1897
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Tipus | any civil i any comú començat en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1897 (mdcccxcvii) |
| Islàmic | 1315 – 1316 |
| Xinès | 4593 – 4594 |
| Hebreu | 5657 – 5658 |
| Calendaris hindús | 1952 – 1953 (Vikram Samvat) 1819 – 1820 (Shaka Samvat) 4998 – 4999 (Kali Yuga) |
| Persa | 1275 – 1276 |
| Armeni | 1346 |
| Rúnic | 2147 |
| Ab urbe condita | 2650 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920 | |
| Anys | |
| 1894 1895 1896 - 1897 - 1898 1899 1900 | |
Edifici de la Central Catalana d'Electricitat, obra de l'arquitecte Pere Falqués al barri barceloní del Fort Pienc.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 7 de febrer, Tortosa: Estrena de Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, en català, al Teatre Principal de Tortosa, amb la companyia Teodor Bonaplata.[1]
- 20 d'abril, Província de Barcelona: Entra en vigor el decret d'agregació, segons el qual els antics municipis del pla de Barcelona de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'annexen al de Barcelona.
- 12 de juny, Barcelona: Pere Romeu i Borràs hi inaugura Els Quatre Gats.
- 22 de novembre: Gran avinguda del riu Túria.
- Primeres pel·lícules filmades a Catalunya, Salida de los trabajadores de la fábrica "La España Industrial" i Salida del público de la iglesia parroquial de Santa María de Sants[2]
- Sants, Barcelona: Es funda la cooperativa de consum La Nova Obrera.
- Miquel Costa i Llobera publica els poemes narratius que coformen el volum De l'agre de la terra.
- Resta del món
- 15 de maig: Es funda el Comitè Científic Humanitari, organització de defensa dels drets dels homosexuals i transsexuals.
- 8 d'agost - Balneari de santa Águeda (Guipúscoa, Euskadi): l'anarquista italià Michele Angiolillo va fer l'Assassinat de Cánovas del Castillo com a venjança per les tortures del procés de Montjuïc.
- A la porta del jardí. L'esposa de l'artista Laurits Andersen Ring pinta el retrat A la porta del jardí. L'esposa de l'artista.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 5 de gener - Cervera: Maria Montull Rosell, primera odontòloga catalana (m. 1980).[3]
- 15 de febrer, Maó: Pilar Alonso, cançonetista menorquina, cantant de cuplets (m. 1980).[4]
- 1 de març, Palma, Mallorca: Llorenç Villalonga, escriptor mallorquí (m. 1980).
- 8 de març, Palafrugell, Empordà: Josep Pla, escriptor català. (m. 1981).[5]
- 10 de maig, València: Josefina Robledo Gallego, guitarrista valenciana (m. 1972).
- 15 de maig, Barcelona: Vilfred Ricart, enginyer català famós pels seus desenvolupaments en l'automoció i l'aeronàutica. Destaca la seva aportació en el disseny i fabricació de motors d'aviació, cotxes, camions, com el mític Pegaso Z-102 o la Hispano Suiza. (m. 1974).
- 24 de maig, València: Joan Martínez Bàguena, compositor valencià, especialment de música per a l'escena (m. 1986).
- 7 de juny, Sabadell, Ramon Jové i Brufau, metal·lúrgic, militant sindical, una de les primeres víctimes de la Guerra Civil.
- 3 d'agost, Barcelonaː Mercè Capsir i Vidal, soprano catalana (m. 1969).[6]
- 8 d'agost, Sabadell: Josep Garcia-Planas Cladellas, industrial tèxtil català.
- 11 d'agost, East Dulwich, Londresː Enid Blyton, prolífica escriptora britànica de literatura infantil (m. 1968).[7]
- 12 d'agost
- Algemesí, la Ribera Alta: Josep Moreno i Gans, compositor valencià (m. 1976).
- La Garriga, Vallès Oriental: Manuel Blancafort i de Rosselló, compositor català (m. 1987).
- 29 d'agost, Gràcia, Barcelona: Maria Vila, primera actriu catalana (m. 1963).[8]
- 27 d'octubre, Barcelona: Josep Trueta i Raspall, metge (m.1977).
- 5 de novembre, Sabadell: Xavier Sanahuja i Forgas, republicà federal català.
- 14 de novembre, Barcelona: Concepció Badia i Millàs, soprano catalana (m. 1975).[9]
- Santa Eugènia (municipi de Mallorca): Gabriel Coll i Mulet, pedagog mallorquí
- Resta del món
- 3 de gener,
- Lipno, Polònia: Pola Negri, actriu polonesa dedicada al teatre i després al cinema mut (m. 1987).[10]
- San Francisco, Califòrnia (Estats Units): Dorothy Arzner, directora de cinema estatunidenca (m. 1979).[11]
- 17 de gener, Middelburg, Països Baixos: Lili Bleeker, empresària i física neerlandesa, fabricant d'instruments òptics (m. 1985).[12]
- 23 de gener, Viena: Margarete Schütte-Lihotzky, primera arquitecta austríaca, creadora de la «cuina de Frankfurt» (m. 2000).[13]
- 19 de març, Coligny, França: Joseph Darnand, militar i polític francès (m. 1945)
- 23 d'abril, Toronto, Canadà: Lester Bowles Pearson, diplomàtic i polític canadenc, Premi Nobel de la Pau de 1957 (m. 1972).
- 24 d'abril, Teziutlán, Puebla (Mèxic): Manuel Ávila Camacho, President constitucional de Mèxic de 1940 a 1946 (m. 1955)[14]
- 17 de maig, Oslo, Noruega: Odd Hassel, físic i químic noruec, Premi Nobel de Química de l'any 1969 (m. 1981).[15]
- 18 de maig, Bisacquino, Sicília: Frank Capra, director de cinema nord-americà d'origen italià, guanyador d'un Oscar (m. 1991).
- 27 de maig,Todmorden, West Yorkshire, Anglaterra: John Douglas Cockcroft, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1951 (m. 1967).[16]
- 29 de maig, Brno, Moràvia, República Txeca: Erich Wolfgang Korngold, compositor austríac (m. 1957).[17]
- 12 de juny:
- West Auckland, comtat de Durham, Anglaterra: Anthony Eden, polític anglès, 64è Primer Ministre del Regne Unit (m. 1977).[18]
- Łódź, (Polònia): Aleksander Tansman, també conegut amb la forma francesa del nom, Alexandre Tansman, compositor polonès i un virtuós pianista (m. 1986).[19]
- 16 de juny, Berlín, Imperi Alemany: Georg Wittig, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1979 (m. 1987).[20]
- 19 de juny, Londres (Anglaterra): Cyril Norman Hinshelwood, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1956 (m. 1967).[21]
- 3 de juliol, Surat, Índia: Hansa Jivraj Mehta, política i activista feminista (m. 1995).
- 20 de juliol, Włocławek (Polònia): Tadeusz Reichstein, metge suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1950 (m. 1996).[22]
- 24 de juliol, Atchison, Kansas: Amelia Earhart, aviadora nord-americana (m. 1937).[23]
- 9 d'agost, Chillán, Regió del Bío-Bío, Xileː Marta Brunet, escriptora xilena (m. 1967).[24]
- 12 de setembre:
- París: Irène Joliot-Curie, física i química francesa, Premi Nobel de Química, 1935).[25]
- Pigüé: Herminia Brumana, mestra, periodista i activista argentina, d'idees socialistes i anarquistes.
- 18 de setembre, Sant Sebastià, País Basc: Pablo Sorozábal Mariezkurrena, compositor basc (m. 1988).
- 25 de setembre, New Albany, Mississipí, EUA: William Faulkner, escriptor estatunidenc, Premi Nobel de Literatura de 1949.[26]
- 3 d'octubre, París (França): Louis Aragon, poeta i novel·lista francès (m. 1982).[27]
- 28 d'octubre, San Bernardino, Califòrnia, Estats Units: Edith Head, sastressa estatunidenca de cinema, que va guanyar vuit Oscars al millor vestuari (m. 1981).[28]
- 29 d'octubre, Rheydt, Alemanya: Joseph Goebbels, Ministre de Propaganda i Il·lustració Popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler (m. 1945).[29]
- 9 de novembre, Cambridge, Anglaterra: Ronald George Wreyford Norrish, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (m. 1978).
- 18 de desembre, Cuthbert, Geòrgia (Estats Units): Fletcher Henderson, pianista de jazz estatunidenc (m. 1952).
- París: Suzanne Davit, artista i il·lustradora científica d'origen francès (m. 1973).[30]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 23 de gener - Manila (les Filipines): Frederic Faura i Prat, meteoròleg i eclesiàstic català.
- 16 d'abril - Barcelona: Jaume Pi i Sunyer fou un metge català (n. 1851).[31]
- 15 de maig - Barcelona: Josep Fontserè i Mestre, mestre d'obres català, com ara el Parc de la Ciutadella i el Mercat del Born (n. 1829).[32]
- 6 de juny - Barcelona: Marià Aguiló i Fuster, poeta, bibliògraf i lingüista mallorquí.[33]
- 15 d'octubre - La Jonquera (Alt Empordà): Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor català de la Renaixença (n. 1831).[34]
- 13 de novembre - Madrid (Espanya): Rafael Maria Liern i Cerach, dramaturg valencià (n. 1832).
- Resta del món
- 19 de febrer Berlín: Karl Weierstrass, matemàtic (n. 1815).
- 3 d'abril - Viena, Àustria: Johannes Brahms, compositor alemany (n. 1833).[35]
- 8 d'agost - Santa Águeda, Guipúscoa, Espanya: Antonio Cánovas del Castillo, polític, historiador i escriptor espanyol (n. Màlaga, Espanya 1828).
- 12 de maig - Kuopio: Minna Canth, escriptora i feminista finlandesa.[36]
- 20 de setembre - Bubenec (Praga): Karel Bendl, compositor bohemi (n. 1833).[37]
- 13 de novembre: Lea Ahlborn, gravadora de medalles sueca.
- 14 de novembre - Sant'Agala, Villanova sull'Arda: Giuseppina Strepponi, soprano italiana casada amb Giuseppe Verdi (n. 1815).[38]
Referències[modifica]
- ↑ «Terra baixa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ (castellà) Román Gubern, Primeros tiempos del cinematógrafo en España, p.122
- ↑ Casals Bergés, Quintí «Les primeres universitàries lleidatanes (1882-1920)». Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, núm 3, 2016, pàg. 74-78.
- ↑ «Pilar Alonso Moll». Patrimoni musical català. Centre Robert Gerhard. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Josep Pla i Casadevall | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Mercè Capsir i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Enid Blyton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Maria Vila i Panadès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sant Petersburg ret homenatge a la cantant Conxita Badia amb un concurs internacional». Ara.cat, 26-08-2014. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Pola Negri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 91. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ Offereins, Marianne. «Bleeker, Caroline Emilie» (en dutch). Digital Women's Lexicon of the Netherlands. Huygens ING, 20-03-2017. [Consulta: 14 novembre 2021].
- ↑ Muxí, Zaida. «MARGARETE SCHUTTE-LIHOTZKY 1897-2000». Un día | una arquitecta, 16-04-2015. [Consulta: 8 març 2017].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1969» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1951» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Carroll, Brendan G. «Korngold, Erich Wolfgang». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/omo/9781561592630.013.3000000199 [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Anthony Eden | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1979» (en anglès americà). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1956» (en anglès americà). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1950» (en anglès americà). [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Amelia Mary Earhart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ Universitat de Chile. «Biografia de Marta Brunet». uchile.cl.
- ↑ «Irène Joliot-Curie | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ «William Faulkner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Aragon» (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Edith Head | American costume designer» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Joseph Goebbels | Biography, Propaganda, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Suzanne Davit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Jaume Pi i Sunyer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Josep Fontserè i Mestre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Marià Aguiló i Fuster | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897), pequeña historia de un personaje polifacético». Club d'escacs de Sant Andreu, dimecres, 15 gener 2014. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Johannes Brahms». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Maijala, Minna. «Minna Canth (born March 19, 1844, died May 12, 1897)» (en anglès). 375 Humanists. Faculty of Arts, University of Helsinki. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Rizzo, Dino. «Strepponi, Giuseppina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 13 juliol 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1897 |