico di Torino
Activitat professional
Camp de treball Economia i sociologia
Ocupació Economista, escriptor, filòsof, sociòleg i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat de Lausana
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Vilfredo Pareto (París, 15 de juliol de 1848 - Céligny, 19 d'agost de 1923) fou un economista i polític italià, sobretot conegut per la teoria de l'òptim de Pareto.[1]

Fill d'un genovès (exiliat voluntari a París per motius polítics) i d'una francesa, quan els seus pares van retornar al Piamont va fer els estudis secundaris al Istituto Leardi de Casale Monferrato, on va ser deixeble destacat del matemàtic Ferdinando Pio Rosellini.[2]

Després d'estudiar enginyeria a la Universitat de Torí (1870), va treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, es va dedicar a la política, va viatjar i assolir una àmplia cultura, fou lector d'economia a la Universitat de Florència (1886) i succeí Léon Marie Walras a la càtedra d'economia política de la Universitat de Lausana (1893).

Ha destacat per ser un dels primers científics a aplicar el mètode matemàtic a la teoria econòmica i a la sociologia. El seu ideari polític exigia el govern d'una elit, cosa que va propiciar que acabés a les files feixistes de Benito Mussolini, qui el nomenà senador vitalici, tot i que sempre mantingué la seva posició crítica i independent.

És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes, coneguda com a òptim de Pareto, definit com a aquella situació en què hom no pot millorar la seva situació sense empitjorar la d'altri. Teòricament, tot sistema liberal ha de tendir de forma natural a la Pareto-eficiència, i per tant a un aprofitament òptim dels recursos.

Una altra de les seves aportacions va ser el desenvolupament dels gràfics Edgeworth-Pareto. Així mateix, la seva posició respecte a la intercomparabilitat de les satisfaccions entre diferents individus va ser una de les causes principals de l'escissió del liberalisme entre les escoles austríaca i americana.

El 1906 va fer la famosa observació que a Itàlia el 80% de la propietat estava en mans del 20% de la població. Més tard aquesta relació va ser generalitzada pel Dr. Joseph Juran i altres, que varen crear el que avui es coneix com a Principi de Pareto.

Obres[modifica]

  • 1896-1897 Cours d'économie politique
  • 1902 Les systémes socialistes
  • 1906 Manuale d'economia polititica
  • 1911 Le mythe vertuiste et la littérature immorale (sobre la censura literària)
  • 1916 Trattato di sociologia generale
  • 1920 Fatti e teorie
  • 1921 Transformazione della democrazia

Referències[modifica]

  1. «Vilfredo Pareto». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Giacalone-Monaco, Tommaso «Ricerche intorno alla giovinezza di Vilfredo Pareto». Giornale degli Economisti e Annali di Economia, Vol. 25, pàg. 101-102. ISSN: 0017-0097.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilfredo Pareto Modifica l'enllaç a Wikidata